SANT JERONI A LA
MUNTANYA
“Aquest dia tenia
lloc un aplec al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire
de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt del vell camí
de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola.
Era molt
concorregut, perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven
els qui patien de l’estómac, per poder beure l’aigua de la Font del Bacallà, a la
qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar
amb gran pressa. Segons la veu popular. Si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig , al cap de dues hores s’ha
dissolt tot, és a dir que se l’ha menjat
completament i no en resta sinó l’espina.
La fadrinalla
del braç arremangat anaven a dinar a la font tenebrosa per veure si sortia el
diable; perquè segon dir de la gent dona a l’infern…
Els qui
sentien afany de riqueses anaven a situar-se a la Font Groga – dita així perquè
l’aigua, provinent d’uns immensos estanys subterranis estesos damunt d’uns
jassos d’or i de tresors incalculables, rajava lleugerament tenyida de groc -, omplien
gots d’aigua i miraven a contraclaror si hi trobaven algun filet d’or sortit de les mines al·ludides”.(1)
NOTES
1.- …La fadrinalla del braç arremangat anaven a
dinar a la font tenebrosa per veure si sortia el diable; perquè segons dir de
la gent, dona a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la
cua tota en revenxinada i se’n baixava muntanya avall a fer malifetes de les
seves. Per tal de conjurar-lo, enmig de la gran tempesta sortia del convent de
sant Jeroni un monjo tot vestit de
blanc, amb una calavera en una mà i un ciri encès a l’altra. El ciri cremava
cap per avall i, per més aigua que caigués i per més que bufés el vent, no
parpellejava ni s’apagava. El monjo s’instal·lava al peu de la font, llegia cap
per avall un gros llibre que duia, i per efecte de la presència del frare, de
la seva lectura i dels adminicles que portava, el diable restava conjurat i
impossibilitat de sortir aigua avall del raig de la font. Pàg. 82. AMADES,
Joan. Auca
de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería.
Barcelona sense data.
BIBLIOGRAFIA
AMADES, Joan. Auca de les funcions de Barcelona. Auques Comentades II. Tallers Gràfics Hespería. Barcelona sense data
AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.
ANÒNIM. Historia breve de la fundacion del monasterio de San Hyeronimo de la Val deHebron y de las cosas notables de-él. Manuscrit C-III. Biblioteca Archivo del monasterio de San Lorenzo del Escorial.
FONTOBA i SOGAS, Juli. De les fonts de Collserola. La Punxa. Barcelona 2010.
RIUTORT, Josep M. Historia y Leyenda de las Fuentes Urbanas de Barcelona. Monografias Históricas de Barcelona. Editorial MIllà. Barcelona 1946.
SIGUENZA, José de fra. Historia de la Orden de San Jeronimo. Madrid 1605.
VILLANUEVA,Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta dela Real Academia de la Historia. Madrid 1851.