Estem tan habituats
per raons de veïnatge de creure que potser l’única església que presenta
l’advocació de Sant Genís, és la nostra, la de Sant Genís dels Agudells que
oblidem que aquesta advocació estava molt més estesa del que sovint podríem
arribar a pensar.
Per raons de
veïnatge podria parlar de les immediates, Sant Genís de Rubí (Vallès
Occidental) de la qual ja en vam parlar en un anterior post i la de Sant Genís de Rocafort, fora de la
vila de Martorell (Baix Llobregat), però
dins del seu terme municipal, encinglerada damunt d’una roca a tocar de
l’autopista.
En el Vallès alguna
més trobaríem, com la de Sant Genís de Plegamans a Palau i Plegamans. A prop
dins la comarca del Maresme, encara n’hi ha un parell més, una d’elles fins i
tot parroquial, Sant Genís de Vilassar de Dalt i una altra, menys important,
Sant Genís de Palafolls.
Catalunya endins, a
la comarca d’Osona trobem una parròquia amb aquesta advocació Sant Genís de
Taradell, i un xic més amunt Sant Genís d’Orís. A la recentment creada comarca
del Lluçanès hi ha Sant Genís del Pi, al
veïnat de l’Alou, a prop d’Alpens, i també a de Sant Genís Sadevesa a Sant Bartomeu del
Grau.
A la Catalunya
central, dins la comarca del Bages, Sant Genís de Massadella a Navàs, i a la
comarca del costat, l’Anoia, Sant Genís de Jorba.
Pugem amunt i anem
a l’Empordà, allà existeix la parròquia de Sant Genís de de Torruella de
Montgrí i encara un xic més amunt, ja dins l’Alt Empordà, Sant Genís del Terrer
a Llançà i dins el terme d’Espolla, Sant Genís d’Esprac.
Un xic passada la
ratlla fronterera, molt poc, però ja dins del Rosselló, la magnífica església
romànica de Sant Genís de Fontanes.
Muntanya amunt però
dins la Catalunya central, a l’Alt Berguedà, trobem Sant Genís de Gavarrós dins
del municipi de Guardiola de Berguedà, i si ens endinsem dins la comarca de la
Cerdanya, Sant Genís de Montellà, i a l’alta Cerdanya, Sant Genís d’Er que
comparteix la parròquia des de l’alta edat mitjana amb una altra església erigida
al seu costat, la de Nostra Senyora d’Er.
No oblidem la
frontera amb l’Aragó, a la comarca de la Ribagorça, encara allà trobarem
l‘església de Sant Genís d’Oliberà.
De ben segur n’hi ha
moltes més, una feina per fer. Però una darrera curiositat, totes les esmentades
es troben dins la Catalunya vella. Va ser un sant que va perdre predilecció
durant la baixa edat mitjana? Una pregunta sense resposta hores d’ara.
Parlem ara de
l’origen del nom Genís. És una paraula d’origen grec, GENESIUS, protector de la
família, derivada de gènesis, és a dir origen, naixement. Un nom a recuperar
sense cap mena de dubte.
Bona festa major de
Sant Genís dels Agudells
.png)
Aprofitem l’avinentesa per comunicar que aquest dibuix dels anys quaranta possiblement… Ha estat comprat per a l’associació per el signant de l’article.