L’extraordinari
impacte negatiu que la desamortització de l’any 1835 va tenir sobre el
patrimoni cultural i material català és incommensurable. En molt poc temps, van
desaparèixer alhora molts edificis esplèndids, i també el seu contingut artístic i cultural,
destruït moltes vegades, malvenut sovint, i manllevat quasi sempre. En
definitiva, un desastre cultural de dimensions impossibles encara d’avaluar,
però que hauria de marcar de vergonya per sempre més les autoritats que ho van
permetre.

Un cas, entre molts
altres, va ser òbviament el que pertocà al nostre monestir, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Per cert, un
oprobi vergonyant que encara continua a dia d’avui, abandonat davant la mirada
displicent de les autoritats i dels ens culturals que haurien de tenir cura de
la seva protecció. Però laments a banda, la nostra feina passa de manera
callada per la recuperació d’aquest magnífic monestir en tots els seus
múltiples vessants, sigui arqueològic, material, cultural, artístic, natural,
etc…

De tots és conegut
que molts objectes artístics i fins i tot mobiliari que va salvar-se de la
maltempsada, i que no va arribar a mans
privades o de col·leccionistes, va passar a mans d’altres institucions
eclesiàstiques, sovint parròquies properes. Sant Jeroni no va ser una excepció,
de la mateixa manera que a Sant Joan d’Horta es va resguardar una part del seu
arxiu, també es van preservar diverses peces d’orfebreria i possiblement altres
objectes dels que no tenim esment. També tenim constància que alguns bens van passar
a l’església de Can Fontaner, però que dissortadament van ser desbaratats gairebé
d’immediat per la turba. Potser altres van anar a Sant Genís dels Agudells…?

En el transcurs del
segle XIX, molt patrimoni que queia en desús per vell, o simplement mancat de culte
a l’església, passava a dormir a la sagristia. Els rectors de les parròquies
sovint mancats de cabals per mantenir l’església en òptimes condicions,
acabaven finalment venen a antiquaris,
sovint poc escrupolosos, molts dels objectes que guardaven.

L’any 1913, el
bisbe de Barcelona Joan Josep Laguarda fent-se ressò de les pèrdues de
patrimoni artístic que moltes esglésies patien, va voler seguir el model
d’altres diòcesi catalanes, creant també un museu diocesà que fos dipositari de
totes aquelles obres d’art fora de culte que romanien emmagatzemades a les
parròquies de la seva diòcesi.

En poc temps, més
de sis-centes obres d’art van passar a mans del bisbat de Barcelona. Davant el
gran nombre d’objectes recollits es va considerar necessari fer un catàleg de
les obres que passarien a ser l’embrió d’aquest museu diocesà. El museu fins la
guerra civil va quedar disposat al baixos de l’edifici del seminari de
Barcelona.

L’any 1916, a
instàncies de Mossèn Manuel Trens, va veure la llum el catàleg del nou Museo
Arqueológico Diocesano de Barcelona. En aquest catàleg les peces anaven
oportunament detallades sota el nom de cadascuna de les parròquies que les
havia donades o de les esglésies de la ciutat de Barcelona que havien fet el
mateix.

Resseguint aquest
catàleg he intentat trobar si alguna de les peces que la parròquia de Sant Joan
d’Horta va cedir al bisbat, podia procedir del monestir de Sant Jeroni,
conscient com soc que aquesta parròquia va se dipositària del lignum crucis
del monestir, així com també d’un calze i una patena del segle XVI que van
romandre a la sagristia de l’església nova d’Horta.

Dissortadament, la
parròquia d’Horta va fer una cessió molt escassa d’objectes, i no s’esmentava
tampoc el seu origen o almenys aquest no va quedar recollit en el catàleg. Cal
tenir present que l’església vella d’Horta havia patit pocs anys abans els
greus efectes de la Setmana Tràgica (1909).

No obstant, pel seu
interès reprodueixo aquí la relació d’objectes que procedents d’Horta van
passar al Museu Diocesà de Barcelona, amb el número original assignat de
catàleg i el seu migrat detall.

HORTA

36. Alto-relieve
en madera procedente de la Iglesia de San Juan de Horta, incendiada en 1909,
representa el bautismo de San Juan, de 1,40 x 1,01m.

37. Relieve que
representa la degollación de San Juan.

38. Cruz
parroquial sin base ni asta, 74 x 50 cm.

(Entrega de D.
Juan Icart, Párroco)

De seguida es pot
observar que els dos primers objectes per la seva atribució no podien procedir
de Sant Jeroni, sinó que eren originaris de la parròquia de Sant Joan d’Horta,
no obstant ens queda el dubte sobre la tercera peça esmentada.

Malauradament,
l’any 1936 el seminari fou assaltat i moltes de les peces del museu foren destruïdes
o perdudes. Motiu pel qual mai podrem acabar de saber si aquesta creu podia
procedir, o no, de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Al mateix temps,
l’altre parròquia sufragània del monestir, Sant Genís dels Agudells, que podria
haver aportat algun objecte procedent també de Sant Jeroni, no apareix al
catàleg. La qual cosa fa pensar que la parròquia de Sant Genís no va entregar,
aleshores, cap peça destinada a aquest
incipient museu.

Lluís Jordà i Roselló