SANT GENÍS DE RUBÍ

Pocs conciutadans
del barri de Sant Genís dels Agudells saben que enllà de la serra de
Collserola, a l’altra costat, ja en terres del Vallès i dins del municipi de
Rubí existia un ermita dedicada també a Sant Genís.

Dissortadament, la
seva història no corre paral·lela a la nostra. L’ermita de Sant Genís de Rubí
és i continua hores d’ara sent una completa ruïna. Les escadusseres restes
d’aquesta església es troben entre el polígon industrial de Sant Genís i el
barri de Ximenells, al costat de les restes d’un primigeni castell que protegia
Rubí de les incursions sarraïnes.

Foto del Tot Rubí. Relativa a
l’estat en el qual es trobava l’ermita 
l’any 2010

L’ermita de Sant
Genís, originalment romànica, era de planta rectangular i sense absis. La porta
de l’ermita oberta a migdia, amb un arc de mig punt adovellat, fou desmuntada
l’any 1969 i portada a la rectoria de l’església parroquial de Rubí, cosa que
accelerà encara més la seva ruïna. Tot apunta que damunt la façana havia
existit una espadanya amb un ull per acollir una campana.

El primer testimoni
escrit del que tenim esment d’aquesta ermita data del segle XI, quan Ramón fill
de Seniofred, senyor feudal de Rubí, llegà a l’ermita en el seu testament tres mancusos d’or.

El segle XIX suposà
l’inici de la fi de l’ermita de Sant Genís de Rubí, malgrat tot, fins l’any
1925 encara es mantenia en relatiu bon estat. Cremada a l’inici de la guerra
civil (1936-1939), planà sobre ella després de la guerra l’oblit més pregon. Caiguda
la seva coberta, les seves restes van quedar abandonades i el seu portal
desmuntat i traslladat, darrer cop mortal per aquesta desafortunada església.

Actualment els pocs
murs que resten esperen lentament la seva desaparició definitiva. Un oprobi sense
cap mena de protecció ni previsió de salvaguarda per part de les autoritats.

Foto de l’ermita encara amb la porta
adovellada

Anecdòticament, cal
assenyalar l’existència d’un goig dedicat a Sant Genís pertanyent a aquesta ermita,
editat per Francisco Surià i Burgada de Barcelona. L’exemplar que coneixem,
malgrat no estar datat, no el creiem anterior al segle XIX.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BALLBÈ I BOADA, Miquel. Les nostres ermites. Rubí, St Llorenç
Savall, Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls. Caixa d’Estalvis de Terrassa.
Terrassa 1988.

GCMR-CER. Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí-Centre
d’Estudis Rubinencs
. TotRubí. 28 de novembre de
2017. 


Publicada

a

Temes: