Durant la segona jornada de neteja de l’entorn de Sant Jeroni de
la Vall d’Hebron, del passat dia 15 d’abril, va aparèixer un fragment de la
façana lateral de l’antic nucli monàstic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El
fragment de façana en qüestió corresponia a un dels trams volats bastits en el
pendent de la muntanya.
Tot aquest àmbit
concret de la façana lateral, del qual ara han aparegut indicis de la seva
existència, va començar a quedar colrat per la runa a partir del mateix moment
de la desamortització del convent. A finals de segle XIX, les plantes superiors
dels edificis monacals ja havien desaparegut completament. La gran quantitat de
runa acumulada com a conseqüència del desmuntatge de les plantes superiors ocultava
ja una part important de la planta baixa.
restes del monestir van quedar completament amagats durant el segle passat pel terraplenament
de la terrassa superior, en la qual es va instal·lar a mitjans de segle una benzinera. A finals de
segle XX els edificis monacals havien desaparegut als ulls de la gent.
de l’indret on es trobava el monestir de Sant Jeroni (imatge de Google earth
La imatge aparent
en l’actualitat és que no quedava res de les velles construccions de la zona
central del monestir. La instal·lació de la benzinera i les repetides reformes
efectuades en l’indret i en la pròpia benzinera, algunes d’elles fa molts pocs
anys, no ajudaven a creure en la
supervivència de velles edificacions preexistents.
La gran pregunta que
ens fèiem, fins ara, era si en algun moment
podríem confirmar les nostres sospites relatives a la supervivència de les velles
façanes i estructures sota ingents muntanyes de runa que les van anar colgant per
espai de gairebé dos segles.
No obstant, per velles
fotografies dels anys quaranta, moment en el qual es reiniciaren les tasques de
terraplenament d’aquest indret, en feien
pensar en la possibilitat de manteniment d’importants estructures muraries
ocultes sota la terra.
Per l’observació
que des de fa un temps fèiem de l’entorn de les tanques metàl·liques de l’exterior
de la benzinera, vam apreciar finalment amb en Juli Fontoba (el millor
coneixedor de tot l’entorn del monestir), l’existència d’un petit bocí d’arrebossat
antic que sobresortia per sota d’un pilar de les tanques. Tot apuntava que es
tractava d’un fragment minúscul de mur que pertanyia al vell monestir.
Dies després
acompanyats per l’arqueòleg Toni Juàrez i un cop inspeccionat el mateix indret ens va confirmar la nostra sospita inicial. Corresponia
a un mur que sense cap mena de dubte pertanyia al monestir. Vàrem prendre seguidament
la ferma decisió que calia investigar a partir d’aquest punt en concret.
Durant la jornada de neteja del passat dia 15 d’abril, d’acord amb
els tècnics del Patronat del Parc Natural de la Serra de Collserola i amb afany
de deixar un espai de seguretat entre la benzinera i la vegetació del voltant
que arribava fins les tanques metàl·liques, en Juanjo Fernàndez va resseguir aquest
petit tros de mur arrebossat. Després d’una cala lineal d’uns quants metres, la
nostra primera impressió va quedar completament confirmada, havíem retrobat la
façana lateral esquerra del monestir de Sant Jeroni.
Juanjo Fernández
Ara caldrà prosseguir la rasa feta fins arribar a
l’escaire de l’edifici. El punt on fa angle no ha de ser, gaire lluny, i poder
recuperar dos trams de façana del monestir representaria un gran salt
endavant en poder visualitzar que el jaciment, com ja suposàvem, té una gran
potencia arqueològica.
La pregunta que ens
podríem fer ara, abans d’aprofundir en les cales fetes, passaria per saber quin
fragment superior de façana s’ha perdut i quin és el tram que ha sortit a la
llum.
L’aparició d’un
espai obert entre dos trams del mur descobert, apuntava, com proverbialment va
assenyalar el nostre company Emiliano Hinojo, (autor de la memòria d’intervenció
arqueològica dels districtes
d’Horta-Guinardó i Sarrià Sant Gervasi) al buidat d’una finestra. Aquestes
finestres de l’àmbit superior mantenien
encara completa la seva estructura a
finals de segle XIX.
A tenor d’aquesta
impressió, Toni Juárez, ha elaborat una teoria sobre quina és la part
desapareguda del mur de la façana que encara es conservava plenament a finals
de segle XIX, i quina seria la línia actual.
línia vermella en avall seria el nivell que sobreviu actualment de la façana
lateral del monestir. (Toni Juàrez)
Què suposa aquesta
nova descoberta?
Per un costat un
gran repte. En definitiva perquè el jaciment arqueològic del nucli monàstic de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fins ara ocult, ha quedat confirmat que es manté, i possiblement en millor estat del que
molts de nosaltres creiem. Per l’altre, perquè ara ens tocarà fer els màxims
esforços per recuperar de manera íntegra les dues façanes que encara existeixen
sota la runa, fins arribar al nivell
original del terreny i fer-lo accessible a la gent.
Se’ns gira feina!
dels participants d’aquesta històrica segona
Jornada. De dreta a esquerra, Emiliano Hinojo, Juli Fontoba, Toni Juarez, Jordi
Espuny i Albert Garcia. Foto Juanjo Fernández
TONI JUÀREZ
LLUÍS JORDÀ
Associació d’Amics
del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron