Molt s’ha parlat de l’atribució dels escuts
presents a la pedra raconera que procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
va anar a raure l’any 1958 al museu Vicenç Ros de Martorell, lloc el qual
encara a dia d’avui es troba exposada.
Agustí Duran i
Sanpere, va fer una atribució dels diferents escuts heràldics que apareixien a
Joana Enríquez, esposa de Joan II i mare de Ferran el Catòlic. Aquesta
atribució dubtosa, plantejava des del primer moment seriosos dubtes en el
sentit que no es coneixia cap vinculació d’aquesta il·lustre senyora amb el
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que si en mantingué el seu
fill, el rei Ferran.
procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Museu Vicenç Ros. Martorell.
Aprofundint en els
orígens familiars de Joana Enríquez, sabem que el seu pare era Fadrique
Enríquez, qui ostentà el càrrec d’almirall de Castellà, de la mateixa manera
que ho havia fet també el seu avi Alfonso Enríquez. Aquest personatge, fill
bastard del rei Alfons XI de Castella, era el cinquè fill del monarca, malgrat estar
apartat de la línia successòria per no ser fill natural. Alfonso Enríquez va
morir abans que el seu germà bessó Enric que va accedir al tro com a Enric II
de Castella. Fou l’iniciador de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Amb aquests
antecedents genealògics, ens adonem que Joana Enríquez pertanyia a la tercera
generació d’un fill bastard del rei de Castella, aspecte que fa fàcil entendre que
la línia successòria d’aquesta reina era ja prou allunyada de la casa reial,
com per ostentar en el seu escut familiar les armes reials de Lleó i Castella.
Els membres de la
família Enríquez tenien en el seu escut un lleó rampant dins un triangle i dos
torres, una a cada costat, elements molt allunyats de l’emblema reial que
ostentaven els monarques castellano-lleonesos. Difícilment per tot l’abans
esmentat, Joana Enríquez podria atribuir-se un escut reial de Castella-Lleó,
després que diverses generacions marquessin una notòria manca de proximitat directa
amb el llinatge de la casa reial castellana i haguessin adoptat com a almiralls
de Castella un escut distint.
Dit això, anem a
seguir les passes de Maria de Castella, la seva antecessora en el càrrec de
reina consort, aquesta però com a esposa d’Alfons el Magnànim.
Maria de Castella, nascuda
a Segòvia l’any 1401, era la filla gran del rei Enric III de Castella i Caterina
de Lancaster. Aquí no hi ha cap dubte de la vinculació directa d’aquesta reina
amb la família reial castellana. Maria sí podia ostentar en el seu escut
d’armes els senyals heràldics de la corona castellano-lleonesa. Si aprofundim encara més, en el seu càrrec
com a lloctinent dels regnes peninsulars d’Aragó, després de marxar el seu
marit a Itàlia, podia incorporar perfectament al seu escut l’emblema del regne
de Sicília, a més òbviament del d’Aragó, regnes ambdós pertanyents al seu marit
Alfons el Magnànim.
En l’exercici del seu càrrec afavorí la construcció de
diversos temples i monestirs, en els quals s’incorporava sovint el seu escut
com a senyal inequívoc de la seva participació i suport. Un exemple d’això el
tenim dins la ciutat de Barcelona, en el cas del convent de Sant Antoni Abat,
on encara són visibles a la seva façana els senyals heràldics de Maria de
Castella.
el signe dels antonians, amb la lletra Tau, apareix al capdamunt l’escut partit
de la reina Maria, amb els senyals heràldics del regne d’Aragó a un costat i de
Castella-Lleó a l’altra.
Dins de l’antic
convent de clarisses de València trobarem encara més senyals heràldics que ens apropin
a la figura de Maria de Castella. Aquesta comunitat religiosa fou una fundació
d’aquesta reina. Actualment, conegut com a convent de la Trinitat, va ser
custodi a la seva mort del cos de la reina. Maria de Castella fou sebollida en el
seu claustre dins d’una tomba individual que es conserva en l’actualitat.
Castella. Convent de la Trinitat. València
A la seva tomba hi són
presents tots els escuts d’armes amb els quals la reina se sentia plenament identificada.
Sota la corona reial, apareixen d’esquerra a dreta tres escuts, en el primer hi
figuren les barres d’Aragó compartimentades amb les de Castella-Lleó de la
mateixa manera que a la façana del convent de Sant Antoni abat de Barcelona, i d’igual
manera que en dels escuts de la pedra raconera procedent de Sant Jeroni, l’escut
central ostenta les armes de Sicília, compartimentades amb el signe heràldic de
les quatre barres del regne d’Aragó, i a l’escut situat a l’extrem dret de la
tomba, s’aprecien les armes de Sicília i les del regne de Lleó i Castella, disposades de manera exactament igual a com
figuren a l’escut de la dreta de la pedra raconera de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron.
Per acabar
d’arrodonir l’atribució de la raconera de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron a la
reina Maria de Castella, encapçalant els dos escuts que hi ha esculpits,
apareix en el lloc que correspondria la corona reial un acrònim, IHS. És a dir IHESUS.
Per entendre el
significat de la seva disposició, coronant els senyals heràldics disposats a sota,
caldria conèixer el profund fervor religiós de la reina Maria de Castella i la
seva vinculació amb els postulats promulgats per la branca franciscana
observant de Sant Bernadí de Siena, coneguts per
ella de la ma d’un dels seus deixebles més fidels, el sicilià Matteo
d’Agrigento.(1)
Matteo Guimerà d’Agrigento, de probable origen
valencià, va difondre la devoció al nom
de Jesús com una de les característiques pròpies d’aquest moviment, cosa que
explicaria l’existència de l’acrònim IHS (Hiesus) que es convertí en un senyal distintiu d’aquest moviment
reformador franciscà de la Observància.
En definitiva, la profunda devoció religiosa de la reina
Maria va fer que disposés damunt dels
bens terrenals (escuts dels seus reialmes) la divinitat, representada per
l’acronim IHS(2), Jesús, com un
senyal d’humilitat i alhora de vinculació als dogmes d’aquest moviment
reformador dins de l’església (Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) que
havia estat reconegut pel papa l’any 1415 en el concili de Constanza.
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.- Per a un millor coneixement sobre aquest moviment reformador recomanem
llegir l’apunt al nostre bloc que porta per nom Matteo d’Agrigento,
l’acrònim IHS i la reina Maria de Castella, publicat en data 1 de novembre
del 2022.
2.- L’acrònim HIS és una abreviatura del grec IHΣΟΥΣ, Jesús.
El fet que encapçali la H el nom és producte d’un possible error després de fer
la seva transcripció al llatí, confonent la lletra grega E (eta) amb una
H de l’alfabet llatí. Aquest acrònim posteriorment va ser utilitzat també com a símbol
de l’orde de Jesús.