El mes de desembre
de l’any 2019, poc abans d l’esclat de la pandèmia, Jordi Vila Carabassa i Joan
Manel Nicolàs i Monsonís ultimaven un informe anomenat ESTUDI HISTÒRIC I
ARQUITECTÒNIC DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON.
Poc abans (desembre 2017) a instàncies del Servei d’Arqueologia de Barcelona el
nostre company i  arqueòleg Emiliano
Hinojo García havia elaborat també un informe, anomenat MEMÒRIA
D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA dels Districtes d’Horta-Guinardó i Sarrià-Sant
Gervasi, que contemplava, entre d’altres, 
la protecció de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Dono especial
rellevància a aquests dos informes perquè pràcticament des dels anys noranta
del segle passat, quan la Diputació va incorporar Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
al seu INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DEL PARC DE COLLSEROLA, res
s’havia escrit  en relació al nostre
monestir per part de cap administració. (Veure fitxa INV-004/CAT-003)

La sensació que
Barcelona vivia girada d’esquena a la serralada de Collserola es feia molt
patent en el nostre cas veient l’abandó continuat i el desinterès al que havia
estat sotmès el monestir de Sant Jeroni i tot el seu entorn, tant natural com
arqueològic. La importància d’aquests informes rau perquè per primer cop es
dona una  especial rellevància a l’àmbit del
monestir i el seu entorn, com a indret arqueològic de gran interès.

Jordi Vila
Carabassa en el seu informe, a manera de conclusió  exposava un seguit de criteris en els que
proposava de manera prèvia, òbviament, fer una campanya arqueològica que doni
el just valor de totes les restes, les  quals es troben disperses i
descontextualitzades, definint un espai de protecció i la restauració i
salvaguarda dels elements preexistents, tot fent al·lusió a la fitxa de Sant
Jeroni feta per la Diputació, en el seu inventari de patrimoni arquitectònic del
Parc de Collserola:

La MEMÒRIA
D’INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA feta a instancies del servei d’Arqueologia de
Barcelona recull en la fitxa corresponent a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron la
consideració relativa a la protecció que es dona a les seves ruïnes.

La greu ingerència
humana en les restes del monestir, dividides per la carretera de Gràcia a
Manresa i de manera especial pel fet de mantenir dins l’àmbit del Parc de
Collserola, una benzinera, aspecte contrari a qualsevol criteri de caire
ecològic han acabat malmetent i descontextualitzant l’espai central conventual.

L’administració ha
permès i autoritzat de manera continuada en el temps reformes i ampliacions,
(seguides d’abocaments incontrolats) en l’àmbit de la benzinera, les quals han malmès sense cap mena de control aquest
espai arqueològic que antigament era ocupat per l’església, el claustre i
altres dependències monacals.

Ara cal que totes
les administracions competents prenguin consciència de la importància de
preservar aquest espai i després de fer les intervencions necessàries retornar-li
la dignitat que mai hauria d’haver perdut.

La recuperació de l’àmbit arqueològic de Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural pot suposar en un futur proper
immediat un senyal d’identitat i orgull del barri de Sant Genís dels Agudells i
de tot el districte d’Horta-Guinardó.

Lluís Jordà i Roselló