El testimonis més
antics que tenim a dia d’avui del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron els
aporta Carles Díaz Martí a la seva Tesi Doctoral, “Quant al claustre, en
tenim primera constància per primera vegada en una escriptura del 24 de gener
de 1466, que es féu intus claustrum monasterii Sancti Geronimi Vallis d’Ebron(1).
Més dades proporciona un altre
instrument, del 18 d’agost de 1447, que tingué lloc in claustro nove superiori monasterii Sancti
Jeronimi Collis de Cerola, constructo in loco vocato de Ebron, coram portali
maioris eccelsie dicti monasterii…”
Primera referència
fins i tot a l’existència d’un claustre superior o sobreclaustre, coetani al període
de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim. Entenem també que
la primera ala del claustre que es va construir va ser la que donava a la porta
major de l’església i simultàniament es devia bastir també la galeria del sobreclaustre.
Altres esments al
claustre recauen en el monjo anònim de Sant Jeroni que va escriure l’any 1595 la Historia Breve de la
Fundacion del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron(2),
manuscrit que a dia d’avui es conserva a la Biblioteca del monestir de San
Lorenzo del Escorial.
“Todas estas
limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son
dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se
labro un claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años
se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce…”
En aquesta petita
referència ens indica però la possibilitat que un primer claustre fos
desmuntat, total o parcialment per a ser reedificat vuitanta anys després…
Aquesta observació
planteja tot un seguit d’interrogants que potser només una excavació
arqueològica podria resoldre (i això en cas que hagin restat al subsol
testimonis suficients).
Si fem cas a les
restes existents, disperses en tres museus diferents. Podem observar que les
claus de volta que poden ser atribuïdes al claustre pertanyen totes al període
gòtic. És a dir que si s’hagués refet en el segle XVI seguiria el mateix patró
que el claustre bastit al segle anterior (segle XV). Posats aquí podríem parlar
d’elements reaprofitats o que el claustre només hagués estat objecte d’una
reforma parcial?
La presencia de
Jaume Alfonso de Baena com a mestre de cases i escultor en l’obra del claustre
és redundant. Sanpere i Miquel(3), i posteriorment Madurell(4),
ens parlen de la seva participació en la construcció del claustre i sempre en
un moment posterior a la mort de la reina Maria. Tot apunta que aquest claustre
no era acabat durant el seu regnat. Va continuar inacabat fins el segle XVI?
Tot són preguntes
sense resposta. Si continuem fent cas al testimoni del monjo, el claustre vell
fou ampliat, això vol dir que com a mínim una ala del claustre devia ser
desmuntada. Aleshores en aquest moment, i com aquest fou aixecat en una zona
terraplenada podria haver estat reforçat amb
nous contraforts per no ser el terreny on s’havia assentat massa segur.
El que no hi ha dubte hores d’ara és que els diferents trams del claustre inicial
havien estat construïts amb volta amb la
seva pertinent clau, a imatge del de la Murtra!
Gaietà Barraquer llegint
el contingut de les actes capitulars, ens confirma tanmateix l’existència d’un
sobreclaustre, possiblement construït de manera simultània a la construcció del
claustre baix, damunt les seves voltes(4). Aquest sobrepès faria necessària l’existència
de la creació d’un reforç davant una probabilitat d’ensorrament del claustre, per
una suposada inestabilitat del terreny?
Podem deixar com a
darrer testimoni del que podria haver estat aquest claustre el que apuntava
Josep M. Vila Carabassa en el seu informe de l’any 2019, anomenat Informe arquitectònic
i artístics de les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.(5)
Pel que fa al
claustre, sabem que era de dimensions reduïdes i se situava al sud de
l’església que hi comunicava a través d’una porta situada a la banda de llevant
de l’ala nord del claustre. Sabem també que aquest element disposava de dos
pisos. Sembla que es va construir durant la dècada de 1440 però va patir una
important reforma trenta anys més tard, el 1467, tot i que no disposem de dades
per determinar l’abast d’aquestes obres. Es conserva part del contracte per a
la construcció del claustre que es va signar el 28 de desembre de 1467 amb el
mestre de cases de Barcelona, Jaume Alfonso.
Anys més tard,
cap el 1489 sabem que es continuava treballant al claustre, sobretot en la
incorporació d’elements de caire ornamental. Cap el 1520, i segurament a causa
d deficiències constructives importants, la comunitat va decidir desmuntar el
claustre i construir.ne un de nou de majors dimensions.
Només tenim indicis
i detalls de tot plegat. L’existència d’un primitiu claustre quadrangular,
reduït, en ser ampliat va esdevenir
rectangular…?
Sigui com sigui,
petits detalls m’indueixen a creure que tant si fou reformat, ampliat, o
desmuntat i tornat a muntar, la pauta constructiva que va marcar Jaume Alfonso
de Baena va ser sempre mantinguda.
Històric Ciutat de Barcelona (AHCB). Informe fotogràfic 1935
L’any 1935 quan
l’arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona té coneixement que la propietat del
monestir ha posat a la venda elements arquitectònics i artístics procedents de
l’enderrocat monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. És en aquest moment
que Agustí Duran i Sanpere director d’aquesta institució decideix intervenir i
adquirir diverses peces amb destinació a un hipotètic futur museu d’Història de
la ciutat de Barcelona.
Tot fa pensar que a
instàncies del mateix Agustí Duran i Sanpere s’elaborà un informe acompanyat
d’un reportatge fotogràfic(6) per demostrar la importància d’aquests
objectes i aconseguir de l’ajuntament el suport financer necessari per a la
seva adquisició. Compra que finalment es va portar a terme.
De tota manera no
vull parlar ara d’aquesta compra, sinó d’alguns elements que estaven dispersos
en una mena de magatzem (segons la foto) i que resulten del màxim interès pel
que fa al nostre claustre.
A l’extrem inferior
dret de la foto apareixen dos elements
arquitectònics que semblen una base i un capitell. Ambdues peces seran
objecte de la nostra anàlisi.
Però abans d’entrar
en el detall d’aquestes peces, caldria que centréssim el nostre interès en una
figura al meu entendre cabdal en la construcció del claustre, Jaime Alfonso de
Baena(7), i en les altres obres en les quals va participar, el
claustre vell de Montserrat i el claustre
de Sant Jeroni de la Murtra.
Si analitzem la
composició d’aquests dos claustres, i en concret la tipologia de les seves
columnes, capitells i bases és on podem trobar afinitats amb les restes
hipotèticament procedents del de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Les similituds amb
aquests dos claustres no quedarien limitades als components arquitectònics sinó
també a la seva estructura, conformada per un pis baix i un altre en alt, com
el de Sant Jeroni.(8)
CLAUSTRE DE
MONTSERRAT
El claustre de l’abadia de Santa Maria de Montserrat,
actualment compost només per dues ales, era malgrat tot quan estava sencer molt
petit, perquè la comunitat no tenia en aquell moment més que dotze monjos. Fou erigit
en temps de l’abat comendatari Guiuliano della Rovere (1472-1482),
posteriorment aquest abat que mai residí al monestir fou nomenat papa, conegut
sota el el nom de Juli II. L’any 1476 comença la construcció del claustre sota
la direcció de Jaume Alfonso de Baena i Pere Basset. Destruït en temps de la
guerra del francès, la segona ala avui existent fou reconstruïda l’any 1955.
Feta aquesta
introducció cal fixar la nostra atenció en els elements que la composen,
oblidant l’estructura de cobertura, car hi ha un important diferència
estructural tot i tenir també una galeria superior. La cobertura del claustre
baix és fet amb bigues de fusta i no amb volta de creueria, aspecte aquest que
pressuposa la inexistència de contraforts
exteriors en no haver de suportar la pressió de cap volta. Això li
permet adoptar un aspecte més airós i
estèticament més gràcil que Sant Jeroni de la Murtra i Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
que si disposaven de voltes en el seu claustre baix. El pis superior del
claustre es construí de manera pràcticament simultània o poc després del baix. (segles XV-XVI)
Cal fixar-nos doncs
només amb els elements compositius no estructurals, sovint fets en sèrie, com capitells,
fusts i bases.
d’una arcada del claustre baix de Montserrat
La bases i columnes
del claustre baix de Montserrat, ens ofereixen una sèrie de trets que trobarem reproduïts
de manera molt similar a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i també a la Murtra.
No així els seus capitells que adopten característiques més decoratives i
florals que les d’aquests dos monestirs. Les arcades tenen en la seva
intersecció diverses cares esculpides, aspecte aquest que tampoc trobarem a la
Murtra.
l’antic claustre del monestir de Montserrat abans de la seva destrucció
baix de Montserrat. Coberta plana suportada per bigues de fusta
de Montserrat abans de la reconstrucció de l’any 1955
CLAUSTRE DE SANT
JERONI DE LA MURTRA
El claustre de Sant
Jeroni de la Murtra va ser també una
obra bastida durant la segona meitat del segle XV i encarregada tot i que no de
manera completa a Jaume Alfonso. La seva participació no obstant dona pistes de
les possible similitud que podria guardar amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
trams de volta de Sant Jeroni de la Murtra
De manera similar a
Montserrat el claustre de la Murtra també disposa d’un sobreclaustre. La
diferència està en el fet que la coberta de la galeria baixa es troba construïda
amb volta. El pes que comporta un claustre alt i l’existència d’una volta a les
galeries baixes fa necessària la construcció de contraforts exteriors per vèncer
la pressió exercida sobre els arcs de la
galeria baixa.
Els arc ogivals, distribuïts
de dos en dos, es troben emmarcats per dos contraforts disposats als seus
extrems, els quals a manera de pilars reforcen
exteriorment el claustre baix. Els arcs estan units en el seu punt d’intersecció
per una columna amb seu corresponent capitell.
completa del claustre. L’any 1835 l’ala dreta va ser destruïda parcialment.
SANT JERONI DE
LA VALL D’HEBRON
La escassa informació
del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fa que ens movem a falta d’una
excavació arqueològica que potser podria aportar algun llum, en el terreny exclusiu
de les hipòtesi.
La intervenció en
l’acabament o millora del claustre erigit per la Reina Maria, de Jaume Alfonso
de Baena, fa pensar que d’alguna manera guardaria semblances estètiques amb el
de Montserrat i amb el de la Murtra.
capitell probablement procedents del claustre de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron
La foto a dalt mostrada
és una ampliació d’una foto de l’informe fotogràfic elaborat per l’Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona a instàncies de l’Agustí Duran i Sanpere. En
aquesta foto es pot apreciar l’existència de dos elements arquitectònics que
poden aportar alguna clau, si els considerem a priori, com a propis del
claustre.
Seguint amb aquesta
hipòtesi podrien pertànyer a una base i un capitell del claustre. Si busquem
similituds amb altres elements existents als claustres en els quals va
intervenir Jaume Alfonso, la identitat encara es fa mes palesa.
En blanc i negre són
el capitell i possible base procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
mentre que en color tenim la base i columna composta per quatre semicilindres exteriors
existent a Montserrat, igual a la que sortiria de la base procedent de la Vall
d’Hebron, en la qual s’aprecia l’arrencada d’una columna similar. Si mirem d’a
prop el capitell procedent de la Vall d’Hebron apreciem notables semblances amb
els existents al claustre de la Murtra.
A tall de conclusió
podríem aventurar que la base i la columna serien molt similars a les del
claustre baix de Montserrat, mentre que el capitell que la remataria seria molt
semblant als existents al claustre baix de la Murtra.
sabedors que el claustre tenia una galeria superior, possiblement amb arcs
rebaixat(9), tot faria pensar que el claustre de la Vall d’Hebron
recordaria en petit el claustre de la Murtra. És a dir que tindria un aspecte
similar, però en escala reduïda d’aquest. La teòrica reforma que el claustre va tenir
l’any 1520, (suposat desmuntatge i posterior nou muntatge) no sabem però si amb
elements originals reaprofitats, ampliaria de manera molt limitada el claustre,
si hem de fer cas els comentaris existents al respecte. Sempre va estar
considerat un claustre molt petit(10).
La planta del
claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron podria haver tingut en origen una
planta quadrada que la posterior
ampliació del segle XVI (sempre migrada) hauria deixat potser convertida en una
planta rectangular.
Planta
hipotètica del claustre a la fi del segle XV
NOTES
1.- DÍAZ I MARTÍ,
Carles. TESI DOCTORAL Referències. AHPB, Joan Ferrer, Llibre comú,
1445, desembre, 4 – 1446, març, 18, s. f. I AHPB, Joan Ferrer, XXVIII manuale, 1446,
agost, 26 – 1448, març, 5, s. f.
2.- ANÒNIM.
Historia Breve de la fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de
Hebron, (1595) 3-CIII-3 Biblioteca del Escorial. Madrid “… y ella (Maria de Castella) las fue dando y entregando al
Prior y frayles del dicho Monasterio para que con este dinero prosiguiessen las
obras. Todas estas limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil
sueldos, que son dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de
su hazienda se labro un claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de
pasado 80 años se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce;
labro tanbien las celdas que oy son en el dicho claustro y fuera del a la parte
de mediodia y a la vista del mar y de la Ciudad; hizo tanbien el Refitorio y
Capitulo, la cozina y bodega, y otras officinas grandes con paredes muy
gruessas, y todas ellas cubiertas de bovedas tanbien muy gruessas y que
pudiessen sustentar mucho peso encima dellas, porque tenia intento la dicha
Reyna Maria de edificar sobre estas obras y officinas un muy grande Palacio
para su Servicio, y de su casa y corte, sin que tubiesse ninguna comunicacion
con los frayles de su casa que avian de estar en lo alto de la obra fuera del
Claustro, y desde allí tenia hecho un pasadizo y una tribuna que salia a la
capilla mayor de la yglesia para oyr el oficio divino”.
3.- SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas
Catalanes. L’Avenç. Barcelona 1906. Pag. 73 i 81 Vol 2. “Encuentro, en efecto, un
Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una
pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San
Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos, que eran la cuarta parte de lo que le havia
de abonar según contrata por la construcción
y labra del claustro de dicho monasterio. (1) al mismo, pero asociado
con Pedro Baret, le encuentro en 15 de octubre de 1470 y 2 de abril de 1471
dando recibos por las obras que estaban ejecutando en el monasterio de San
Gerónimo de Belén (2). Y de un ajuste para la construcción de un osario en la
Iglesia de la Merced de Barcelona hecho por Alfonso de Bayena nos conservo notícia Puiggarí (3) para el
año 1494. ¿Es el maestro Jaime Alfonso de 1468, 70 y 71 el Alfonso de Baena del
año 1494? No està probado, dirà la crítica rigorista, però la critica racional
lo darà por probado, pues tambien se prueba por indicios.
Ahora bien: si a un tiempo tengo del
lado de la cordillera del Tibidabo que mira a Barcelona el maestro Jaime
alfonso de Baena trabajando en los monasterios de san Gerónimo de Belén y de
Vall de Hebrón, y del otro lado de la cordillera està el pintor Afonso
trabajando en el monasterio de san Cugat del Vallés, ¿puedo separar a los dos
maestros que unidos se me presentan por la cordillera? ¿No se llaman los dos
maestros Alfonso? Que Alfonso es el apellido no puede cabernos duda: El de Baena,
no es sinó designación de lugar, de procedència, de origen.
Convencido de que el pintor de San Cugat era un Alfonso de
Baena, hermano ó hijo de Jaime, no uno solo, no un pintor arquitecto como
Miguel Angel, porque el autor del Martirio de San Medín no había de labrar un
osario en 1494, pues su pincel le había de valer infinitamente más que su
cincel, claro està que había de buscar en Baena, y yo no me resuelvo a decir
que no lo haya encontrado….”
Pag. 81 Vol2
“Hijo y heredero de Pere de Tous lo
fué Pere de Tous y Sandoval, que casó con una Monsalve, segoviana, però, como
su padre, establecido en Sevilla. Este Pedro de Tous el Mozo liquidó el
patrimonio de Cataluña, y en esta ocasión hizo donación de su casa solariega
para que fuera convertida en convento y este es el origen del convento de San
Gerónimo de Vall d’Hebron(1), cuyas ruinas aun persistent y cuyo claustro
construïa en 1468 Jaime Alfonso, por mi identificado con el Alfonso de Baena de
1494.
Si nosotros conocieramos la historia detallada de la construcción del
convento de San Gerónimo de Vall d’Hebron, sabríamos probablemente si más o
menos intervino en ella Pere de Tous el Mozo, y si este envio sus andaluces
para que, á la vez que trabajaran en su obra, se perfeccionaran en el estudio
de la arquitectura y de la pintura.
¿Qué resulta en definitiva de todo
esto? Que un andaluz es causa de la construcción del monasterio de San Gerónimo
de Vall d’Hebrón, y que en este trabajaba en 1468-1471 un Jaime Alfonso, que
parece ser Alfonso de Baena, y que en San Cugat, vecino de san Gerónimo,
pintaba por el mismo tiempo un pintor llamado Alfonso.”
NOTES
1-
Archivo de Protocolos de Barcelona. Manual de Esteban Mir, num.9. Dicho
Dia
2-
Id id. Manual del Notario Antonio Vinyes. Dicho dia.
3-
Obra citada Pag. 295
4.- MADURELL I
MARIMON, Josep M. Los contratos de obras
en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura
(siglos XIV-XVI), Estudios Historicos y
Documentos de los Archivos de Protocolos, 1 (1948), p. 152.
5.- VILA CARABASSA,
Josep M./NICOLAS MONSONIS, Joan Manuel. Estudi Històric i arquitectònic de les
restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Barcelona 2019
6.- ARXIU MUNICIPAL
CONTEMPORANI BARCELONA (AMCB). Ajuntament de Barcelona. Informe fotogràfic.
Doce fotografias de los hallazgos de las excavacions realizadas por el Archivo
Histórico. (AHCB) Barcelona 1935
7.- DÍAZ I MARTÍ,
Carles. L’establiment d’un nou ordre monàstic a la Catalunya Medieval. Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Tesi
Doctoral. Universitat de Barcelona. “Sit òmnibus notum quod ego Jacobus Alfonso, magisteri
domorum civis Barchinone, confiteor et reconosco vobis, reverendo fratri Jacobo
Tapies, priori, et conventui monasterii Sancti Geronimi Vallis de Ebron, sciti
infra parrochiam Sancti Genesii de Agudells, diòcesis Barchinone, quod per
modum infrascriptum solvistis et tradidistis michi quadraginta quinqué libras
et decem solidos monete Barchinone de tercio pro quarta illarum CLXXXII
librarum Barchinone et prima
solucione earundem, quas vos, dicti
dominus prior et conventus michi teneamini solvere racione constructionis
claustre (sic) eiusdem monasterii (AHPB,
Esteve MIR, Manuale trigessimum primum contractuum comunium, 1467, gener, 23 –
1468, febrer, 9 f. 96e).
8.- BARRAQUER I
ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio
del siglo XIX. Barcelona 1905 : “Asimismo de los acuerdos (Llibre d’acords capitulars)
se deduce que este claustro tenia piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio
de 1807 se mentan <dos celdas juntas que se hallan a medio hacer en los
claustros altos>. De otro documento (Llibre de Costums) deduzco que
el claustro ostentava en su derredor retablos. Con entrada por el claustro tenia éste á su lado la sala Capitular…”
9.- BARRAQUER
ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio
del siglo XIX. Nbarcelona 1905. Pag, 251. Una descripción de este monasterio,
escrita en 1834 por quien lo vio, califica al claustro de «pequeño, pero alegre
claustro, que rodea un jardincito ó plazuela muy bien blanqueada, y
embaldosada» 3.° Yfinalmente, el otro acuerdo capitular de 19 de enero de 1773
que copio á la letra, y en el que los arcos del claustro son calificados de
ventanales, nombre que nunca ha cuadrado á los grandes arcos de Renacimiento, y
sí siempre á los formados por las ojivas sus jambas y antepechos. Dice así el
acuerdo: «Així mateix proposà Sa Paternitat que respecte al incomodo tan gran
que experimentan los individuos de la obertura de los claustros en lo ibern
especialment en las nits al anar y eixir de matines; si los apareixia se
tancassen deixant en cada pany una porta y paredant los finestrals deixant
lasjinestras, ó obat, necessaris per la claror: y lo capítol consenti en que se
fes respecte de ser convenient» (4). En 1881 un excursionista que visitó las
ruinas escribió estas líneas: «En 1877 aún podían verse (en el monasterio)
algunas molduras, algunas cabezas de escultura, algún sencillo capitel, algunos
escudos de armas oprimidas bajo el peso de la destrucción»). Estas
circunstancias corroboran la presunción. •Asimismo de los acuerdos se deduce
que este claustro tenía piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807
se raentan «dos celdas juntas que se hallan á medio hacer en los claustros
altos»
10.- SIGUENZA, Jose
de, fra. Historia de la Orden de San
Jeronimo. Pag.144. “Edificóse con esto un claustro, aunque pequeño, de buena traza, celdas,
refectorio, dormitorio y otras oficinas…”