Una prèvia
Diferents autors
han tractat el desaparegut claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron amb
posterioritat a Gaieta Barraquer i Roviralta, cal ressenyar en especial Agustí
Duran i Sanpere, i més recentment en
Carles Díaz Martí.
Arran de la
descoberta feta per Josep M. Madurell(1) a L’arxiu de Protocols
Notarials de Barcelona del contracte signat entre el monestir i l’escultor
Jaume Alfonso de Baena, en data 28 de desembre de 1467, es comença a parlar amb
més profunditat de l’estructura i autoria del claustre de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron.
Gaieta Barraquer a
la seva obra(2) Las casas de religiosos en Catalunya durante el
primer tercio del siglo XIX, només l’esmenta, i gairebé només de passada: “Asimismo
de los acuerdos (Llibre d’acords capitulars) se deduce que este claustro
tenia piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807 se mentan <dos
celdas juntas que se hallan a medio hacer en los claustros altos>. De otro
documento (Llibre de Costums) deduzco que el claustro ostentava en su
derredor retablos. Con entrada por el claustro
tenia éste á su lado la sala Capitular…”
Com deia en
encapçalar aquest preàmbul, a partir de la publicació del contracte d’obra de
Jaime Alfonso, malgrat la brevetat del document, altres autors es comencen a
interessar pel claustre de Sant Jeroni. Arribats a aquest punt cal fer esment
de l’Agustí Duran i Sanpere.
En les notes
manuscrites, sovint apunts, que figuren al seu
arxiu personal ubicat a Cervera, apareixen en diverses ocasions referències
al contracte publicat per Madurell l’any 1948, malgrat conèixer Agustí Duran la
participació de l’escultor i mestre d’obres Jaume Alfonso en la construcció del
claustre de Sant Jeroni, per l’obra publicada per Sanpere i Miquel l’any 1905(3).
“Encuentro en efecto,
un Jaime Alfonso, maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto todo en
una pieza, dando a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Vall de Hebrón de la
cantidad de 45 libras y 10 sueldos que eran la cuarta parte de lo que
había de abonar según contrata por la construcción y labra del claustro de dicho monasterio”. (4)
Una referència breu
però que ja havia posat sobreavís a Duran i Sanpere d’un dels autors de les
obres del claustre. De tota manera a las seva obra de referència, Barcelona
i la seva història(5), només fa una relació molt indirecta al
claustre de Sant Jeroni.
“Una altra
reina, Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, fou també protectora del
monestir. A ella es degué la construcció dels claustres, i ens consta que
durant la calor de l’estiu anà algunes
vegades al monestir i hi residí alguns
dies”.
Tot molt poca cosa,
a no ser una altra indicació estreta del
dietari del Prior Pere Balç iniciat l’any 1605, i conservat a l’Arxiu Històric
de la Ciutat de Barcelona per expressa voluntat de Lluís Nicolau d’Olwer,
darrer propietari d’aquesta obra. “El cronista continua anotant en el seu dietari els esdeveniments de la casa: les obres realitzades a la sala capitular, els altars
que eren construïts als claustres…”
Fi de la narració
en relació a la matèria que ara mateix ens interessa, el claustre de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron. En definitiva cap idea concloent de com era aquest claustre. Cal fer esment però que Duran i Sanpere, en
les seves notes guardades a Cervera, mostrà sempre un interès pel claustre de
Sant Jeroni que mai va acabar de deixar escrit en una publicació.
Comarcal de Cervera
Per acabar-ho
d’adobar un monjo anònim que va escriure a finals del segle XVI una història
relativa a la fundació del monestir,(6) no només no va deixar escrit
com era el claustre, sinó que va parlar de l’existència d’un nou claustre que
s’erigí després de desmuntar l’antic, construït vuitanta anys abans. És a dir,
que el claustre de la reina Maria en el qual va intervenir posteriorment el
mestre Jaume Alfonso fou enderrocat durant el primer terç del segle XVI?, o
només fou remodelat? O potser estava inacabat? o…?
Aquí la importància
de l’estudi fet pel nostre company i
amic Carles Díaz Martí relatiu al claustre, analitzant tota la documentació coneguda
(malgrat la seva limitació temporal, segles XIV i XV). Aquest material es troba
present en la seva tesi doctoral(7) i està publicat, tot i que
parcialment, per la Fundació Noguera(8). És justament de la seva
tesi doctoral d’on extraiem, de manera exclusiva, la informació relativa al
claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que crec serà de l’interès de totes
les persones que segueixen el nostre bloc.
Lluís Jordà i
Roselló
NOTES
A una prèvia
1.- Madurell
Marimón, José M. Contratos de obras en
los protocolos notariales y su aportación a la historia de la arquitectura.
Colegio Notarial de Barcelona. Barcelona 1948
2.- Barraquer i Roviralta. Cayetano. Las casas de
religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona 1906
3.- Sanpere i
Miquel, Salvador. Los Cuatrocentistas catalanes 2 vols. Tipografia l’Avenç.
Barcelona 1906
4.- Arxiu de Protocols de Barcelona: Manual de
Esteban Mir, nº 9. Dicho día.
5.- Duran i
Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva Historia. 3 vols. Editorial Curial,
Barcelona 1973/1975.
6.- Anònim.
Historia Breve de la fundación del Monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron
(1595). Capítulo XII. De como la Reyna Doña Maria muger del rey Don
Alonso el quinto de Aragón prosiguió la obra deste monasterio de Val de Hebron
y del bien que nos hizo. C-III-3. Biblioteca del Escorial. Madrid
7.- Diaz i Martí,
Carles. L’establiment d’un nou ordre monàstic a la Catalunya Medieval. Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Tesi
Doctoral. Universitat de Barcelona
8.- Díaz i Martí,
Carles. El primer segle dels jerònims a Catalunya. Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Fundació Noguera. Barcelona
2019
Planta hipotètica
del claustre baix de Sant Jeroni.
Lluis Jordà i Roselló
ELS ESCENARIS
SANT JERONI DE
LA VALL D’HEBRON
Carles Díaz
Martí
“Quant al
claustre, en tenim primera constància per primera vegada en una escriptura del
24 de gener de 1466, que es féu intus claustrum monasterii Sancti Geronimi
Vallis d’Ebron(1). Més dades proporciona un altre instrument, del 18 d’agost de 1447,
que tingué lloc in claustro nove
superiori monasterii Sancti Jeronimi Collis de Cerola, constructo in loco
vocato de Ebron, coram portali maioris eccelsie dicti monasterii.(2)
La façana de l’església donava a la galeria de tramuntana del claustre, cap a
l’extrem nordoriental.(3)
El claustre de
dimensions reduïdes, tenia, doncs, un pis superior. Del claustre del monestir
inferior en tenim notícia directa per dues reunions capitulars que s’hi
celebraren per acceptar sengles donats els anys 1476 i 1477. Abans però
d’aquesta data la comunitat va signar capítols amb el mestre de cases Jaume
Alfonso sobre l’obra o claustre del monestir – super opere seu claustro eiusdem
monasterii fiendo et allis. Malauradament, els capítols no s’han conservat i
tan sols hi ha la minuta notarial, del 28 de desembre de 1467.(4)
Gràcies a l’àpoca del primer pagament que es feu el 29 de gener següent, sabem
que l’import de les obres ascendia a 182 lliures i que els treballs eren per a
la construcció del claustre.(5)
Es refeu
novament el claustre que 25 anys abans havia fet la reina Maria? Havia quedat a
mig fer i aleshores es reprengueren les obres?(6) Abans de formular
una hipòtesi sobre la naturalesa de l’actuació de Jaume Alfonso al claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
cal tenir ben present que, en plena Guerra Civil Catalana, una despesa de 182
lliures suposava un cost extraordinari
en uns anys en què la comunitat havia
deixat de rebre amb regularitat les seves rendes. L’altra informació rellevant és la missiva que els frares van
enviar als consellers de Barcelona i
que, malgrat no estar datada, tot apunta que és del temps de la guerra. En
aquesta carta, els frares exposaven
l’extrema necessitat del monestir, al qual són forçats de obrar e refer aquell
qui en part està en perill de ruïna, per la qual cosa demanaven que se’ls
permetés proveir-se de pedra de Montjuïc de tall de la ciutat,(7) petició
que fou atesa el 17 de febrer de 1469.(8)
Totes aquestes
dades apunten a una actuació d’urgència
per un perill de tipus estructural. Tot i que la quantitat de diners és
destacada, està lluny del que suposaria fer un claustre nou, per petit que
sigui, si el cost de construir un tram de claustre a sant Jeroni de la Murtra
es movia en aquelles dates al voltant de les 30 lliures, amb 182 només es
podrien fer com a màxim, 6. Potser algunes més si considerem que es podien fer trams més barats, però
veiem poc probable que abastés tot un
claustre, que havia de comptar amb més d’una desena d’aquests trams. Una altra
possibilitat és que una part del claustre hagués restat inacabat del temps de
la reina Maria. Però és versemblant que reprenguessin aleshores les obres, quan
les conseqüències econòmiques del
conflicte bèl·lic a Catalunya afectava
greument la comunitat, que en aquella època va desplaçar un dels seus
frares fins a Tortosa per demanar al
monarca la renda sobre la lleuda de Tortosa? Creiem que no, sinó que va ser una
mesura d’urgència davant un perill
imminent.
Tot apunta doncs,
que les obres fetes per la reina Maria a
la dècada de 1440 no tenien prou solidesa arquitectònica. Encara es feren més
actuacions en el claustre: el 8 de febrer de 1489 el capítol conventual va signar
capítols amb l’escultor Joan d’Alemanya per treballar-hi. La minuta
notarial dona informació dels treballs contractats, més enllà que se
cenyien al claustre monàstic. Per la seva activitat professional, imaginaire,
deduïm que li encarregaren alguns elements ornamentals, com gàrgoles, claus de
volta o permòdols. Possiblement es tracti de l’escultor Joan Frederic, que va
treballar a Barcelona des de 1489 fins a
1511. Si fos aquest personatge, estaríem davant d’un dels seus primers
encàrrecs.(9) De ser certa la datació dels segles XIV o XV de la gàrgola procedent
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que es conserva al museu municipal Vicenç
Ros de Martorell (MVR/402), podria tractar-se d’un testimoni de la feina de
Joan d’Alemanya, si bé la reconstrucció completa del claustre el 1520 planteja
molts dubtes de la datació en el segle XV de qualsevol element que hi
procedeixi. Té forma de prisma hexagonal amb un cap de lleó esculpit a la part
superior. Les dimensions són 62x20x19 cm.
Tot i les feines
d’embelliment del claustre, molt probablement sufragades per Joan Lledó, la
reina Isabel va adduir que era imperfecte i amenaçava ruïna com argument per
augmentar les rendes de la comunitat
mitjançant l’annexió de priorats. És probable que aquells anys Jaume Alfonso treballés en el claustre
perquè el 27 d’abril de 1489 el
procurador general, Joan Garriga, li feu un requeriment notarial. Malauradament
no en coneixem la causa perquè l’instrument no l’especifica, però podria estar
relacionat amb encàrrecs professionals per a obres en el cenobi, tal vegada en
el claustre.(10)
Malgrat les
intervencions de finals del segle XV, el claustre promogut per la reina Maria
patia deficiències d’origen. Ho acaba de reblar una dada definitiva que
desmenteix que aquest claustre subsistís fins el 1835: al cap de 80 anys de ser construït – és a dir, a la dècada de 1520,
es va desfer per fer-ne un de més gran.(11) Caldrà
noves cerques documentals per confirmar aquesta dada proporcionada per un frare
deia a final del segle XVI.
Actualment es
conserven almenys tres claus de volta procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Una representa un Sant Jordi matant el
drac i pertany al fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), codi MNAC
156075. Les dimensions són de 35 x 57 cm. La catalogació d’aquest museu indica que és una peça de la primera meitat
del segle XV. Potser aquesta datació s’hauria de reconsiderar a partir de les
dades que aportem sobre el claustre. L’altra clau es custodia al Museu
d’Història de Barcelona (MUHBA) amb el número de registre MHCB-7657. Les
dimensions són de 45×37. Malauradament
no s’ha identificat l’escena o el sant representat, en força mal estat. Malgrat
que la catalogació indica que procedeix
de l’església de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, entenem que podria procedir
també del seu claustre. La tercera es
conserva en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell amb el número MVR/394. A
diferència de les dues anteriors, en el centre hi ha esculpit un escut
heràldic. Del qual només es pot
identificar a causa del seu deteriorament, tres franges horitzontals a la part
inferior. Les dimensions són anàlogues a
les claus anteriors: 56x54x 32 cm. És possible, doncs, que les tres procedeixin
del claustre i que aquest com el de la Murtra, tingués escuts i representacions
religioses a les seves claus de volta.
NOTES
Com aclariment a la
numeració de les notes, cal assenyalar que no guarda cap relació amb l’original
de la tesi, car només he ressenyat la part corresponent al claustre, aplicant
una numeració específica sobre les notes existents.
1.- AHPB, Joan Ferrer, Llibre comú, 1445,
desembre, 4 – 1446, març, 18, s. f.
2.- AHPB, Joan
Ferrer, XXVIII manuale, 1446, agost, 26 – 1448, març, 5, s. f.
3.- Gaietà BARRAQUER
ROVIRALTA, las Casas de religiosos…Vol 2, p. 253.
4.- Josep Maria
MADURELL I MARIMON, Los contratos de
obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la
arquitectura (siglos XIV-XVI), Estudios Historicos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 1
(1948), p. 152.
5.- Sit òmnibus
notum quod ego Jacobus Alfonso, magisteri domorum civis Barchinone, confiteor
et reconosco vobis, reverendo fratri Jacobo Tapies, priori, et conventui
monasterii Sancti Geronimi Vallis de Ebron, sciti infra parrochiam Sancti
Genesii de Agudells, diòcesis Barchinone, quod per modum infrascriptum
solvistis et tradidistis michi quadraginta quinqué libras et decem solidos monete
Barchinone de tercio pro quarta illarum CLXXXII librarum Barchinone et prima solucione earundem, quas vos, dicti dominus prior et
conventus michi teneamini solvere racione constructionis claustre (sic) eiusdem monasterii (AHPB, Esteve MIR, Manuale
trigessimum primum contractuum comunium, 1467, gener, 23 – 1468, febrer, 9 f.
96e).
6.- descartem la
hipòtesi que el claustre no s’havia fet encara i que aleshores es feu de bell
nou (M. Rosa TERÉS, Teresa VICENS, Violant de Bar i Maria de Castella: Promoció
espiritual i mecenatge, p. 54-55)
7.- AHCB,
Consellers, Ecclesiàstics. Inquisició, 1C.XVIII-3/38
8.- AHCB, Consell
de Cent, Registre de Deliberacions, 1B-II-19, f. 87r, 88r, 97r. 98v.
9.- Sobre Joan
Frederic, que sovint apareix a la
documentació com a Joan d’Alemanya, hi ha un recull de totes les referències
documentals a Montserrat JARDÍ ENGUERA, Mestres entalladors a Barcelona durant
la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició
germànica a la producció local, tesi doctoral presentada a la Universitat de
Barcelona (2006), vol. 1, pag 140-145. Va treballar en el cor de la catedral de
Barcelona i una gàrgola per al portal dels Apòstols del claustre de la seu de
Lleida.
10.- AHPB, Andreu
MIR, Tricesimum quartum manuale contractum comunium, 1489, març, 2 – 1489,
setembre, 19, s. f.
11.- Con este
dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labró un claustro pequeño
muy pulido de piedra. Este, después de pasado 80 años, se deshizo para hazer
otro mayor, que esel que oy paresce (RBE C-III-3, f. 305v.)