Juan Agustin Cean
Bermudez en el volum V pag. 241. de l’obra
Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores
de Bellas Artes en España, obra publicada en 6 volums per la Real Academia Pública
de San Fernando a Madrid l’any 1800, assigna un quadre de ma del pintor Antoni
VIladomat, dins el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta pintura
segons Cean Bermúdez corresponia a:
“EL LAVATORIO A
LOS APOSTOLES DE DIEZ PIES DE ANCHO Y SEIS DE ALTO”(1) ( de mides aprox. 3,00 m. d’ample x 1,80
m. d’alt)
Segons el mateix
Cean Bermúdez, pag 239 Vol V. hi ha
constància que l’any 1738 Antoni Viladomat va pintar dues teles per les que va
cobrar la quantitat de 300 lliures, amb dos temes característics de la iconografia
eucarística; una era un sant sopar, i l’altra un lavatori. Les dues amb
destinació a la catedral de Barcelona. I apostil·la “con figuras de tamaño del natural”.(2)
És a dir que estem parlant de pintures de grans dimensions.
Aquest lavatori
tindria possiblement similituds amb la pintura del mateix títol que va anar a Sant Jeroni? Les mides, similars,
així ho fan creure. El que no podem saber, per manca de documentació al
respecte, és si es tractava d’una obra de taller, o d’una pintura amb plena
implicació del mestre.
Tampoc coneixem la seva
disposició dins del monestir, aspecte aquest que corrobora el Dr. Gaietà Barraquer (3):
“D. Juan Ceán Bermúdez
escribe que este monasterio poseía un lienzo de Antonio Viladomat que
representaba el lavatorio, el cual medía 10 X 5 pies. Ignoro dónde se hallara
colocado.”
Amb la qual cosa,
tot i buscar algun altre autor que hagi pogut fer esment d’aquest quadre de
Viladomat, així com de la seva ubicació dins
de Sant Jeroni, no n’he localitzat cap, motiu pel qual ens hem de limitar a la referència coneguda feta per Cean Bermúdez.
Atenent que l’any
1808 el monestir va patir un incendi, no sabem si aquest quadre va arribar al període
desamortitzador de 1835. El que si podem assegurar és que no hi figura en la
relació d’objectes robats del monestir l’any 1820(4).
De tota manera és
de tots coneguts que gran part del patrimoni moble es dispersà per diferents
cases de l’entorn i en no refer-se mai més la comunitat monàstica ja no fou
recollit. Desideri Díaz, en el seu conegut llibre on fa
un recull de les masies d’Horta(5) en fa esment d’una manera
gairebé indirecte a diferents objectes que estaven dins de Can Safont, una de
les pairalies importants que es trobaven a redós de la parròquia de Sant Genís
del Agudells: “A la sala dels senyors hi havia cadires de boga dos canapès
de boga, un quadre de Santa Magdalena, un quadre de la Sagrada Família, tots
dos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron…”
Això ens dona l’esperança de creure que potser algun
dia aquesta quadre reapareixerà al mercat procedent d’una col·lecció particular.
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
1.- CEAN BERMUDEZ,
Juan Agustín. Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores de Bellas
Artes en España, 6 vols. Real Academia Pública de San Fernando. Madrid 1800
2.- Id. Anterior.
3- BARRAQUER
ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Catalunya durante el primer
tercio del siglo XIX. 2 Vols. Imprenta Altés y Alabart. Barcelona 1905
4.- Diario de
Barcelona, 16 de juliol de 1820
5.- DIAZ QUIJANO, Desideri.
Les Masies d’Horta. Història d’Horta 3. El Tinter. Barcelona 1986