La participació de la reina Maria de Castella en diverses construccions
religioses de Barcelona, és encara a dia d’avui ben present a la ciutat. L’antic
convent de Sant Antoni Abat és una bona mostra. El porxo de l’església de Sant
Antoni ostenta a la façana l’escut de la reina Maria de Castella, al costat de
la lletra grega Tau, ensenya de l’orde de Sant Antoni Abat. L’escut partit, presenta
en un costat les barres d’Aragó i a l’altra els castells, ensenya de Castella i
els lleons com a símbol de l’antic regne de Lleó.
Segle XV. (Barcelona)
La reina Maria, persona imbuida d’una profunda religiositat, tenia a més de
grans dots per a la bona governabilitat dels regnes al seu càrrec com a
lloctinent, la pietosa missió d’afavorir obres religioses, com la construcció
del conventat de la Trinitat de la ciutat de València, indret on fou a la seva
mort sebollida.
Troinitat. Segle XV. (València)
El seu sepulcre restaurat fa pocs anys, presenta de manera alterna, els
escuts partits amb l’emblema d’Aragó i Castella-Lleó i al seu costat el del
regne de Sicília, de manera similar a com estan disposats a la façana del
convent d’antonians de Barcelona. Tot i que a diferència del convent de Sant
Antoni Abat aquí hi figuren coberts amb la corona reial. Cal ressenyar també l’escut
amb l’àliga de l’antiga nissaga alemanya dels Hohenstaufen de Sicilia, compartint
els símbols de Castella-Lleó, en consideració de Maria de Castella com a reina de
Sicilia.(1)
Convent de la Trinitat (València)
Als extrems de la tomba hi figuren dos emblemes peculiars.
Dins d’un cercle gairebé oval apareixen en un extrem les flors de safrà, i en
l’altre, un calder fumejant damunt les flames.
la reina Maria de Castella
El calder es troba damunt d’un trèbede (trípode metàl·lic que aïlla el foc
de la llar de l’olla). Signe de purificació i divisa de caràcter mariològic,
les set flames de l’amor que predicava Matteo d’Agrigento, set flames que també
sorgeixen sota l’olla purificada pel foc.(2)
Cal assenyalar que les flors de safrà (2) són també una divisa pròpia de Maria de
Castella, en clara al·lusió a la passió i resurrecció de Crist com una mostra
de caritat cristiana. En definitiva ambdues
imatges composen un programa iconogràfic marcadament influït per la visió de
Bernardí de Siena a través de Matteo d’Agrigento.
En el seu sepulcre la reina Maria deixava la seva ànima en mans de Déu i
la verge Maria, representats per les
flors de safrà (símbol de la passió de Crist) i l’olla sobre set flames (simbol
de l’amor marià).
Per últim, també trobem l’escut de
la reina Maria en una pedra raconera, a dia d’avui conservada al Museu Vicenç
Ros de Martorell, procedent d’una dependència del monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron. La seva disposició dins el convent és encara controvertida, però
podria pertànyer al primer claustre, construït a instàncies de la reina Maria
de Castella.
A l’esmentada pedra raconera, hi figuren dos escuts, en un d’ells hi figuren
les armes del regne de Sicilia, i a
l’altre escut estan les insígnies de la reina Maria, on són representades simultàniament
les armes d’Aragó i les de Castella-Lleó. Cap dels dos escuts està cobert per
la corona reial, sinó per un monograma on figura l’acrònim (IHS), Ihesus.
Aquest símbol incorporat al seu escut en l’espai destinat a la corona reial,
representa la imatge del profund fervor religiós de la reina, que la portà a
ser seguidora de Sant Bernadí de Siena, de la ma d’un dels seus deixebles més
fidels, el sicilià Matteo d’Agrigento.(3)
Matteo d’Agrigento després de conèixer a Sant Bernardí
de Siena l’any 1418 va demanar permís als seus superiors per poder passar a la
branca observant de l’orde franciscà. Amb el suport i protecció del rei Alfons
el Magnànim i la reina Maria de Castella va obtenir del papa Martí V, l’any
1425, la facultat de fundar convents observants als països de la Corona
d’Aragó. Finalment a instàncies reials i a contracor va ser nomenat bisbe de la
seva ciutat natal d’Agrigento.
Guimerà d’Agrigento, de probable origen valencià, va difondre la devoció al nom de Jesús, cosa
que explicaria l’existència de l’acrònim IHS (Hiesus)(4) que es convertí en un senyal
distintiu d’aquest moviment reformador franciscà de la Observància. Aquesta reforma
havia estat reconeguda l’any 1415 en el Concili de Constanza. (Ordo Fratris Menoris
Regularis Observantia)
raconera procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Museu Vicenç Ros
(Martorell)
NOTES
1.- BENITO GOERLICH, Daniel. El Real
Monasterio de la Santísima Trinidad de Valencia: historia y arte. Consell Valencià
de cultura. València 2008. “[…]El
sepulcro de la Reina María se encuentra todavía a la cabecera de la iglesia,
pero no en su interior, sino en la parte recayente al claustro y, por tanto,
dentro de la clausura monástica, expresando claramente el deseo de la reina de
permanecer con sus queridas monjas. Enclavado bajo una profunda arcada en el
cóncavo de la pared de la iglesia, en el lado correspondiente al evangelio, de
modo que la cabeza de la reina recae al lugar de la antigua capilla de San
Miguel y los pies hacia el altar mayor[…]. Su arcosolio está formado por un
arco conopial adornado con seis cardinas y rematado por un pomo vegetal de
finísima labra; a sus lados lo flanquean dos pináculos[…].
El sarcófago exhibe en su frente tres escudos
coronados y encerrados en círculos: en el centro, acuarteladas en aspa, las
armas de Aragón y de Sicilia, y en los dos inmediatos, éstas unidas a las de
Castilla, correspondiendo a la condición de doña María como Reina de Aragón e
Infanta de Castilla. Todos ellos están provistos de espléndidas coronas en
bulto redondo, hoy desgraciadamente mutiladas. En los extremos, otros dos
círculos presentan bajorrelieves con un lirio de tres tallos y un puchero
humeante sobre unos trébedes, símbolos quizá de la Trinidad. Ambos emblemas
están sostenidos por efigies de leones rampantes. La composición y símbolos son
muy expresivos del gusto de la época por los emblemas y alegorías y aparecen
también en el reverso del sello de plomo de ciertas bulas con la concesión de
indulgencias a favor de las obras del monasterio […]. Toda esta labor
escultórica extremadamente minuciosa es de un gran virtuosismo y delicadeza […]”
2.- NARBONA CÁRCELES, María. El contenido
devocional de las divisas: el azafrán y la olla ardiente de la reina de Aragón.
1416-1459. ERAE Emblemata XX-XXI.
Any 2014-2015
3.- EVANGELISTI, Paolo. Dizionario Biografico degli Italiani – Volume
72 (2008).”In Sicilia l’attività di
(Matteo). si esplicò anche nella fondazione di conventi, munito del permesso
concessogli il 3 apr. 1425 da Martino V, e nell’impegno volto all’affermazione
dell’Osservanza francescana nel solco dell’azione di Bernardino da Siena e Giovanni
da Capestrano. Nel 1426 M. si spostò a Roma intervenendo direttamente, insieme
con Giovanni da Capestrano, a sostegno di Bernardino, accusato davanti al papa
di promuovere il culto del nome di Gesù e la devozione al trigramma «IHS»,
assurti a simboli distintivi del movimento riformatore francescano
dell’Osservanza.”
4.- L’acrònim HIS és una
abreviatura del grec IHΣΟΥΣ, Jesús. El fet que encapçali la H el nom és producte
d’un possible error després de fer la seva transcripció al llatí, confonent la
lletra grega E (eta) amb una H de l’alfabet llatí. Aquest
acrònim posteriorment va ser utilitzat també com a símbol de l’orde de Jesús.