En el llibre Viles
i ciutats de Catalunya, a cura de Margarida Aritzeta (editorial Barcino.
Barcelona 1994), l’autora fa un recull de diverses descripcions fetes pel Baró
de Maldà en el transcurs de diversos viatges i excursions fets arreu de
Catalunya.  Aquestes visions del baró de
Maldà van  quedar escrites en la Miscel·lània
de viatges i festes majors, aplec del qual, la autora transcriu diversos
passatges relatius a viles i ciutats, però també monestirs, entre els quals cal
ressenyar el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Tot i la brevetat
del text, i la transcripció parcial feta per l’autora dels diversos manuscrits
en els quals va trobar referències descriptives de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,
considero pel seu interès donar detall del que Margarida Aritzeta refereix en
el seu llibre. Incorporo tanmateix al text la nota 2, que l’autora limita al peu
de pàgina, per tal de fer aquesta descripció més acurada i entenedora.

Lluís Jordà i
Roselló

 

EXPLICACIÓ DEL
MONASTIR DE SANT GERONI DE VALL D’EBRON. ⁽¹⁾

Lo convent de Sant
Geroni de Vall d’Ebron està situat en
las alturas de la cordillera  de montanyas de Collsarola, que segueixen des
de la de Sant Pere Màrtir fins a Moncada, distants hora y mitja de Barcelona a
Tramontana.

Lo convent és
medià, com també la iglésia, y número de sos individus. ⁽²⁾ La iglésia de la que
son portal per entrar-s’i dona als claustros, que són a la manera  y forma dels capuchins de Barcelona, si bé
que més reduhits, ab un sortidor al mitg. Lo campanar és molt primorós tot ell
y fineix ab cucurulla de rajola de València. Té dos rengles de finestrals y és
ochavat. Los monjos són pochs. Lo cor y lo orga són dos pezes recomendables.
Las celdas  dels monjos de la part de
migdia són molt alegres, per lo tant terreno que se descobra, ab la ciutat de
Barcelona y lo mar, ab la Barceloneta, passeig de la riba fins a la llanterna,
montanya de Montjuïc, etc. Té gran nomenada  aquell territori de Sant Geroni per sas
saludables  aiguas de la font Groga  y la de la Tenebrosa, juntament sos ayres
purs.

Més amunt del
convent quédan dos hermitetas, una de estas de Santa Maria Magdalena. Al baix
de la montanya de Sant Geroni és la parròquia i rectoria de Sant Genís, ab
algunas pocas casas y las demés dispersas, ab lo lloch y parròquia de Sant
Gervasi, que, ab la iglésia y convent de Nostra Senyora de Gràcia de religiosos
carmelitas descalsos, dístan de Barcelona tres quarts de hora, y mitg quart de
la ciutat las casas ab la iglésia  y
convent de franciscanos de Jesús, camí de Gràcia.⁽³⁾

 

Notes

1.Les versions d’aquest text són als mss. següents: Miscel·lània III
(72-72); BC 2543 (56v); Miscel·lània V (317-318).

2.A la miscel·lània III, p. 72, i al BC 2543 f. 56v, afegeix (text
incorporat en cursiva a la descripció).

3.Miscel·lània V, p.318: “Y aquí concloch totas estas explicacions”.