Avui fem esment
d’un llibre publicat l’any 2014 per David Izquierdo, periodista i novel·lista,
anomenat CURIOSES HISTÒRIES DE
BARCELONA, editat sota el segell de Edicions LU, Llibreria Universitària de
Barcelona.

En el primer
capítol del llibre, El nom diabòlic del Tibidabo i la seva misteriosa
història, l’autor fa esment de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, tot dient que recau en aquest monestir la
responsabilitat de la denominació actual del punt culminant de la Serra de
Collserola (512 metres sobre el nivell del mar). Aquesta imputació als jerònims
del canvi de nom s’ha anat repetint en el temps per molts estudiosos, sense que
s’hagi aportat mai documentació que avali aquesta tesi. El Tibidabo, era conegut a l’època medieval com a Puig de
l’Àliga, nom que alguns historiadors atribueixen als romans Podium Aquilae, per
la perspectiva aèria que es té des de dalt del cim de tot el territori circumdant.

Creiem doncs
interessant transcriure seguidament el fragment del primer capítol d’aquest
llibre en el que es fa referència directa al nostre monestir, assenyalant els
motius del canvi toponímic de Puig de l’Àliga a Tibidabo:

“Però el gran
misteri de la muntanya és el nom de Tibidabo que li van donar el monjos de Sant
Jeroni (de la vall d’Hebron), a l’edat Mitjana, segle XVI. Tibi Dabo és una frase
diabòlica. El monestir de Sant Jeroni era una construcció situada just on ara
hi ha una benzinera de la carretera de l’Arrabassada, del que no queda més que
un petit mur en un dels laterals a tocar de la carretera.

Els monjos van
ser durant segles i segles els únics habitants de la muntanya, que en aquella
època eren boscos reservats a les caceres dels nobles i poca cosa més. No hi
havia ningú, sols era refugi de lladres i bandolers.

Al segle XVI
aquests monjos que vivien al peu de la muntanya van atorgar-li el nom de Tibi-Dabo. Aquesta frase està extreta
der la bíblia, de l’Evangeli de Sant Mateu. En aquest passatge el diable li diu
a Jesús: Et donaré tots els regnes del
món si t’agenolles i m’adorares. I la frase en llatí era: Tibi omnia si cadens
Dabo adoraveris me. S’agafa de la frase el Tibi (et) i el Dabo (donaré) i es fa
una sola paraula. Per tant, pels monjos, és com si el diable hagués estat al
cim del Tibidabo i hagués intentat temptar a Jesús mostrant-li tota la plana
barcelonina”…