La importància cultural
d’un monestir no es mesura exclusivament per la importància de la seva
biblioteca o del seu arxiu, sinó per la qualitat intel·lectual dels membres de
la seva comunitat.

Vagi per davant la nostra humil
aportació en aquest aspecte per a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La nostra pretensió passa per intentar, poc a poc, treure
de l’oblit en el que, malhauradament, ha caigut aquest monestir, aprofundint en
el seu coneixement històric, religiós i cultural. És en aquest darrer sentit
que anem rastrejant el paper dels monjos erudits de Sant Jeroni que van
deixar una petjada Intel·lectual profunda, sovint anònima, pròpia de la humilitat
obligada de l’orde jerònim.

Un
dels personatges més rellevants per la seva vàlua intel·lectual i que per la
seva adscripció a l’orde jerònim va tenir en vida un paper gairebé anònim, va
ser sense cap mena de dubte, fra Miquel Comalada.

Fra
Miquel Comalada va ser un dels autors de caire religiós més llegits a principis
del segle XVI. El seu llibre l’Espill de la vida religiosa, més conegut
en llengua castellana sota la denominació popular de El Desseoso (El
Desitjós), es va convertir en un autèntic best-seller a l’època. 

Tot
i l’anonimat original de l’obra, distribuïda inicialment de manera manuscrita només
dins de l’orde jerònim, fou aviat impresa i publicada en català a Barcelona, el
20 de febrer de l’any 1515 per Johan Rosenbach sense esmentar l’autor.  Aquesta primera edició deia en relació al seu
autor: “Compost per un devot religiós: lo qual per humilitat calla son
nom”. 

La primera edició impresa en
lengua castellana, per Juan Cromberger a Sevilla, l’any 1533, ja apropava
l’autoria, però no en feia un esment clar, només assenyalava l’orde religiosa a
la qual pertanyia l’autor: “por un devoto religioso de la orden de señor
sant Hieronymo”. 

Al
cap de pocs anys però, ja li fou atribuïda l’autoria a fra Miquel Comalada. En l’edició castellana impresa a Lisboa l’any 1541, el seu nom ja hi figura,
tot i que només com a colofó de l’obra. És el primer cop que apareix una clara referència al
nom de l’autor: “Llamávase Fr. Miquel Comelada del convento de
Valle de Hebrón“. Malgrat aquesta precisa atribució, l’autoria de
l’Espill continuà sent objecte de controversia entre els estudiosos d’aquesta
obra.  

El gran historiador de l’orde
jerònim, el Pare José de Sigüenza, confirmava a principis del segle XVII la
identitat de l’autor de l’Espill, concretament en el Capítol XVIII del
llibre II de la tercera part de la seva Historia de la Orden de San
Jerónimo (1605):  

“También pudiera poner
en este catálogo el santo fray Miguel Comelada, autor de aquel librillo que se
estimó tanto en Espanya llamado el desseoso, que no descubre poco el buen
gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de este siervo
de dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en compañía de
los comentarios de los Distihcos de Michael Verino, y los que conocieron
su trato, y el gran exemplo que dio siempre en aquel convento, le
estimaron mucho.” 

Hores d’ara, coneixem d’on va
treure aquesta informació el Pare José de Sigüenza, i no és més que del
contingut del manuscrit de la Historia Breve de la Fundación del
monasterio de San Hyerónimo del Valle de Hebron y de algunas cosas notables del.
Manuscrit aquest, redactat i acabat l’any 1595 per un monjo anònim de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, el qual va servir al pare Siguenza per explicar la
història, personatges i efemèrides del Monestir de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron. 

L’autor d’aquest manuscrit conservat a la
Biblioteca de l’Escorial, encara a día d’avui anònim, aporta més informació
sobre fra Miquel Comalada, aspecte
aquest que complementa el que ja va explicar d’ell el Pare Siguenza:

“El padre fray Miguel Comelada fue natural de la villa de Servera muy
nombrada y conoscida en Cataluña hizo profession a 2 de Julio de 1511 fue
hombre de grande ingenio y poeta muy famoso. Este religioso fue el que compuso
el libro comunmente llamado el Desseoso segun que dello ay tradicion muy
Antigua; y juntamente se halla en las escripturas desta casa, y pues en el
dicho libro se descubren bien su ingenio, no tengo para que me detener en le
alabar…”

La
polèmica històrica existent al voltant de l’identitat de l’autor d’aquest
conegut llibre pot donar-se definitivament per acabada. Fra Miquel Comalada, va
ser l’autor incontestable de l’Espill de la vida religiosa, obra
coneguda popularment com El Desitjós (El Desseoso). L’afany de
l’autor de restar anònim va quedar definitivament trencat quan aquesta obra va
esdevenir famosa.

L’anònim
autor del manuscrit de la Historia Breve defineix Miquel Comalada:
“tuvo tambien muchas virtudes y santidad que lo hizieron mas esclarecido”

Fins i tot Sant
Ignasi de Loiola va tenir coneixement de l’existència d’aquesta obra de Miquel
Comalada, potser a través del seu interès per practicar la vida eremítica al
seu pas per Barcelona:

“Estando
todavia aún en Barcelona antes que se embarcase, según su costumbre, buscava
todas persones espirituales, aunque estuviesen en ermitas lejos de la ciudad,
para tratar con ellas”.

Possiblement va ser
a través dels monjos jerònims, mentre buscava una  direcció espiritual, que sant Ignasi va ser
coneixedor de l’existència de l’espill de la vida religiosa,
publicada el 1515, pocs anys abans del seu pas per Barcelona. El caràcter introspectiu
d’aquesta obra (ascètica i mística) que ajudava a la reflexió i la pregaria va
cridar l’interès de Sant Ignasi. Cal
assenyalar que la primera estada del sant a Sant Jeroni i les seves rodalies  s’hauria d’haver produït al voltant de 1523,
és a dir molt poc temps després de la publicació del Desitjós, i en un moment en
el qual aquesta obra ja havia produït un significatiu impacte en el món
religiós de l’època.

Lluny de ser uns
contactes estrictament puntuals, els encontres amb els monjos jerònims es devien
reproduir, fins i tot després del seu pelegrinatge a Jerusalem, entre els anys
1524 i 1526, sojornant en diverses ocasions al monestir de Sant Jeroni o en
alguna ermita propera, com l’assenyalada per la tradició, de Sant Cebrià i
Santa Justina. No tinc cap dubte que Sant Ignasi en aquells moments ja tenia
coneixement i probablement havia llegit L’espill de la vida religiosa
(El Desitjós). La lectura d’aquesta obra devia condicionar l’interès
de Sant Ignasi per mantenir relacions de caire espiritual amb sant Jeroni de la
Vall d’Hebron. (No sabem si en aquells moments el seu autor encara era viu).
Això explicaria el profund interès que posteriorment els membres de l’orde
jesuïta van tenir per la lectura d’aquest llibre, considerada com una de les
seves obres de capçalera.

Després de la primera estampació d’aquesta
obra, l’any 1515, l’espill de la vida religiosa fou reimprimida a
València l’any 1529. Traduïda posteriorment a nombroses llengües, va tenir
una gran difusió a Espanya, cosa que explicaria l’existència de dotze
edicions en llengua castellana. 

Durant els segles XVI i XVII va
conèixer un gran nombre de traduccions i edicions en altres llengües, cosa
que explicaria la seva gran popularitat també a Europa. Consta traduïda a més del català i el castellà, al llatí,
francès, italià, Alemany i anglès. 

Alguns estudiosos contemporanis
desconeixedors de existencia del manuscrit de La Historia Breve, encara
s’inclinaven fins fa pocs anys a creure que l’autor d’El Desitjós era
un membre de l’orde franciscà. No obstant, cal assenyalar que la majoria
d’investigadors que han tractat els autors catalans del Renaixement, des de
Miquel i Planas fins a Martí de RIquer,  tots han coincidit, amb alguna honrosa
excepció,  en donar l’atribució final de l’autoria del llibre, al 
monjo de la Vall d’Hebron, fra Miquel Comalada.                               

L’Espill ha estat considerat com un
dels principals fruits de la Devotio Moderna. Una obra molt imbuïda per la
influència de la mística lul·liana, motiu pel qual diversos autors l’han
considerada com una obra pròpia de l’orde franciscà. 

Aquesta obra devia estar ben
present a la Biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que no ha
quedat rastre que hi fos allà dipositada. Fèlix Torres Amat, només fa
referència  de l’existència de varies obres de
caràcter espiritual de fra Miquel Comalada, presents totes elles, sense
enumerar-les, a la Biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, ni una paraula de la
Vall d’Hebron, el seu monestir d’origen.