Diferents estudis han fet particular esment d’en Ramón Joan, prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i el seu significat paper com a conseller, amic i confessor de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. Tot i això, a vegades les fredes opinions dels historiadors queden allunyades dels sentiments íntims que queden plasmats en la documentació, sobretot dins les cartes, en especial quan són escrites i enviades en primera persona.
Avui n’oferim una
mostra en la qual es posa de manifest el sentiment de dolor d’una persona per
la pèrdua de les seves cunyades, germanes del seu espòs, el rei Alfons. Crec
entreveure una mostra de feblesa en aquesta reina que va governar els regnes
peninsulars de la Corona d’Aragó amb gran saviesa, prudència i diplomàcia.
Ramón Joan va actuar
en moltes ocasions no tan sols com a confessor i amic, sinó com a enviat
diplomàtic de la reina per intentar evitar conflictes, sovint armats, amb els
altres regnes de la península. Durant molts anys, Ramón Joan va restar sempre
sol·lícit a les demandes de la reina Maria de manera continguda. A canvi, i
malgrat les llargues i continuades absències del monestir per part del seu prior,
aquest prosperà i enllestí moltes de les obres que havien quedat pendents de
construir, gràcies en especial al suport reial.
En aquesta carta
que seguidament recollim, malgrat la seva aparença formal, la reina demanava des
de València al seu amic Ramón Joan la seva immediata presència, per tal de tenir
el consol de la seva companyia i contenir el dolor que suposava la mort de les
reines de Castella i Portugal. Al mateix temps, no oblidava el paper de Ramón Joan
com a diplomàtic, avisant-lo que estigués amatent a marxar a Castella en
representació seva en previsió dels greus conflictes que en aquell regne podien
esclatar.
Lluís Jordà i Roselló
La Reyna.
Al venerable religiós
e amat nostre lo prior del monastir de Sant Gerònim de la Vall d’Ebron.
Venerable prior.
Al rebre de la present, haurets sabut com a Nostre Senyor ha plagut apel·lar al
seu regne la molt Il·lustre e molt cara germana del Senyor Rey e de Nós, la
Reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a Nós cas de gran dolor e tristor, maiorment
ésser tan freschas les làgremes de la mort de la reyna de Portugal e en tan
poch temps haver perdudes dues reynes germanes. E si los qui resten en Castella
visquessen en pau e en concòrdia, no haguérem pus causa de congoxa, sinó que
prenguérem aquell conort que poguérem de çò que Nostre Senyor ha ordenat. Mas
com veem al devant la gran tribulació que és en aquell regne e tant com és
maior lo gran de la coniuncció, tant maior se prepare lo scàndel entre ells, e
ser soltada la regna e lexat tan gran poder a l’enemich de humana natura,
pensats que açò no es obra de poder-se’n aconortar, axí com d’eçò que Déu fa a
la voluntat del qual som obligats, maiorment on veem los mals perseverar e
encara augmentar. D’altra part, nos ha vengut accident no acostumat, axí que a
Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en lo cors. Desijam molt haver
persones devotes ab qui·ns puxam en alguna manera aconsolar, per què us pregam
ab tanta affecció com dir se pot que hun dia de la setmana qui ve, vullats
venir a nostra presència. E provehits entretant de çó que haiats necessari, car
porà ésser que haurets a tornar en Castella. E axí mateix, per totes aquestes
coses e per les ànimes de les dites reynes farets fer commemoracions e specials
oracions e que Nostre Senyor vulla remediar per sa misericòrdia en les dites
congoxes e tribulacions. Açò són obres de gran mèrit e pròpries a Vós e de gran
complacència a Nós.
Dada en València, a XXXI dies
de març de l’any M CCCC XXXXV. La Reyna.
Domina regina mandavit michi, Guillermo
Bernardo de Brugada. Probata.
