A instàncies del
Prior del Reial Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el rei Ferran II
el Catòlic va emetre l’any 1480 un edicte prohibint fer llenya en totes els
boscos i propietats que pertanyien al monestir. La causa vindria derivada per
la necessitat o abús dels vilatans d’aconseguir llenya per a ús propi o per
mercadejar (traginers i llenyataires). La proximitat  del monestir al camí que travessant
Collserola anava al Vallès devia afavorir aquesta intrusió.

La pena,
considerable, cent assots i pèrdua dels arreus, és a dir de tot allò que
portessin els furtius que s’atrevissin a tallar llenya, podia limitar la
intrusió de terceres persones, però difícilment devia acabar amb aquesta
pràctica. La necessitat de disposar de llenya per a ús domèstic era peremptòria
i indispensable per a la supervivència, motiu pel qual els talls de llenya dins
de les propietats monacals devien continuar malgrat la prohibició reial.

El document que
seguidament publiquem va ser transcrit per l’historiador Carles Diaz Martí. A dia
d’avui es troba custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. ACA C, reg, 3546 f. 85r-85v.

Lluís Jordà i Roselló

Don Fernando et
cetera a tots e qualsevol oficials de la nostra cort e de la ciutat de
Barchinona o altres persones o altres persones a qui les presents pervendran e
cascú d’ells, salut e dilectió. Per quant Nos, volents preservar de
inquietacions e damnatges lo Monastir de la Vall de Ebron, de la orde de Sent
Ihierònim, per la molta devoció que tenim a la dita orde e religió, havem
provehit e manat, segons ab la present expressament provehim e manam, que
ningun azembler de nostra casa e cort o de qualsevol altra persona, ciutat o
loch que sie, no sie gosat tallar ne fer ne 
traure lenya alguna del bosch o altre qualsevol loch que sie del dit monastir
de Sant Iherónim de la Vall de Ebron, ius pena que lo que ho farà o atemptarà
fer encorrega en pena de cent açots e perdre los arreus que portaran en les
atzembles, los quals dits cent açots li hagen èsser donats per los lochs
acostumats de la ciutat de Barchinona, la qual pena volem que sie executada per
lo oficial que per lo prior de lo dit monastir ne serà request.

Per tant,
intimant e notificant-vos la nostra dita provisió e appsosició de pena, ab
tenor de la present, scientment e deliberada, vos diem, encarregam e manam que
sots incorriment de nostra ira e indignació e pena de cinc-cents florins d’or
dels bens dels … contrafaents havedors e a nostres cófrens applicadors, que
no permeteu, quant en vós sia, que azembler o persona alguna faça lenya en
algun loch del dit monastir,  ans
tot(h)ora e quant per part del dit monastir o de algun frare o familiar de
aquell ne sereu requests o algun de vosaltres serà request, per observació de
la present nostra provisió e manament presteu en favor del dit monastir tota
aquella ajuda que us serà possible quant a la exequció de la desús dita pena
fahedora contra los desús dits qui farien, com dit és, o se’n portarien de la
lenya del dit monastir o de bosch o de terra sua. E vosaltres, dits oficials,
en tal cas executeu los tals atzemblés o lenyadors en la dita pena dels dits
cent açots e perdre los arreus. E perquè degú ignorància no puga al·legar, vos
manam que la present nostra provisió e edicte ab veu de pública crida (façau)
publicar per los lochs acostumats de les ciutats, viles e lochs a vostra
iuredicció sotmesos. E no façau en alguna manera lo contrari, si les dites
penes desijau no incórrer.

Data in
Barchinona, a XII dies del mes de novembre de l’any de la Nativitat de Nostre
Senyor mil CCCC LXXX, Yo el Rey.

                                                                                            Dominus Rex Mandavit michi, Petro

                                                                                                                    Camanyas, Probata.