EL MONESTIR DE SANTA ENGRÀCIA DE SARAGOSSA

 

Dibuix
de Louis François Lejeune,  dins l’obra
d’Alexandre de Laborde, Le Voyage Pittoresque en Espagne

Aquest monestir
jerònim fou erigit a instancies del rei Ferran el Catòlic damunt d’una antiga
església mossàrab d’origen anterior a la conquesta musulmana. L’indret guardava
la memòria dels primers màrtirs perseguits i executats en temps de Dioclecià.
D’aquí el nom de la santa al que fou dedicat el monestir, Santa Engràcia.

L’edifici bastit en
el darrer període del gòtic, barrejant l’estil plateresc i mudèjar, fou
restaurat durant la segona meitat del segle XVIII, aconseguint una mescla estilística
de caràcter eclèctic. El monestir disposava també d’un magnífic claustre de dos pisos que fou iniciat en temps de
l’emperador Carles i que seguia la mateixa tònica estilística que la resta del
conjunt cenobític.

El monestir va tenir
una dilatada història que fou interrompuda de manera sobtada durant la guerra
del francès, patint grans danys en la seva estructura per ser un dels fronts de
guerra durant el setge al que fou sotmesa la ciutat de Saragossa l’any1808. El
monestir fou finalment dinamitat pels francesos, fet que va provocar la pèrdua
d’una part molt important del seu patrimoni monumental i històric quedant
convertit en una lamentable ruïna.

Recuperada la
cripta de Santa Engràcia que va quedar colrada per la runa, les restes que
quedaven de la construcció foren finalment abatudes l’any 1836, procedint a la
reconstrucció de l’església l’any 1891 per l’arquitecte Mariano López amb
criteris totalment allunyats de l’obra original.

La portalada ornamental,
element aquest original del conjunt, va
ser restaurada a finals del segle XIX per l’escultor Carlos Palao qui va refer
l’obra original de Diego Morlanes, reposant figures escultòriques perdudes.

Dissortadament poca
cosa queda avui de la grandesa de
l’antic monestir jerònim de Santa Engràcia, recordada només per vells gravats i
dibuixos que recorden el que un dia fou.

Lluis Jordà i Roselló

Edward
Hanke Locker. Wiews in Spain. Londres 1824

Grabado procedente de la obra Historia
del monasterio de Santa Engracia. León Benito Martón. 1737


Publicada

a

Temes: