Poques coses sabem
de la vida d’aquest pintor d’origen portuguès, instal·lat a Barcelona, probablement,
des de 1518, ciutat en la qual va morir l’any 1554. Pere Nunyes, treballà de
manera habitual en companyia de Joan de Borgunya, un dels artistes més
importants i més sol·licitats de la Barcelona del primer quart del segle XVI. A
la mort de Joan de Borgunya, l’any 1525, Nunyes continuà totes les obres
encarregades a aquest, en solitari o en col·laboració amb altres mestres.

Algunes de les
obres conservades, atribuïdes a aquest pintor, 
són el retaule de la Passió de l’església de Sant Just i Pastor, i el
retaule de la capella del Santíssim del Santuari del Miracle. Totes aquestes
obres van abandonant poc a poc el goticisme del darrer període
medieval i s’emmarquen dins del renaixement, tant en el concepte pictòric de
l’obra, com en l’estructura lígnia del retaule.

Malgrat tot, cal
assenyalar que l’arrelament al món gòtic fou molt intens a Catalunya, aspecte conservador
que s’aprecia encara en el manteniment d’ una estructura  gòtica que servia de marc del retaule  renaixentista de la Passió de sant Just i
Pastor.

Moltes de les obres
de Pere Nunyes, dissortadament, s’han perdut, com el retaule major de
l’església de Sant Jaume de Barcelona, el retaule major de l’església de Santa
Maria del Pi, o el retaule de Sant Genís de l’església de Vilassar de Dalt. També pocs anys abans de la seva mort, l’any
1552, Pere Nunyes va signar un contracte  amb els obrers de la parròquia de Sant Genís
del Agudells per pintar i daurar un retaule que tampoc s’ha conservat.

El contracte
estipulava la tipologia del retaule que s’havia d’ubicar a la capella de la Mare
de Déu (verge Maria al contracte), també la temàtica i dedicació, els set goigs
de la Mare de Déu, i el nombre de taules
que caldria pintar. Al mateix temps, el pintor havia d’encarnar les imatges
(mare de Déu de la Bona Mort?), i daurar la fusteria del retaule, tot per un
preu final de quaranta lliures barceloneses. El contracte establia els terminis
de finalització de l’obra del retaule, el mes de març de l’any següent (1553),
i el lloc on s’havia de realitzar, el taller (casa) de l’artista, possiblement
atenent la seva avançada edat.

Reprodueixo
seguidament de manera integra el contracte signat per Pere Nunyes amb els
obrers de la parròquia, (conservat a
l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona), per la importància històrica que
té per a la història de Sant Genís dels Agudells. Pere Nunyes fou, de manera
indiscutible, un dels pintors més rellevants de la Catalunya de la primera
meitat del segle XVI

Lluís Jordà i Roselló

Contracte subscrit
a Barcelona, a 31 d’octubre de 1552.

Die lune,
XXXI, mensis octobris anno a Nativitate Domini 
MDLII.

“En nom
de Nostre Senyor Deu y de la gloriosa
Verge Maria Senyora Nostra sia Amen.

Concordia
feta  entre los magnifichs sennors  Latzer Aragones, mercader, ciutada de Barcinona
y Jaume Mariner, Bernardi Castello, pagesos, obre(r)s de  Sanct Genis de Gudells alias de Orta, lo any
present, de una part, y mestre  Pedro
Nuoniz, pintor, de la part altra, sobre la pintura y dauradura que se te a fer
ab un retaula  que es fet de fusta ab una
capella de la Verge Maria en la sglesia de Sant Jenis de Orta.

Primerament dic
pintor, enguixara y fara tot lo aparell dels guixos y aygua cuyta en lo dit
retaula ab tota perfecció, de tal manera que las pinturas y dauradura que se fara
de sobre dit aperel astigue be y a tota perfecció. Y sobre aquell daurara de or
fi tota la obra que en dit retaula es feta de entretalladura, so es, tots los
cornisos y alquitrons y frisos, y tots los balaustres, y aximateix la pixina
que sta en la pastera, y totes las molluras, y fara d azur pastera ahon sta la
ymage de la Verge Maria, y sobre l azur, 
carxofas de or sembrades sobre l azur de manera que se mostre estar be. Y
encarnara la cara y mans de la ymage de la Verge Maria y la de Jesus a l oli.
Mes encarnara  y mans de la ymage de Deu
lo Pare, y fara la capa o la gonella, d argent, y de sobra, de carmesi, y lo
restant fara  d or fi, so es, totas las
molluras que son en lo frontispici y de tot lo retaula. Y fara dit pintor tos
los camps de los frisos y obra de talla de azur fi, perque la dauradura se
mostre millor.

Y mes
pintara, lo dit pintor, en los sinch taules que son en cos del retaula y en las
tres que son en lo bancal del dit retaula, que per totas son vuyt, pintara en
aquestes los set goxs de Verge Maria. En cada 
taula pintara lo un goix de la millor manera que lo dit mestre conexera
estar millor. Y tota dita pintura pintara a l oli, y metra bonas colos finas,
so es bona azur y carmisi, y totas las altras colos com de bon mestre se
pertany. Y si cas sera que los dits senyor(s) de obres los aparra que lo dit
pintor no aura fet lo que aquí les promet fer, y en cas voldran que serà
judicat, que se ajan dos pintos, hu per cada part, que sian homens entesos en l
art de la pintura, y homens de be, que no sian apassionats, y aquests judicaran
dit retaula si dit pintor no aura fet lo que la obra be, com qui se obliga. En
tal cas, lo que aquests pintors diran y judicaran, las ditas duas parts ajan
estar, e heser contents.

Lo goix que
pintara dit pintor en lo retaula seran los següents: lo primer, com l Angel Sanct
Gabriel porta la sancta enbaxada a la Verge Maria; la segona, la Sancta
Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist; y la terça, quant vengueren los tres Reix
adorar; la quarta, la Resurreccio de Nostre Senyor Jesuchrist; la quinta, la
Asencio de Nostre Senyor: y la sisena, com vingue lo Sanct Sperit sobre la
Verge Maria y los Apostols; y la setena, lo Trapasament de Nostra Senyora, ho
la Coronacio de la Verge Maria y en la vuitena taula, pintara lo que dits obres
volran.

Item, los
dits obres convenen y en bona fe prometen al dit mestre Pedro Munyes que
aportaran  a ses propries missions y
despeses lo retaula  damunt dit per tota
la present senmana, perque dit mestre Munyes lo pinte en sa casa dins de la
present ciutat.

Item, lo dit
mestre Pedro Munyes, conve y en bona fe promet als dits obres que dara
obra ab acabament tota excepcio remoguda,
que de aci per tot lo mes de mars primer
vinent, acabara lo dit retaula, y aquell aiudara a assentar acabat que sia.

Item, los
dits obres convenen y prometen al dit Munyes que per lo treball y salari de
pintar lo dit retaula, y per lo daurar de aquell, y per totes coses en aquell
necessaries li donaran y pagaran quaranta 
liures moneda barcinonina, les quals li prometen donar en aquestos  termens y solucions, ço es, deu liures
encontinent que n aportaran lo retaula, o, al principi de la obra; y deu liures, quant
serà acabada de pintar la Coronació de Nostra Senyora ab tot son compliment; y les
restants vint liures a compliment  de les
dites quoranta liures, encontinent que dit retaule sera acabat. Y axo
prometen attendre y complir sens didacio alguna, ab salari de procurador
dins Barcinona, sinch sous,  y fora de
aquella deu sous, ultra los quals , etc. Finalment, etc.

Testes sunt:
Gaspar Just et Gabriel Muntaner, scriptoribus Barcinone quo ad firman  dictorum Petri Munyes, Lazari Aragones et
Iacobi Mariner.“

(AHPB) Jaume Sastre
(menor), lligall 3, man. 26,  anys
1552-1553

BIBLIOGRAFIA

MADURELL I
MARIMÓN, Josep M. Pedro Nunyes y Enrique Fernandes,
pintores de retablos. Anales y Boletín de los Museos de Barcelona Vol.
II-2.  Ayuntamiento de Barcelona.  Abril 1944.