Poques descripcions
gràfiques anteriors a la destrucció del monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron han arribat,
desgraciadament, fins els nostres dies. Malgrat
tot, les que hi ha, (es poden comptar amb els dits d’una ma), ens donen encara una
idea aproximada de com era el seu conjunt monacal. Vistes totes elles preses des
de diferents perspectives.
Ens aproparem al
seu nucli central, el cos d’edificis bastits al voltant de l’església i que pressuposen
el nucli de la seva vida cenobítica. Ens acostarem gràcies als pocs dibuixos existents, tant com sigui possible. Començarem pel més
antic, una il·lustració recollida en els llibres del canonge Gaietà Barraquer i
que sembla correspondre a la fi del segle XVIII.
anònim. Aprox. 1790
Segons Gaietà
Barraquer aquesta vista del monestir és de l’any 1790, treta d’un apunt d’un
viatger britànic anònim. En ella es pot constatar com l’edifici frontal no està
del tot acabat. Aqueta informació gràfica coincideix amb els comentaris fets
per l’oïdor reial Francisco de Zamora, l’any 1787: “El
monasterio no està concluido, però hay una galeria que, por sus vistas y las columnas con que
està sostenida, merece nombrarse.”
El següent dibuix, és
fet per en Pau RIgalt, professor de la càtedra de dibuix, perspectiva i
paisatge de l’Escola de la Llotja de Barcelona, durant la segona meitat dels
anys vint del segle XIX. El dibuix ens ofereix una visió del mateix lloc que
l’anterior, però pres des d’un angle visual
inferior.
Pau Rigalt. Miitjançant els anys vint del segle XIX.
El primer que podem
apreciar és que les obres de l’edifici frontal que embolcalla el claustre estan
completament acabades, i això malgrat els danys produïts arran de l’ocupació
francesa, i de l’incendi patit pel monestir l’any 1808 per ordre del general
Lechi.
El darrer dibuix,
pres també del natural, correspon a un moment previ a la destrucció definitiva
del cenobi (1835), és a dir de la primera meitat dels anys trenta del segle
XIX. El seu autor, George Vivian, publicaria a Londres anys més tard, l’any
1838, un llibre de records dels seus
viatges per Espanya i Portugal (Spanish Scenery).
El llibre complementat
amb tot un seguit d’il·lustracions, no presentava cap dels seus apunts
originals, sinó la interpretació que el
litògraf Thomas Boys en va fer amb destí a la seva edició. No cal dir que el
sr. Boys es va prendre una sèrie de
llicències que l’aparten una mica de la realitat, motiu aquest pel qual no figura a la selecció feta en el present
escrit, tot i considerar necessari fer-ne
esment de la seva existència.
El dibuix original
d’en George Vivian, a baix representat, correspon a un quadernet que la Biblioteca Nacional
d’Espanya va adquirir en públic subhasta fa relativament pocs anys, i en el que
figura entre d’altres dibuixos, el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Els
dibuixos que hi ha en el quadern esmentat van servir de base per al treball del
litògraf, cosa que li dona una gran importància per la seva rellevància històrica.
Cal assenyalar que aquest quadernet completament digitalitzat és fàcilment
consultable i figura a la pàgina de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Vivian. Quadernet de dibuixos de la Biblioteca Nacional d’Espanya, (1833-34)
La visió de Sant
Jeroni quer apareix en el dibuix de
George Vivian està presa des del l’antic camí que pujava al monestir des de
Sant Genís dels Agudells, cosa que fa que aquesta perspectiva encarada a marina
sigui novedosa, i ens mostri en tota la seva plenitud la galeria de l’obra nova
encarada al pla de Barcelona.
Recuperem com a
colofó les paraules de Francisco de Zamora: “…però hay una galeria que, por sus vistas y las columnas con que
està sostenida, merece nombrarse”.
Lluís Jordà i Roselló