Reproduïm
de manera literal l’article aparegut al diari LEVANTE de València, del dia 30
de setembre de l’any 2015, en el qual figura una reflexió al voltant de la
celebració de la festivitat de Sant Jeroni.

L’article
signat per Josep Miquel Bausset, fa referència al paper fonamental del sant com
a traductor de la Biblia, i com a doctor de l’església catòlica. Article breu i
concís, malgrat el seu to religiós i emmarcat al País Valenciá, em sembla
d’interès per conèixer una de les personalitats que més han influït en l’església
i que va ser el referent obligat de l’orde religiós que va prendre el seu nom.

Lluís Jordà i Roselló

“Hui
30 de setembre celebrem la festa de Sant Jeroni, un sant Pare de l´Esglesia que
ens recorda la importància de la Paraula de Déu. La Sagrada Escriptura, en la
vida de l´Església, és com la llum que precedeix el misteri de la fe, ja que és
en l´Escriptura que Déu continua parlant al nostre món.

Jeroni,
anomenat “lletrat d´autoritat indiscutible en el camp dels estudis
bíblics”, subratllava la necessitat de familiaritzar-se amb els textos
escripturístics, que nodreixen la nostra fe. I per això, la frase:
“Ignorar l´Escriptura és ignorar el Crist”, va ser recollida pel
Vaticà II, per corroborar la importància de la Paraula de Déu.

Venerat
a Alfarrasí i al Lloc Nou de Sant Jeroni, aquest sant va nàixer el 347 a
Estridó, a prop dels confins entra la Dalmàcia i Pannònia i va morir a Betlem
el 30 de setembre de 420, com canten aquests Goigs: “En la Dalmàcia
nasquéreu,/ de llinatge principal,/ i essent jove mantinguéreu/ la innocència
Baptismal:/ En las lletras u primor/ fóreu molt prest ensenyant,/ Sant Jerini,
gran doctor,/ siàu nostre advocat”.

De
família cristiana, ben situada econòmicament, Jeroni cursà brillantment estudis
literaris (gramàtica i retòrica) a Roma. Fascinat pels tresors de la literatura
llatina, la passió pels clàssics ja no l´abandonaria mai. Va ser a Roma, on a
la primeria portà una vida frívola, on va ser batejat. Durant el temps que va
passar a Trèveris (367-370) llegí les obres de Sant Hilari de Poitiers, i
s´interessà per l´ideal monàstic d´Orient., a Aquileia, al voltant del bisbe
Valerià, Jeroni i els seus companys Rufí, Cromaci i Heliodor, formaren una
comunitat ascètica. Però degut al seu caràcter, l´experiència monàstica resultà
inviable.

Amb
Rufí viatjà a l´Orient i a Antioquia de Síria conegué el bisbe Paulí. Entre el
376 i el 378, Jeroni va fer vida ascètica a Alep, aquesta ciutat tan castigada
actualment per la guerra, al desert de Calcis, on estudià hebreu. En tornar a
Antioquia fou ordenat prevere pel bisbe Paulí, i amb ell assistí al Concili de
Constantinoble el 381, i després acompanya Paulí a Roma, on va viure entre el
382 i el 385: “A Roma vos encamina/ la mà de la Providència:/ a vostra
santa presència/ Sant Damas molt bé endevina/ per lo vostre gran fervor/ que de
Déu sou l´enviat”. Va ser durant aquests tres anys, que Jeroni es va
dedicar a la revisió de la versió llatina del Psalteri.

Monjo auster i erudit, i amb una gran facilitat
literària. Jeroni, que tenia un gran prestigi entre el
matriarcat romà (que seguia els seus cursos bíblics a l´Aventí) hagué de
suportar les crítiques del clergat de Roma, ja que pels seus excessos verbals,
es mirava amb recel la vida monàstica.

En
morir el papa Damas, que havia fet Jeroni el seu assistent, el nostre sant, el
386 se n´anà a Betlem, on va viure a prop de la basílica de la Nativitat fins a
la seua mort el 420: “Del desert cercàu les vies/ per fer vida retirada;/
i Roma heu abandonada/ defugint ses alegries./ De Betlhèm nostre Senyor/ vos ha
atret a son costat”. A Palestina Jeroni establí cenobis llatins, un per a hòmens
i un altre per a dones, a més d´una hostatgeria per a pelegrins.

Segons
el P. Cebrià Pifarré, teòleg i monjo de Montserrat, en la seua obra
“Literatura Cristiana antiga”, en Jeroni “l´intel·lecte sobreïx
més que l´asceta”, ja que va ser un escriptor “d´autoritat
indiscutible en el camp dels estudis bíblics”. Home de contrastos, la seua “l´activitat literària
de Jeroni durant els anys a Betlem, fou intensa”. Tot i el seu caràcter
irascible, “gastà la seua vida i les seues habilitats intel·lectuals en polèmiques,
a voltes violentes”.

Sant Jeroni és un dels quatre pares de l´Església
d´Occident i ja Sant Agustí el va anomenar pare de l´Exegesi bíblica. Va
ser un gran llatinista, i se´l coneix sobretot, pel fet d´haver traduït la
Bíblia de l´hebreu al llatí: és la coneguda Vulgata, anomenada així, perquè és
la traducció “de vulgata editio”, o edició per al poble.

A
la nostra terra, és conegut el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir,
fundat el 1388. Va ser Alfons el Vell, net del rei Jaume II, qui donà el cenobi
als jerònims de Xàbia i Pere March (pare del poeta Ausiàs) qui començà la seua
construcció. Al segle XVI va estar protegit per la família Borja, que construí
el claustre superior renaixentista, l´aljub i les fonts del Pati dels
Tarongers. El monestir, declarat Bé d´Interès Cultural, presenta una gran
diversitat d´estils (del gòtic i el mudèjar al barroc, el renaixentista o el
neoclàssic) ja que la seua construcció s´allargà fins el segle XVIII.

Acostar-se
a la Bíblia, i d´una manera particular als Salms i al Nou Testament (com ens
ensenya Sant Jeroni) és essencial per a tots els qui ens anomenem seguidors de
Jesús., per conèixer més el misteri de Déu.

La
Bíblia ens és un mitjà per aproximar-nos a Déu, el gran desconegut per al
nostre món. Per això, és important que l´Escriptura ocupe un lloc central en la
vida dels creients, tot i que els més jóvens consideren aquest llibre, antic i
amb un llenguatge difícil de comprendre.

Jeroni
es preguntava com era possible viure sense l´Escriptura, a través de la qual
s´aprèn a conèixer el mateix Crist, que és la vida del creient (Epístola 30,7).
I afirmava: “És la Bíblia l´instrument amb el qual, cada dia Déu parla als
fidels” (Epístola 133,13) Per això, Sant Jeroni s´adreçava al prevere
Nepocià, aconsellant-li que la Bíblia no caiguera mai de les seues mans, perquè
l´Escriptura és el tresor que porta l´Església a tots els pobles i el mitjà per
conèixer més Jesucrist.

Per
la seua traducció de la Bíblia, Sant Jeroni és patró del gremis de Llibreters i
dels estudiosos de la Sagrada Escriptura, com canten els Goigs del sant:
“Lo llibre per excel·lència,/ n´és la Bíblia sens dubtar;/ per poder-la
interpretar,/ confronteu amb gran paciència,/ els textos de l´antigor,/ que al
llatí heu traslladat”. Altres Goigs també exalcen la figura de Sant Jeroni
com a patró dels llibreters: “Dels llibreters, Sant Doctor,/ siàu tots
temps advocat:/ feu que´ns tinga de bon grat/ Jeroni, nostre Salvador”.

A
Sant Jeroni, que ens ensenya a conèixer i a estimar més la Bíblia, agraïts li
cantem en aquest dia de la seua festa: “De la Iglesia llum y ardór,/ en
Doctrina, Santedat:/ Sant jeroni, gran dictor,/ siàu nostre advocat”.