L’incendi de la
sagristia antiga del monestir l’any 1433 va malbaratar moltes relíquies, i de
moltes altres en va fer perdre coneixement de qui pertanyien i també qui les havia
donat. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber reconèixer
quines podien ser autèntiques i quines falses.
“Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el
nombre, por ocasion que se pego fuego en la sacristia antigua quando aun
estavan los religiosos en el monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos
de las dichas relíquies y aun mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y
las que quedaron se pusieron todas juntas dentro de un reliquiario muy
precioso, y son muchas estas relíquias que allí estan.”
Molts anys després,
ja en ple segle XVI, el prior del monestir de Sant Jeroni es va adreçar al
bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Tessalònica, Joan Miralles, a fi i
efecte que mitjançant una cerimònia solemne donés carta de fe de les relíquies
que havien perdut el rètol identificador de resultes de l’incendi de l’any
1433.
La cerimònia per
validar les relíquies de les quals s’havia perdut memòria va ser recollida per
l’autor anònim de la Historia Breve de la Fundación del Monasterio de San Hyerónimo
de Val de Hebron.
“Tambien ay
otro Lignum Crucis engastado en otra cruz mayor a esta de plata, (Lignum Crucis de la reina Maria) y esta està provada también con
otras relíquias de las quales como se dudasse por su antiguedad si eran
verdaderas, o, no porque no tenian en casa escriptura dello por ende un Obispo
de Thesalonica llamado Don Joan Miralles, a peticion del Prior y convento quiso
hazer prueva de dichas relíquias con solemnidad que en semejantes casos se
suele fazer, y dixo primero Missa, y
despues poniendo un brasero con carbones
bivos sobre el altar Mayor puso muchas de las relíquias de que se dudava salvo
las que dieron las Reynas porque desas no tenian duda y sobre las brasas y
fuego, y las mas dellas se quemaron y convirtieron en cenizas, y dellas solo
quedo este otro Lignum Crucis que nunca se quemó, un huesso de San Lazaro y otro
de Santa Ursula y una costilla de uno de los Santos innocentes que todas estas
quedaron sin lesion y muy enteros”.
El detall de la
cerimònia ens sembla del màxim interès antropològic i queda perfectament
explicada per l’autor anònim. El bisbe Miralles, després de celebrar missa, va
fer posar damunt del mateix altar major de l’església un braser amb brases de
carbó vives, sobre les quals es van depositar les relíquies. Les relíquies que
no es van cremar van ser considerades autèntiques i verificades pel mateix
bisbe Joan Miralles. Un os de Sant Llatzer, un altre de Santa Úrsula, una
costella dels sants innocents i un Lignum Crucis del qual no es tenia
constància qui l’havia donat al monestir.
En no cremar-se el
Lignum Crucis, ningú va dubtar de la seva autenticitat i per la seva
importància, a instàncies del propi bisbe Miralles, va ser incorporat en un
reliquiari de nova construcció, en forma de creu, que encara a dia d’avui es
conserva.
“Y hecho esto
tubieron las estas relíquias por muy verdaderas con este testimonio y milagro,
y en hazimiento de gracias llevaron las dichas relíquias de allí haziendo
procession con Te Deum Laudamus, y acabada la procession las pussieron en la
sacristia con las demas, y son tenidas en mucha devocion; y desto ay testimonio
y escriptura en la misma sacristia firmado de mano del mismo Arçobispo de Thesalonica
fecho a 3 de octubre de 1530.”
Aquesta escriptura
que es guardava a la sagristia es va perdre arran de la desamortització. No
obstant això, el Lignim Crucis autentificat pel bisbe Miralles es va preservar
i la filactèria que envoltava la creu reliquiari
del LIgnum Crucis, feta a instàncies del bisbe Miralles, confirma aquest
extrem. El Pare Jaime Villanueva, en la
visita que va fer a Sant Jeroni a principis del segle XIX, va transcriure de
manera integra la filactèria que aleshores es conservava completa. A dia d’avui
només es conserva de manera parcial.
“un lignum crucis con este letrero: hoc lignum S.
Crucis a R. Domino Archiepiscopo Miralles rite examinatum. Per ignem examinatum fuit anno Domini
M.D.XXX., VI nones octubris…..al laudem et gloria Dei.”
BIBLIOGRAFIA
ANÒNIM. Historia
breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de
las cosas notables del. Manuscrit. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial.
VILLANUEVA,
Jaime. Viaje literario a las Iglesias de España VOL
XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la
Historia. Madrid 1851.
