X. LO MONASTIR DE SANT GERONI DE LA VALL
D’HEBRON.
Clouré amb aquest
apunt al bloc les referències a Josep Fiter i Inglés, personalment crec que
mereixia per la seva aportació bibliogràfica a la memòria històrica de Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron, una menció especial dins de la nostra Associació. A
ell, cal atribuir-li, per exemple, el mèrit d’haver redescobert el que quedava
de l’arxiu del monestir dins de la vella rectoria d’Horta, i a ell recau també, la gran responsabilitat de
ser el seu primer difusor.
Malauradament, la
memòria és feble, i és fàcil oblidar i difícil recordar. Vagi doncs per davant
el nostre més sentit homenatge a aquest precursor dels estudis del monestir de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Avui transcrivim un
fragment de la seva narració, de caire excursionista i històrica, sobre el Pla
de Barcelona. Ens limitem a la descripció que fa del monestir de Sant Jeroni,
però pel seu interès, també de manera pròxima assenyalarem en un altre apunt el
que diu de Sant Genís dels Agudells i de Sant Joan d’Horta.
Aquest relat va ser
incorporat, juntament amb molts altres articles de diferents autors, al
Butlletí de l’Associació Catalanista
d’Excursions Científiques. Any Primer. Editat l’any 1881. La descripció de Sant
Jeroni, va tenyida del profund sentiment, encara romàntic que vivien aquests
primers excursionistes, cosa que no li treu interès, però que li dona un pols narratiu
que a dia d’avui ens pot semblar absolutament fora d’època.
La transcripció,
com sempre, és literal i absolutament fidel a l’original, però cal
assenyalar que m’he permès fer (tan
sols) un canvi en la numeració de les Notes a peu de pàgina, senzillament per a
que siguin entenedores als nostres lectors.
SANT GERONI DE
LA VALL D’HEBRON
Pochs
restos quedan avuy d’aquell monastir que
fou morada de Reys y de varons il·lustres (1) y que tals consideracions va merèixer dels personatges
més elevats.(2) Lo camí-ral de Sant Cugat ha fet precisa fa pochs anys la complerta destrucció dels restos del
edifici que s’alsavan fantástichs recoberts d’herbám produint l’efecte més
conmovedor, devastats per la inconscient ignorància, per la estupidesa sempre
culpable. En 1877 encare podian véures’ algunas motlluras, algunas testas d’esculptura,
algun senzill capitell, alguns escuts d’armas, acotats sota el pes de la
destrucció: en mitj d’ells s’apreciava tot just la forma de la Iglesia. Avuy
las parets que restan no parlan ja al cor del qu’ estima la honra de la pátria
y s’ condolia avans enfront de aquelles ruinas. Sols la historia resta ja del
monastir de Vall d’Hebron y encare aquesta, una conjetura afortunada’ ns proporcioná la sort de poderla extráure de un bon un munt
de documents mitj oblidats, que vegérem en 1875. Aném doncs, á indicar sos datos més
importants.
Los frares
Geronis s’establiren en Espanya, segons lo P. Florez, en 1374, en que lo Papa Gregori
XI va aprobar la ordre.
Pochs anys més
tart, en 1393, la muller del rey Joan
d’Aragó, Na Violant, va sol·licitar del antipapa Climent VII llicencia pera
fundar, dotar y edificar un monastir de aquella regla, en lo lloch nomenat
d’Hebron, terme de Barcelona y l’ Pontifex accedí á la instancia de la
reyna en 5 de las Kalendas de Juliol del
mateix any, y va expedir unas butlles endressadas al bisbe de LLeyda Gerald,
comissari apostólich encomanantli que confirmés la llicencia donantli prompte
compliment.
En 12 de Agost
de 1393, la reyna fundadora va comissionar á Miquel Roure, de la tresoreria
reyal, y á son cambrer Jaume Corpí pera presentar las mentadas butllas al bisbe
de LLeyda, que al següent dia 27 va concedir á Na Violant llicencia pera fundar lo monestir de
Sant Geroni y lo 29 del mateix mes designá á 12 religiosos ab lo prior, fixant
lo territori necessari pera construir l’ edifici, y confirmant la dotació de
6000 florins feta per la reyna y’ls privilegis é inmunitats que li concedia En
Joan I.
Comensadas tot seguit las obras d’edificació, en 14 d’Octubre de aquell any
se possessioná de la casa lo Prior Fra Jaume Joan Ivañez y ’ls monjos
designats, en llur majoria procedents de Cotalva.
Los Reys de
Aragó concediren(3) nombrables mercés al
monastir, que l’ posaven baix llur protecció y sovint lo visitavan al venir á
Barcelona. També los Princeps de la Iglesia dispensaren no escasses
consideracions(4) á Sant Geroni de Vall d’Hebron, que contava en son recinte ab
valuosos tresors artistichs y literaris.(5)
En los anals
dels sitis soferts per Barcelona s’ consigna ben sovint aquest monastir y
especialment durant lo de 1713-1714.(6)
Durant la guerra
de la Indepencia, al comens de nostre sigle, lo convent fou abandonat y lo
devastaren las tropes franceses. (7)
En 1835 la febre
del fanatisme no respectá ni las
concepcions del art ni las recordances de la historia, y com á desbordada riada devallá arrossegant
los edificis que ‘ls sigles havia respectat. Aquesta trista sort va pertocar també al monastir de Sant Geroni de Vall d’Hebron!
NOTES
1.-Citarem entre altres al doctor Onofre Bruguera. Era natural de
Barcelona y va obtenir lo títol de doctor per la Universitat de Bolonia en 30
de Abril de 1539, agregantse després á 24 de Juliol de 1542, al col-legi de
medicina de Barcelona. En 1584 Felip II va concedirli privilegi militar, y
aquest document ab altres de sa pertenencia, formava part de l’arxiu del monastir.
Autor de notables obras médicas y
facultatiu del convent, fou enterrat en ell, (Vegis, per a més noticies, lo
article de l’autor, publicat en la <Mañana> de Madrid. 26 de
Juliol de 1877). Durant lo siti de 1714, se refugiaren en lo monastir los
cavallers catalans D. Joseph Maza, D. Geroni Antich y lo Doctor Baltasar
Oliveras.
2.- Com a mostra de la deferencia que ’ls Reys d’ Espanya dispensavan al
monestir de Vall d’Hebron, creyém del cas transcriure una carta inèdita fins
avuy, en quina D. Felip IV posa en coneixement de la comunitat la noticia
afalagadora de tenir un successor á la corona. Diu aixís lo document: < +
Venerable y devoto religioso. El miércoles 28 del passado á las once y media de
la mañana fué Ntro. S. servido alumbrar
con felicidad á la Reyna, dando a mis reynos un Príncipe, de que quedo, con la
alegria que es razon, por el bien que ha de resultar á mi Monarchia deste
successo. Deque he querido avisaros, y que quedan con salud para que me ayudeis
en esse monasterio á dar á Dios las gracias que se deben, por esta gran misericòrdia y rehagan las demostracions de
regocijo que en semejantes casos son devidos y acostumbrados. Dathy en M(adrid)
á V de Dez(iembr)e MDLVII.- Yo el Rey.- D. Didacus de Sada. Secret. Vt D. Ch.
Crespi. vice C(anciller) V.E. de Robres .- D. Pl. Villaepa, D. Joseph Pueyo,
Comes de Albatierra, Marta R., D. Michel
de Lanuza>. Al peu de la carta hi ha una nota dient: “respongué lo
convent an ‘l Rey”
3.- Las gracias més importants concedidas al monestir per los Reys d’Aragó,
creyém del cas consignarlas ja que per
sort havém pogut comprobar los documents. De’ N Joan I, póssehia los següents
privilegis: “Dat en lo castell de Tortosa en 15 de Juliol de 1393. Concessió
pera que l’ Monestir redimís de lo
enagenat de las rendas reyals fins la
quantitat de la pensió ab que se l’havia dotat anyalment”. Dat en lo meteix
monestir á 14 de Maig de 1394, <que ningú no gos’ mettre bestiar ne cassar
en los termes del Monestir sots pena de 4 sols.> -València 2 de Abril de
1394.- Prohibeix ferse gracies ó condonacions sobre la lleuda Rl. de Tortosa pera
que no restassen ab ellas perjudicats los drets y pensions anuals que sobre aquellas
reb lo real Monestir.> Signat en sant Geroni de Vall d’Hebron á 6 de Juliol
de 1394.- Franqueses al Prior, convent y familiars, de tots los drets de leuda;
pontatges, passatges é altres qualsevols drets imposats ó in futurum imposadors.
Valencia 10 de Mars de 1395. Inmunitat de drets de terres, possessions, censos,
segons gosa lo monestir de Poblet.- D. Martí (l’humà). Barcelona 13 de Juliol
de 1397.- Privilegi de Salvaguarda y Guiatge als frares del Monastir.- Privilegi
confirmant tot lo concedit y obrat per los
Srs. Reys En Joan y Na Iolant, en ordre a la
dotació y fundació, asignació y perpetuació dels drets reyals adquirits
y comprats sobre les rendes reals de Tortosa, cenes reyals de Gardeny y Casa
Antigua de LLeyda, com y sobre les rendes de Fraga.>. – Maria governadora
per Alfons V. Barcelona 1 de Octubre de 1453.- Privilegi concedit per
confirmació del atorgat per lo Rey En
Martí y juntament es salvaguardia.- Joan II.- Barcelona 12 de Novembre de
1478.- Provisió del Rey pera que los que van á S. Cugat y á Ntra. Sra. Del Bosch no passen per lo
Monestir.- Montsó 18 de Juny de 1470.- <Que la pensió de Tortosa, que en temps
de guerra nos puga cobrar allí mateix, se pague de las rendas reals de Mallorca.- Ferran II (lo católich) –
1 Setembre 1479.- <Franquesa de sello de qualsevols actes, lletras y
privilegis del modo que son franchs los monestirs de dita ordre en Castella,
Poblet y Santas Creus. -Barcelona 12 de Novembre de 1480.-<Que ningú tallia
en los bosquos y monts del Monestí, sots pena
de assots al contraventor.>- <Pera traurer un camí de junt lo
Monestir. <Barcelona 15 de mars de 1481.-Granada 30 Desembre de 1500.-
Salvaguardia pera posar en lo Monastir, sas granjas y demés casas, las armas
reyals.- Saragossa 20 Juliol 1506. <Priva tots los officials lo exigir las Cenas
reals de presencias de Gardeny y casa Antiga de Lleyda á fí de que sens embarás
algú los exigesca lo Monestir de Vall de Hebron,> – Barcelona 10 de Mars de
1519, Cárlos I.-Confirmació dels Concedits y manant pugui lo Monestir cobrar
las 45 lliuras barcelonesas sobre las casas de Gardeny y Lleyda.- Felip III, 13
de Juliol de 1599, Barcelona.- Pera apastorar fins 200 moltons cap á Barcelona,
fins á la travesera y per la part del Monestir á una llegua de contorn.
4.- Entre’ ls Papas que concediren gracias assenyaladas al Monastir, mereix
mentarse lo cardenal Luna. Una extensa nota de las butllas otorgadas á Vall d’Hebron
per lo célebre Benet XIII, publicárem en La Mañana de Madrid, en 26 de
Juliol de 1877, y á ella referim á nostres lectors.
5.- Lo Monastir possehía una biblioteca per demés notable y aixis ho
consigna lo P. Villanueva en lo volum XIX, de sa obra Viaje literario á las
Iglesias de España. ”Viniendo después al Monasterio de Padres Gerónimos de
Valldebron, hallamos en su biblioteca, algunas buenas Ediciones españolas del
siglo XV. Tal es la traducción valenciana de Q. Curcio, hecha por Luis
Fenollet, natural de Játiva, impresa en Barcelona en 1481, de que ya habló Ximenis:
el Arbor Scientiae de Raimundo Lull, impreso allí mismo por Pedro Posa Catalan,
en 1482, edición desconocida á Nicolás
Antonio. Tampoco conoció este bibliógrafo, una obra de Fr. Pedro Castrovol, que
hay aquí con este epígrafe : <Incipit
tractatus super libros Phisicorum compilatus per Fr. Petrum d Castrovol,
ordinis patrum Minorum ac Sacrae Theologiae magistrum natione Hispanum, de
regno Legionensi, et de villa vocata Mayorga>, Sábese también con esto su
patria: el libro está impreso en Lérida en 1489.>
En la ságristía
s’ conservavan varias reliquias y lo P.
Villanueva las descriu aixis meteix, citant
entr’ ellas una carta original de Sant Ignasi de Loyola, signada á
Roma en 1 de Febrer de 1542.
6.- Lo 28 de Setembre de 1713, 30 voluntaris de Barcelona muntats y altres
tants d’infanteria s’ mantingueren tot lo dia parapetats en lo monestir y s’
obriren pas per un quartel dels castellans, que hi havia prop de Gracia,
entrant trionfants á la ciutat sitiada y
essent rebuts ab gran entusiame.
7.- Entre los documents de sant Geroni, que havem pogut examinar, hi
ha un llibre que refereix de la seguent
manera la devastació del monastir. Respectém lo llenguatge, puix obeheix á las
impressions de la época y tal volta, extractant-lo ó be fentli modificacions,
perdria bon xic de son valor. Diu aixís:
“Llibre ahont
continuaran los noms dels religiosos professos del present Real Monastir de
Sant Geroni de la Vall d’Hebron, que aniran morint desde la dispersió de la comunitat
ocasionada per los francesos en lo mes de Juny de 1808, y completada á 12 de
Agost del mateix any, en qual dia pegáren foch á dit Monastir, los francesos
capitanejats per lo incendiari general Leki, de nació italià, sens altre motiu
que fer espantar y aterrar als valerosos españols que ja havian començat á
armarse y havian batut á molts de aquells donant provas, que ab lo temps y
constància los aterrarian á tots, ó á lo menos los ferian deixar la presa, qué
tan inicuament pretenian fer de tota la España, després de haber alevosament,
enganyat y cautivat á son amat y jove rey lo Señor Fernando VII. Lo odi que
aquells llivertinos tenen á tot lo que té relació ab la verdadera cristiana religió y ab més devoció, al estat regular podríam
també contarlo entre las causas y motius que tinguéren pera pegar foch al
present Monastir, el qual apesar de sa
pefidia y ferocitat llibertina, tornà a ser habitat per tres monjos lo dia 25 de Febrer de 1811, ab
altre que si anyadí á 15 de Novembre del
mateix, y finalment per tots los que quedavan vius en l’any 1814, quant Deu Nostre
Señor nos feur lo inestimable benefici de traure de España aquella bárbara
nació que pretenia descristianisarla y
pérdrela.”
JOSEP FITER I
INGLÉS
UNA EXCURSIÓ PEL PLA DE BARCELONA
ANUARI DE L’ASSOCIACIÓ D’EXCURSIONS
CATALANA. ANY PRIMER, 1881.
X. LO MONASTIR DE SANT GERONI DE LA VALL
D’HEBRON.
