Si analitzem el
contingut de l’escrit d’en Fiter, ràpidament observarem que el rector de la
parròquia, tenia un perfecte coneixement de l’alt valor de l’arxiu que custodiava;
però no queda clar a l’article, si l’autor va tenir constància de la seva
existència a través d’aquest prevere, o a partir d’un altre contacte.

Fiter, va ser també
la persona que va posar en coneixement dels membres de l’Associació Catalanista
d’Excursions Científiques, l’arxiu de Sant Jeroni guardat a Horta.
Posteriorment, l’any 1877, els membres d’aquesta associació farien una coneguda
excursió a la parròquia d’Horta, encapçalats pel propi Fité, i que va comportar
la cessió de més de cent documents per
part del rector de la parròquia. Aquesta documentació va romandre mig oblidada
a l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C) durant més de cent anys,
i actualment ha estat cedida a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) on pot ser
consultada.

Seguint doncs, en
la nostra manifesta voluntat de continuar donant a conèixer el màxim de
documentació sobre el nostre monestir; reproduïm avui, de manera íntegra i literal,
el que crec és el primer article sobre un document històric, procedent de
l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron després de la seva destrucció.

Lluís Jordà i Roselló

 

UNA
BONA TROBA

En una de mas
darreras escursions per lo bonich plá de Barcelona, he fet un descubriment que
crech de bastanta, importancia.

Qualsevol que
s’hagi enterat del «Diccionari d’autors catalans» escrit per En Torres Amat,
sab prou la riquesa deis documents que’n lo monastir de S. Geroni de la val de
Hebron, se guardavan. Una bona porció d’aquella, que molts creyan perduts desde
1835, he descubert en Horta.

A la amabilitat
del il·lustrat Rector de Sant Joan, he degut lo poder registrar alguns d‘aytals
documents, y dich alguns perque malhauradament molts d’aquells, s’han malmés
per incuria, y fins d’ una manera cínica. Per sort lo digníssim prebere qu’avuy
es Rector d’Horta, s’ha pres com á qüestió important salvarlos de la destrucció
que’la amenassava, ja que, fins ara y sens cap mena d’ordenació, aquella importants
papers, jeyan oblidats en una golfa de la Rectoría. Intenció tinch de publicar
pera que’s coneguia son valor histórich, alguns dels desenterrats documents y
ho faré avuy ab la següent provisió real de’N Joan II:

“Don Joan per
la gratia de deu Rey dArago: de Sitilia: de Valentia : de Mallorques : de
Sardenya: e de Corsega: Conte de Barch(ino)na: Duch de Athenes : e de
Neopatria: Conte de Rossello e de Cerdanya: e encara Marques Doristany: e Conte
de Gotiano: Als noble mag(ni)fich conseller, amats e feels n(ost)res lo portant
veg de Governador g(e)n(er)al en lo principat de Cathalunya / e lo veguer de
Bar ch(ino)na e de Valles e son locs / e a tots I e sengles offitials n(ost)res
en la dita ciudat terme / e territoride aq(ue)Ila / e en qualsevol part del dit
principat constituits / e als locti nents deis dita offitials presents / e
sdevenidors e a cascu dells / al qual o als quals les presents pervendran e les
coses infrascrites pertanyen en qualseuol man(er)a / Salut / e dilectio. Dauant
n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del
monestir de sent Jeronim appellat de la val de (He)bron situat en lo territori
de la dita ciutat com a causa de algunes gents axi homes com dones que leixant
lo cami reyal que va p(er) lo coll de Cerola passan e fan camí p(er) lo dit
monestir p(er) anar a sant Cugat / e a la hermita / e deuota de n(ost)ra dona
del bosch / e altres lochs se segueixen molts Inconuenients / e damnages al dit
monestir en tal ma(ner)a que empedeixen / e torban prim(era)ment lo offici
diuinal stant / e frequentant en lo monestir e apres destruexen les vinyes
horts /e / en lo temps los rayms fruytes e hortalisses del dit monestir ultra
que es forçat q(ue) arribant allí les gents las han / a donar de menjar / los
dits frares e si p(er) la fretura / e pobresa que en lo dit monestir es / nols
donem bastament lo que voldrien / alguns que ni ha desuergonyits dien mil
improperis / e si per ventura son represos dels damnages que fan per les vinyes
/ e horts responen que axis faran vullen / o no / sens molts altres scandols
que en deseruici de N(os t)re S(eny)or Deu se porian seguir / si per nos noy
fos promptament proveyt. Per tant nos volents en aquestes coses remediar / e
apartar quant en nos sera qualsevol ma(ner)a de Inconuenients que seguir se
poguessen en deservici de deu / damnage del dit monestir / e religiosos de
aquell / lo qual sta en protectio / e salvaguarda n(ost)ra / statuim / e manan
vos de n(ost)ra certa scientia / e / expressament sots pena de mil florins / que
quant se vulla sereu requests / o algu de vos request sera / fatiau fer crida
publica / p(er) les parts acostumades dels lochs de v(os)tra Jurisdictio /
Inhibint e manant á totes e qualsevol p(er)sones /e sots grans penes no gosen /
o presumesquen passar ni fer cami p(er) lo dit monestir / sino que vajen / e
tornen per lo cami reyal / e antich desus dit que va, per lo Coll de Cerola / a
sant Cugat / e a la dita deuota / e / altres lochs / o per altres camins reyals
/ e antichs puix no passen per lo dit monestir / e encara hi prouehireu si
me(ne)ster sera per tots los remeys /e provissions oportunes / e permetreu
segons que nos ho p(er)metem e donam licentia als dita Prior / e frares que
pugan trencar alla hon ben vist los sera lo cami que per lo dit monestir sea
fet perque en alguna ma(ner)a no tinguen ocasió les gents de poder passar e no
fesseu lo contrari si la gratia n(os)tra 
vos es cara /e la dita pena desitjau evitar. Dat en Barch(ino)na / á
XII. del mes de Noembre del any de la nativitat de n(ost)re senyor Mil
CCCOLXXVIII.— Rex Joannes.”

Crech bastant
curiós lo transcrit document, puig que en ell poden estudiarse los abusos y las
costums d’aquells temps. Me despedeixo dels llegidors de aquesta Revista,
prometent, donarlos á coneixer alguna altres deis documents novament
descuberts.

JOSEPH FITER É
INGLÉS.

 

LA RENAIXENSA

Barcelona, 30 de
setembre de 1875