L’autor de la traça de l’ermita del Sant Sepulcre que es va bastir a Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron fou Jaume Peguera, no hi ha cap dubte en aquesta qüestió.

També hi ha unitat de criteri en el sentit que la traça que va prendre
Jaume Peguera va ser presa directament de l’original, en el transcurs d’un
viatge que aquest va fer a Terra Santa. Lògicament, estem pensant sempre en l’edicle
que figura sota la cúpula de la sala de columnes i que correspon a l’indret on
Crist suposadament fou sebollit.

Tampoc hi ha dubte  del moment en el
que es va començar a erigir l’ermita del Sant Sepulcre al voltant de Sant
Jeroni. Les diferents informacions obtingudes fan sempre referència a un moment
anterior a l’any 1533, any aquest en el que Jaume Peguera pren els hàbits
jerònims.

La importància d’aquestes dades rau en el fet que la traça que va prendre
durant el seu viatge a Terra Santa era lògicament anterior a l’any 1555, moment
en el que l’edicle és objecte d’una nova reforma.

Anem a pams, l’edicle ha patit o ha estat objecte de tres alteracions o
reformes en el transcurs dels seus 1700 anys d’història, sense comptar
l’estructura original  bastida l’any 324.

Podríem considerar que la segona reforma o reconstrucció tenia en essència
forma romànica, i es va fer l’any 1012, després d’haver patit severes
destruccions. Hi ha historiadors que consideren que fou intervingut novament
també durant el període croat, mitjançant el segle XII.

Però aquí ve el que ens interessa. Una altra intervenció important es va
produir l’any 1555 i per últim després d’un fort incendi patit l’any 1808, fou objecte
de restauració sota criteris barrocs otomans, per un arquitecte turc l’any
1810.

Si aquesta és la relació de reformes patides per l’edicle, vol dir que
Jaume Peguera va fer una rèplica de l’edifici (edicle) existent en un moment
just anterior a la reforma de l’any 1555, edifici lògicament que
presentava  sengles diferències amb el
que avui dia podem contemplar.

Ens poden ajudar les repliques existents d’aquest edifici disperses arreu
del món cristià?

Potser sí! Això malgrat les coincidències que encara l’edifici actual pugui
mantenir amb els anteriors edicles desapareguts. He pres com a suposat model
del que podia haver estat la nostra ermita la rèplica de finals del segle XV  existent a Görlitz (Alemanya)