Francesc Gras i Elias
va fer un recull esquemàtic de biografies d’escriptors catalans de finals del
segle XIX. Aquest recull va prendre el nom de Siluetes d’Escriptors Catalans
del segle XIX. Dividit i editat en quatre llibrets diferents, va començar a ser
publicat per la Biblioteca Popular de l’Avenç a partir de l’any 1909. La
darrera publicació, la quarta sèrie d’escriptors va ser editada l’any 1913.
Dins de la primera
sèrie, la corresponent a l’any 1909, hi ha una semblança de l’escriptor Victor
Balaguer. No la transcriuré sencera, sinó exclusivament el fragment que fa referència a Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron, per l’interès que ens mereix dintre de la historiografia
de l’indret on havia existit el nostre monestir jerònim, i on durant un breu
espai de temps, va residir aquest insigne escriptor català de la Renaixença.
“L’Hostal de Sant
Geroni de la Vall d’Hebron, lo que fou monestir, les terres del voltant i el
cementiri de Sant Genís dels Agudells, havien sigut adquirits per D. Josep Carbonell,
veí de Barcelona.
Aquest senyor tenia
una filla que’s deia Manuela, que era tan bonica com honesta, i era novia de D.
Victor, per més que li feien la contra la mare i la seva germana.
Cada tarda en Balaguer
acompanyat del seu amic D.Domingo Verdugo
i Marrien, capità d’artilleria, pujava a cavall i se n’anava a veure la seva
promesa a dalt de Sant Geroni, donant la volta a Barcelona abans de que es
tanquessin els portals.
Va arribar el dia de
la boda, i a dalt de Sant Geroni va celebrar-se la festa. Allí passaren els
nuvis la lluna de mèl, i a dins de l’ermita, que estava darrera del monestir,
D. Victor va portar-hi·ls seus llibres, una taula i un tinter, i allí va
escriure moltes de les seves poesies, i allí D. Domingo Verdugo, junt amb
altres amics, obsequià a l’enamorada parella amb un apat servit pel millor
cuiner de Barcelona.
Poc temps després el senyor
Verdugo va ser traslladat a Madrid, i tornà a Barcelona l’estiu de 1853, casat
amb la bella i inspirada poetisa cubana Gertrudis Gómez de Avellaneda, i D.
Victor obsequià als enamorats nuvis també amb un apat dins d’aquella abandonada ermita.”
Fins
aquí la breu descripcció que Francesc Gras i Elias fa del pas de Victor
Balaguer per Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Una relat dens, explicat només en
un cinc paràgrafs mal comptats, que dissortadament ens saben a poc, però que
justifiquen plenament la nostra voluntat de preservació de l’antic hostal (avui
ruïnes de l’Hotel San Jerónimo) i ermita adjacent com a llar i estudi que foren
de Victor Balaguer.