VICTOR BALAGUER I SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Victor Balaguer prohom de la Renaixença i polític
liberal, un dels màxims protagonistes de la cultura catalana del segle XIX, va
tenir en un moment puntual relació amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

La pregunta podria ser, quina relació va poder tenir
aquest indret amb Victor Balaguer, sobretot perquè quan aquest va néixer, l’any 824, era a punt de produir-se la desamortització definitiva del convent de
l’any 1835?

Potser paga la pena fer una mica d’història.

Ens hem de remuntar al trienni liberal, en aquest
període es va produir el primer intent de desamortització de Sant Jeroni.
Desamortització que va resultar fallida i a la fi d’aquest període les
propietats i terres subhastades van ser retornades als seus propietaris
originals, els monjos de la Vall d’Hebron.

Gaietà Barraquer fa relació dels bens subhastats durant
aquest període pertanyents en origen al convent de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron. Bens que malgrat haver estat retornats
als monjos l’any 1823, van ser novament reclamats, anys després, per les
persones que les havien adquirit a l’estat durant el període liberal.

L’any 1835, en ocasió de la desamortització definitiva
dels bens dels monestirs a Espanya, les propietats venudes per l’estat van
retornar als legítims propietaris que les havien comprat en pública subhasta
una dècada abans.

Un d’aquests propietaris, que va perdre els bens
comprats al govern liberal, un cop restituït el govern absolutista de Ferran
VII, fou Ramón Carbonell. Aquest i altres propietaris desposseïts, van reclamar judicialment, després d’aprovada la llei de desamortització de 1835, la
devolució dels bens que els havien estat incautats l’any 1823.

Si seguim l’indicat per Gaietà Barraquer coneixerem el
detall dels bens de Sant Jeroni que Ramón Carbonell comprà: “veamos ante
todo la (escritura) firmada ante don Manuel Clavillart, notario de Hacienda en Barcelona, a los 23 de
octubre de 1845. Dice que las fincas que luego reseñará fueron subastadas en el
tiempo constitucional, y empieza copiando el edicto de la subasta, fecho a 15
de marzo de 1822; el cual edicto escribe así: <se està subastando por disposición
del Señor juez…

Primo

Segundo: una pequeña casa o choza
frente al monasterio, con su terreno, con su entrada y salida con los edificios.

Tercio: una casa immediata á la
antecedente con el terreno.

Cuarto: el pessebre unido á dicha
casa y el edificio arruinado por el fuego contiguo al pessebre con el terreno.

Quinto: el corral con una pequeña
habitación á muy poca distancia de la citada casa con el terreno y del frente
de su portal.

Sexto: la Hermita llamada el Sepulcro
en medio de un jardín pequeño cerrado de
paredes contiguo al Monasterio.

Octavo (sic): otra derruïda en dicha
montaña é immediata a la expresada y un pequeño jardín con paredes.

Nono: el molino aceytero junto al
Monasterio con el terreno y paredes tras de él.-nota: Las antedichas fincas
solo pueden redituar por ahora lo preciso para los reparos de su conservación. 

Décimo: el huerto junto al Monasterio
que se supone de tenida un cuarter de mojada de tierra, la que unida con el
albergue grande que hay en él, y otro de pequeño, y sirven para depositar las
aguas por el riego de dicho huerto y unas paredes que circuyen parte del mismo
y la mitad de las aguas que discurren de las dos fuentes, la una nombrada de la
Reina, y la otra  que viene con conducto
de la parte de S. Medí.

Duodécimo: un campo al secano de una
mojada de tierra bajo el Monasterio.

Décimotercio: la viña llamada  Aulet de tres mojadas immediata al
Monasterio.

Décimoquinto: un mayol nuevo de dos
mojadas cerca del Monasterio.

Décimosexto: un olivar con varios
algarrobos de dos mojadas debajo del Monasterio.

Décimoseptimo: otro olivar llamado
Campet del Mariner, de tres cuartas de mojada.

Décimooctavo: el bosque llamado
Trecruces de ocho mojadas.

21.mo: otro dicho Tarral, de ocho
mojadas.

22.mo: otro llamado Miranda, de tres
mojadas.

23.mo: otro bosque llamado Aulet, de
tres mojadas.

Cuya venta se hará aá favor del major
postor…

Dado en Barcelona á quince de marzo
de mil ochocientos veinte y dos. Francisco Madriguera. Escribano.>

Hasta aquí la copia del edicto; y continua la
escritura…<cuyas fincas fueron del suprimido Monasterio de San Jerónimo
del Valle de Hebrón
…><Fueron vendidas>, sigue diciendo
la escritura, <en último remate, a Don Ramón Carbonell, del Comercio de
Barcelona…En virtud del pago del remate el comprador fue puesto en posesión
de las fincas, más a la caída de la Constitución fué desposeído
>.  

Inserta aquí la escritura las disposiciones legales
que después de la exclaustración del 35 mandaron restituir las fincas a los
compradores, y añade:<por virtud de estas disposiciones D. Ramón
Carbonell acudió a la Alcaldía Mayor de esa Ciudad…para que se  declarase petenecerle la propiedad y dominio
de los bienes de su difunto padre Don
Ramón Carbonell adquirió del
Gobierno en dicha época Constitucional
>. Este Carbonell era subteniente
de Infanteria, retirado, y vecino de 
Cartagena. Luego la escritura 
reseña la sentencia que por la mentada reclamación de Carbonell dió el
juez; en la cual se lee que el padre adquirió estos bienes con dinero <de
caudal propio del citado su hijo, que este le remitió al intento
>; que
así lo declaro el padre.

“Termina la sentencia fallando que esos bienes son del
hijo de Carbonell. En cumplimiento  de
esta disposición, el alcalde de Horta Don José Mariner, por orden superior, en
21 de septiembre de 1835, dió posesión de los indicados bienes a don Ramón
Carbonell y Viñals; y luego, en 23 de octubre de 1845, se le otorga la presente
escritura para que le sirva de titulo de propiedad.”

En definitiva Ramón Carbonell fill, va ser reconegut
com a propietari de tot un seguit de petites finques que havien estat del
monestir així com de diferents casetes que estaven a redós del conjunt
conventual, l’ermita del sant Sepulcre, l’horta i la bassa.

Curiosament una d’aquestes casetes era ocupada l’any
1847 per Josep Carbonell, pare de Manuela Carbonell, futura esposa de Victor
Balaguer.  No conec la relació de
parentiu exacte de Josep Carbonell amb Ramón Carbonell, però la identitat dels
cognoms fa pensar en un parentiu pròxim, Sigui com sigui, Josep Carbonell va
adquirir una caseta, que aparentment corresponia a l’antiga hospederia del
monestir.

Malgrat les reticències inicials per part del pare
de  Manuela Carbonell, el casament finalment
es va celebrar l’any 1851, traslladant-se a viure, temporalment, la jove parella
dins d’aquesta esmentada caseta.

Foto Restaurant – (Foto fons. Jordi Vila T.)

Cal ressenyar que Victor Balaguer, va utilitzar també
una de les ermites com a despatx. No tenim certesa plena de quina d’elles fou
l’escollida, però podria tractar-se perfectament per la seva ubicació
privilegiada de la del Sant Sepulcre.

La relació d’aquest espai, avui completament en runes,
amb el moviment primigeni de la Renaixensa
de la que Balaguer n’és figura senyera, fa molt important i significatiu la
seva recuperació. L’hostal, posterior Hotel San Jerónimo, com  a vivenda que fou del matrimoni
Balaguer-Català, i l’ermita del Sant Sepulcre.

Aquesta ermita  adquireix
un paper molt significatiu per ser el lloc en el que Victor Balaguer va escriure
diverses obres teatrals, poètiques o de caràcter històric, i on potser
també, s’inicià en la poesia en català sota
el pseudònim amb el que seria conegut,  El
Trovador de Montserrat
.

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en
Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante
el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols
Barcelona 1918

CUCCU,
Marina.
Victor Balaguer i Cirera (1824-1901). Retrat nº 25. Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú.

GRAS I
ELIAS, Francisco
.
Siluetes de escriptors catalans del segle XIX. Biblioteca Popular l’Avenç.
Barcelona1909

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau.
Barcelona 1995

RIQUER/ COMAS/MOLAS. Història de la Literatura Catalana. Vol VII. Ariel. Barcelona 1986



Publicada

a

Temes: