Aquestes són
les úniques informacions recuperades, pertanyents als fons dels Amics de l’Art
Vell, que fan referència a l’existència d’unes excavacions dutes a terme
aparentment a càrrec de l’Arxiu Històric (“sota la cura”), reafirmant la data
de quan van ser fetes, és a dir a principis de l’any 1935.

Això, poc
després, em va quedar confirmat pel contingut d’una caixa trobada finalment a
l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Arxiu de
gestió J112 Caixa 24 Ordre 6), en la qual, entre moltes altres coses,
apareixien factures, cartes i una relació d’objectes adquirits i trobats durant
una excavació de l’any 1935, feta inicialment en virtut d’unes obres de
caràcter privat (una relació força nombrosa), però cap detall gràfic.

Pel contingut
d’un dels escrits, adreçat a la Secció
de cultura de l’Ajuntament per Agustí Duran i Sanpere (còpia no signada),
s’entreveu que no estem parlant d’una excavació formal, sinó d’una recerca de
tresors portada a terme de manera privada, amb l’única voluntat de treure’n un
rèdit, afany de lucre distant de tot interès arqueològic. Segons es diu textualment
a la carta: “en recerca de suposats tresors”.

En aquest mateix
escrit de data 19 de febrer de 1935, s’assenyala la importància de fer la
compra de les peces trobades i es fa un detall de totes elles, amb la finalitat
de destinar-les a un futur Museu d’Història de la Ciutat. El seu preu és de 5.000
ptes.

Arxiu de gestió J112
Caixa 24 Ordre 6 (AHCB)

La intervenció
de l’Arxiu Històric es devia produir quan aquesta entitat va tenir coneixement
de l’existència de les suposades excavacions privades destinades a la “recerca
de suposats tresors”, amb l’objectiu de limitar i controlar les malvestats
arqueològiques fetes a instàncies de la propietat del terreny on s’havia
assentat l’antic monestir. És d’aquesta manera que entenem l’expressió “cura”
emprada en la carta de l’Associació d’Amics de l’Art Vell.

Agustí Duran i
Sanpere, potser per discreció o per prudència, va callar el fet que durant la República es portessin a terme aquestes
actuacions i, ell mateix, en els seus articles i escrits, molt posteriors, sempre
parlava com si la intervenció s’hagués fet de manera exclusiva l’any 1928, mai el
1935.

M’assalta doncs
el dubte de si  van existir unes
excavacions prèvies fetes per la propietat durant l’any 1928? O l’Arxiu Històric només va
intervenir a Sant Jeroni l’any 1935?

Duran i
Sanpere, fa especial èmfasi de les obres realitzades l’any 1928, insistint en
el fet que en el seu transcurs es van trobar, entre d’altres objectes, els set
elements arqueològics dipositats posteriorment als Museus de Martorell per donació
expressa de Vicenç Ros l’any 1958. A dia d’avui, en la documentació dels museus
de Martorell no queda constància de la forma en què es va produir la seva
adquisició.

L’Arxiu
Històric, amb Duran i Sanpere al capdavant, sempre manifestà que van intentar
fer-se amb aquests objectes quan ja havien passat a mans privades, però fou
endebades.

Fent una
hipòtesi de tot plegat, podria ser que efectivament l’any 1928 s’haguessin
portat a terme unes obres o excavacions a Sant Jeroni i que quan l’Arxiu
Històric es va assabentar  ja era massa
tard? Això explicaria la impossibilitat d’haver aconseguit les set peces
aleshores trobades.

Seguint doncs
amb aquesta probabilitat, tot induiria a pensar que l’Arxiu Històric tenia la
mosca darrera l’orella i, quan es va assabentar d’una nova intervenció a
l’indret, va actuar de manera ràpida i directa perquè no succeís el que havia
passat l’any 1928. 

No obstant, el
dubte continua planant a dia d’avui, especialment a partir del moment en el que
Duran, afavorint la teoria de la confusió, inclogué les peces trobades l’any
1935, com si s’haguessin trobat l’any 1928: “Poco pudo salvarse, sectores de
arcos, un bloque vaciado en forma de hornacina con inscripción hebraica,
azulejos, piezas de ceràmica con dibujo ojival y poca cosa más.” Ara sabem
que no era tan poca cosa.

Tornant a
l’any 1935, sabem que l’Ajuntament de Barcelona va fer cessió de les 5500
pessetes demanades per Duran a l’Arxiu Històric de la Ciutat per a l’adquisició
de la totalitat d’obres requerides. Aquesta donació quedà acreditada per una
notificació del propi Ajuntament a l’Arxiu Històric de Barcelona amb data 6
d’abril de 1935.

Entre les
peces comprades, tal i com queda detallat en diverses cartes girades que
consten a l’Arxiu Històric de la Ciutat, figura la inscripció hebraica i les
rajoles de ceràmica que Duran i Sanpere manifestava haver adquirit l’any 1928.

A dia d’avui,
aquestes peces formen part dels fons del Museu d’Història de la Ciutat de
Barcelona, així com una clau de volta que en el seu registre també figura com
procedent de Sant Jeroni. No consten més restes procedents de la compra feta
l’any 1935 al seu catàleg. La pregunta que m’assalta és on van anar a parar la
resta de peces adquirides?

Dins l’arxiu
personal d’Agustí Duran i Sanpere existent a l’Arxiu de Cervera, “Fons
Agustí Duran i Sanpere. Top:78 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) no he trobat
cap documentació que faci referència a l’adquisició de les peces feta per
l’Arxiu Històric l’any 1935, amb l’excepció de les dues fotografies abans
esmentades.

A desgrat de l’existència
d’aquestes dues imatges al seu Arxiu personal de Cervera i no haver trobat
encara cap document, sí que hi figuren en canvi els esborranys de l’article que
afavorí l’actual confusió de dates, publicat al Diari de Barcelona l’any 1970.

La importància d’aquestes fotos guardades a l’arxiu personal d’Agustí Duran
i Sanpere, i dipositades dins la caixa “Vida
religiosa, parròquies, esglésies, convents” (topogràfic ACSG220-35-T1-171),
ve motivada perquè contenen alguna sorpresa inesperada.

 

Repassant la primera foto, darrere de tots els objectes petris trobats, i
recolzada a la paret, mig amagada, apareix una clau de volta amb… Sant
Jordi!!!

Justament la clau de volta que avui es troba al MNAC.

Ara sabem
que aquesta clau, i potser altres objectes d’aquesta excavació, van passar en
un moment indeterminat des de l’Arxiu Històric al MNAC, i altres van acabar
finalment al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, institució que no es
va fundar fins després de la guerra civil.

Crec que per fi podem esvair tots els dubtes existents sobre l’origen
d’aquesta clau. Efectivament, procedeix de Sant Jeroni i va ser trobada a les estranyes
excavacions de l’any 1935. Tant de bo aquestes fotos i la relació d’objectes
trobats serveixi per localitzar més peces que, a hores d’ara, deuen
dormir als magatzems del MHCB i el MNAC, sense origen conegut.

Quan vam
comentar aquesta situació a Josep Bracons conservador de patrimoni del Museu
d’Història de la Ciutat de Barcelona, ens va fer avinent de l’existència de tot
un seguit de fotografies, sense data, relatives a aquesta hipotètica excavació
que figuraven a l’Arxiu Municipal Contemporani.

A través del nostre
company Jordi Vila i Traguany vam tenir accés a aquest dossier fotogràfic.
Curiosament es reprodueixen les fotografies obtingudes a l’arxiu de Cervera,
però també n’hi ha de noves que ajuden a entendre que estava passant a Sant
Jeroni aquell any de 1835.

La munió de
pedres arrenglerades que figuren en una de les fotografies de l’Arxiu Municipal
Contemporani deixa entreveure la possible venda de materials de recuperació de
Sant Jeroni per a obres de construcció. Restes totes elles extretes d’aquestes
excavacions fetes a instàncies de la propietat del terreny, també s’aprecien en
altres fotos restes de diverses  d’edificacions
que a dia d’avui és d’impossible ubicar, senzillament perquè han desaparegut.

Cal assenyalar que en
aquest dossier no consta cap data, cosa que pot portar a engany sobre el moment
de la seva realització, però després d’haver contrastat les fotos que hi
figuren amb les trobades a Cervera, està clar que correspon a l’any 1935.

El dubte que
queda ara per escatir és si realment va existir mai la suposada excavació de
1928. Tot apunta que només va existir la il·legal de l’any 1935,  és a dir en plena República i les peces
adquirides, ho foren gràcies a l’ajuntament republicà de Barcelona qui dotà
econòmicament l’Arxiu Històric de la Ciutat per a la seva compra.

Tot apunta que
aquesta compra va ser silenciada amb posterioritat. Agustí Duran i Sanpere va
haver de donar moltes explicacions per haver restat a Barcelona durant la
guerra civil, malgrat els seus continuats serveis per protegir el patrimoni.
Aquesta delicada situació personal afavoriria el fet d’avançar en el temps la
compra de tots els materials de Sant Jeroni de l’any 1935 a 1928, donant-li a
l’ajuntament de la dictadura de Primo de Rivera un protagonisme en una actuació
que mai va succeir.

Reafirmaria
aquest engany el fet que en articles posteriors a la guerra civil, Duran i
Sanpere assenyalava que les peces adquirides l’any 1928 anirien destinades a
l’exposició sobre història de Barcelona que l’any 1929 s’havia de celebrar al
Pavelló de la Ciutat.

Estudiat el contingut de
les peces exposades l’any 1929 segons la relació detallada d’obres que figura a
l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (l’original és a Cervera), no hi ha
cap peça procedent de la Vall d’Hebron.

Un full del dietari personal de l’Agustí Duran trobat a l’arxiu de
Cervera  confirma la identitat de les
nostres opinions. 4 de febrer de 1935.

Tant de bo aquestes fotos i la relació d’objectes relacionats i aparentment
comprats al preu de 5000 pessetes, més les 500 afegides per al seu trasllat,
serveixin per identificar més peces procedents de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron  i que, a hores d’ara, potser
dormen als magatzems del MHCB i el MNAC, sense origen conegut.