La
estratègica posició del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el va
convertir sovint en un magnífic mirador des d’on es podien contemplar els esdeveniments bèl·lics que es produïen
al voltant de  Barcelona.

En
diverses ocasions durant la guerra dels Segadors, Sant Jeroni va servir de
campament base dels quarters generals d’exèrcits de diferent origen. Així va passar amb Joan Josep d’Àustria o
amb el mariscal de la Mothe-Houdancourt,
on ambdós personatges, de signe contrari, van passar per l’entorn del monestir.
El primer a l’inici, i el segon al final del setge de Barcelona dels anys  1651-1652.

Aquesta
situació, d’alguna manera, es va reproduir també durant la guerra de Successió.
Durant el setge francès de la ciutat de Barcelona de l’any 1706, les milícies
austriacistes aixoplugades al voltant de la Serra de Collserola van planificar
com col·laborar en l’aixecament del setge.

L’exèrcit
borbònic desprès de perdre la plaça de Barcelona l’any 1705 va intentar l’any
següent la seva recuperació. Es va disposar que la flota francesa i l’exèrcit
borbònic coincidissin a la ciutat comtal i aixequessin un setge.

La
flota comandada per Lluís Alexandre de Borbó va partir del port de Toló, mentre
que l’exèrcit de terra sota el guiatge de René de Froulay de Tessé amb la
presència de Felip d’Anjou, va sortir de Casp camí de Barcelona. El dia 3
d’abril Barcelona va quedar assetjada per terra i mar.

L’Arxiduc
Carles es va quedar a la ciutat amb la voluntat que la seva presència servís de
reforç moral als seus defensors. A l’espera de l’arribada de l’esquadra anglesa
del Mediterrani comandada por John Leake que havia estat avisat el dia 4 d’abril de la immediatesa del setge.

El
quarter general de l’exèrcit francès es va assentar de bon inici en un indret
immediat a la vila de Sarrià, comptaven amb divuit mil homes, més el suport de
l’esquadra del comte de Toulouse. Els defensors de la ciutat disposaven d’un
nombre inferior de forces per fer front a l’atac francès. Només 8.000 infants i
400 homes de cavalleria, pertanyents a distintes nacionalitats, catalans
inclosos.

Els
defensors de la ciutat de Barcelona van rebre el suport extern de nombroses
milícies procedents d’arreu de Catalunya. Diverses forces del sometent van
arribar a les envistes de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, instal·lant-se al
monestir i al seu voltant amb el previsible suport de la comunitat. Es calcula
que en un nombre aproximat d’entre deu i quinze mil homes sota el comandament
del comte de Cifuentes.

El
monestir va ser ocupat per les tropes amb la intenció de controlar i bloquejar
l’accés dels camins que transcorrien del Vallès cap a Barcelona. Atacant la
reraguarda de les tropes franceses que assetjaven la ciutat. Tot fa pressuposar
l’existència de complicitats i simpaties dels monjos jerònims vers el partit
austriacista.

Francesc
de Castellví, a les seves Narracions
Històriques, feia esment del suport a la ciutat assetjada per part de les
milícies acantonades a Sant Jeroni: “La nit del 6 al set d’abril…les
milícies que ocupaven Sant Jeroni i Collserola van davallar de les muntanyes
als pendents de la part de Sarrià i, després d’un cert foc, van recular a la
muntanya amb divuit cavalls i tretze presoners”.

El
18 d’abril de 1706 van partir de Sant Cugat tres regiments comandats per Josep
de Peguera, Josep Moragues i d’en Morràs que es van distribuir per la serralada
de Collserola a les envistes de la ciutat de Barcelona. Aquest mateix dia la
flota britànica fondejava a Altea camí de Barcelona.

El
26 d’abril la flota va arribar a Mallorca on embarcà un fort contingent de tropes d’infanteria sota les ordres de
lord Peterborough. A principis de maig la flota va prendre rumb a Barcelona.

El
dia 7 de maig, Lluís Alexandre de Borbó, comte de Toulouse, aixecava el setge
naval en ser coneixedor que la flota britànica era a punt d’arribar a
Barcelona. Les tropes estacionades al voltant de Barcelona van tenir
coneixement del desembarcament de tropes britàniques, i atiats pels miquelets
aixecaren el setge terrestre i fugen
desordenadament vers la frontera francesa.

El
mateix dia 7 de maig l’exèrcit de l’arxiduc Carles arribava a Sant Jeroni,
i  marxava seguidament vers Sant Cugat,
amb la voluntat de tallar el pas a l’exercit borbònic a Martorell. Però
l’exercit francès havia efectuat una maniobra de distracció i enganyà els seus
perseguidors, prenent un altre camí, Besós amunt vers Montmeló.

Felip
d’Anjou, travessà finalment la frontera per l’Empordà arribant a Perpinyà el 23
de maig de 1706. El setge de Barcelona havia fracassat.

 

BIBLIOGRAFIA

CASTELLVI,
Francesc de. Les Narracions Històriques. Episodis de
la guerra de Successió. Textos escollits. Edició a cura de Mercè Morales Montoya. Generalitat de
Catalunya. Barcelona 2014

MARTI
ESCAYOL, Maria Antònia. Cronologia. Guerra de
Successió. Comissió Nacional de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona  2014

SANCHEZ,
Miquel. La guerra de Successió al Vallès Meridional.
Els casos de Cerdanyola, Montcada, Ripollet, Sant Cugat i altres (1700-1716).
Ed Miquel Sánchez. Cerdanyola 2014.