EL RETAULE MAJOR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
un cop acabades les obres de les dependències conventuals més importants com el
refectori, sala capitular i claustre entre d’altres, van optar per la
construcció del retaule major de l’església.

La primera notícia que tenim de l’existència
d’aquest retaule és de l’any 1477 quan Joan de Formoso va percebre un cobrament
del monestir per haver ultimat l’obra de fusteria del retaule major.

Amb data 4 de juliol de 1484, el prior del
monestir signà un contracte amb Jaume Huguet per  fer la pintura completa del retaule major de
l’església del monestir. El retaule  s’havia
d’acabar en un termini de tres anys, a un preu de total de 400 lliures pagadores
a terminis, segons s’anessin acabant les diferents parts (pintura del bancal,
portes del retaules, 3 taules per carrer i costat…)

Al centre del retaule havia d’anar  disposat el tabernacle amb les figures
esculpides de Sant Jeroni i la Mare de Déu, imatges gòtiques de les que a dia
d’avui en desconeixem l’autoria. Durant el segle XVII aquestes escultures
gòtiques foren substituïdes per una gran imatges barroca de Sant Jeroni.

Jaume Huguet 
amb una certa edat, demanà que desmuntessin l’estructura de fusta i la
traslladessin al seu taller o  casa seva
(no volia o no podia desplaçar-se al monestir)

El prior decidí establir un acord de pagament amb
el pintor compartimentant l’obra, com una novel·la per entregues, potser  pel dubte que Jaume Huguet, home aleshores
ja  home d’avançada edat pogués concloure
la totalitat de l’obra. (1414-1492)

Finalment Jaume Huguet només acabà pintant el
bancal, la seva mort l’any 1492 va impedir que acabés l’obra iniciada.

Amb data 
dos de gener de 1494   s’encomanà
a Francesc  Mestre la pintura de les
portes del retaule, fent-li avinent que les pintés a  la manera de Jaume Huguet. Les portes havien
de ser pintades a l’oli imitant la pintura del bancal.  Hi foren representats Sant Pere i Sant Pau:

“Capítols fets e concordat per e entre lo
reverent frare Jaume Vidal, prior de monastir de sant Geroni de la Vall d’Ebron
de una part e lo senyer en Francesch Mestre, pintor ciutadà de Barchinona de la
part altre, sobre la pintura per lo dit mestre fahedora en les portes del
banchal del retaule de la església del dit monestir. Sobre la qual son stats
fets las parts següents:

Primerament lo dit pintor promet al dit
reverent prior que ell pintarà e daurarà segons la obra començada en lo banchal
del dit retaule, requer ab aquella 
millor perfectio, parà los portals del dit retaule posant o metent en
aquells  en los lochs ho haurà mester
dauradura bon or o  fi, e pintarà en les
portes del dit retaule les imatges de Sant Pera e Sant Pau pintant aquells a
l’oli con se deu fer de bon pintor e de bona obra, tirant e muntant la pintura
del dit banchal e tota la dita obra farà ab aquella millor perfectió que porà.
E la dita obra promet donar acabada e en orde d’ací per tot lo mes de juny
primer venidor.

Lo dit reverent prior promet al dit pintor que
axi per l’or com per los colors e nous treballs del dit pintor li donarà e
pagarà trenta tres lliures barchinonenses acabada la obra mesa aquella  en son loch…”

Segons
sembla Francesc Mestre continuà l’obra de pintar el retaule un cop finalitzada
la pintura de les portes. La nova intervenció correspondria a la pintura dels
cossos alts, no obstant aquest cop no ho feia sol, figurava  associat 
amb Pere Alemany (6 de setembre de 1495). No hi ha descripció del que
suposava la pintura dels cossos alts, podríem estar parlants dels pinacles o
els guardapols, però potser també d’un calvari? Taula de coronament habitual
dels retaules gòtics.

Dibuix
del retaule de Sant Jeroni. Agustí Duran i Sanpere. (ARXIU DE CERVERA)

Pel
dibuix localitzat a l’Arxiu personal de l’Agustí Duran i Sanpere a Cervera, no
s’aprecia que aquest autor hagués pensat en l’existència d’aquest calvari que
assenyalo, però hores d’ara amb l’escassa informació existent no es pot
descartar.

La mort devia afectar Francesc Mestre abans d’enllestir
la feina encomanada, motiu pel qual el pintor Rafael Vergós va acabar intervenint,
reemplaçant-lo. Justament foren Pere Alemany i Rafael Vergós, els que finalment
van cobrar la feina per la conclusió de la part alta del retaule, en data 20 de
març de 1497. (àpoca pel retaules que Jaume Huguet havia deixat inacabats.
Arxiu Històric de protocols de Barcelona. Protocols notarials de Barcelona.
Notari Gerard Gil, man. 5)

L’any 1498 es va fer un nou encàrrec a Pere
Alemany i Rafael Vergós per tal  de finalitzar
definitivament el retaule. Se’ls encomana obrar les històries de sis taules
laterals, tres per costat. Aquest mateix any aquests dos pintors, continuadors
del taller de Jaume Huguet, havien concertat uns pactes paral·lels amb el
prevere de Tortosa Pere Alcanyís, per pintar el retaule de la Transfiguració,
destinat a la catedral de Tortosa.

En
conclusió, els contractes signats per Jaume Huguet l’any 1484 van ser
finalitzats per altres pintors, tots vinculats però d’alguna manera al mestre i
al seu taller. Francesc Mestre, Pere Alemany i Rafael Vergós entre els anys
1494 i 1499 van acabar l’obra del retaule del monestir de Sant Jeroni de la
Vall d’Hebron encarregada a Jaume Huguet l’any 1484. Cal assenyalar que aquesta
no fou la única obra concertada per Jaume Huguet i acabada a la mort del mestre
pel binomi Pere Alemany i Rafael Vergós.

La
mort de Rafael Vergós es produí l’any 1500, aparentment poc després de la
conclusió del retaule de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. No obstant, no es pot
descartar la intervenció del seu pare Jaume Vergós II en l’acabament del
retaule l’any 1499.

Retaule de Sant Jeroni. Dibuix d’Agustí
Duran i Sanpere, Arxiu de Cervera

SEQÜÈNCIA

 

1484
(4 jul., Barcelona) Jaume Huguet signa el contracte per fer la pintura
del retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, per la quantitat
total de £ 400.

 

1494
(2 ene., Barcelona) Francesc Mestre contracta l’acabament de la
pintura de la predela y las puertas del retablo del altar mayor de la Iglesia del
monasterio de San Jerónimo de Vall d’Hebron, contractat per Jaume Huguet el 4
de juliol de 1484.

 

1494
(23 sep., Barcelona) Francesc Mestre signa un rebut per £ 37—
corresponents a la pintura i el daurat de les portes del retaule de l’altar major
de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron  (contractat per Jaume Huguet abans de morir
(1484, 4 jul.). Tot fa pensar que aquesta part la va realitzar sol, però en escometre
la pintura dels cossos alts del retaule (1495, 6 sep.) el tornem a trobar associat
amb Pere Alemany. Mestre devia morir abans de l’acabament d’aquesta obra, ja
que l’any 1497 (20 mar.) hi figura Rafael Vergós qui cobra, juntament amb Pere
Alemany, part de la pintura d’aquest retaule. No es coneix cap document en el
que surtin directament relacionats Francesc Mestre i la família Vergós.

 

1495
– (6 sep., Barcelona)
Francesc Mestre i
Pere Alemany signen el contracte per a la pintura del retaule de l’altar major
de l’església del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

 

1497
–  (20 mar., Barcelona)
Pere Alemany i Rafael Vergós signen un rebut per la part del que els
corresponia per la pintura del retaule de l’altar major de l’església del monestir
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

 

1499
(abr., Barcelona) Pere Alemany i Rafael Vergós signen un rebut per la part
del que els corresponia per la pintura del retaule de l’altar major de l’església
del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

 

 

Seqüència estreta del llibre Pintura
gòtica catalana
. Gudiol, Josep i Barcelona 1987, Santiago. Editorial
Polígrafa.

Hipòtesi del disseny de l’estructura del
retaule major de sant Jeroni. (Ll. Jordà)

SANT PERE. Porta de retaule de finals s. XV.
Autor anònim  (Hispanic Society)

Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

Ainaud, Gudiol, Verrié. Catálogo Monumental de España.  La Ciudad de Barcelona. II Vols.  Instituto Diego Velázquez. Consejo Superior
de Investigaciones Científicas. Madrid 1947

Arxiu Comarcal de la Segarra. Fons Agustí Duran i Sanpere. Cervera.

Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva
Història. 3 Vols (veure vol I.  Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron) Curial, 
Barcelona 1975

Gudiol, Josep i Alcolea, Santiago. Pintura
gòtica catalana. Editorial Polígrafa. Barcelona 1987

Madurell i Marimon,
José M
. Los contratos de obras en los protocolos notariales y su
aportación a la historia de la Arquitectura. Separata de Estudios Históricos y
Documentos de los Archivos de Protocolos I. Colegio Notarial de Barcelona.
Barcelona 1948

Olivé i Guilera, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de
Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995


Publicada

a

Temes: