No disposem de molta informació sobre les relacions que el nostre monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va mantenir amb altres monestirs catalans. Sabem de l’estreta relació de germanor mantinguda amb l’immediat monestir del mateix orde de Sant Jeroni de la Murtra, però no tenim massa dades de com es produí amb altres cenobis.
Tenim notícia que l’abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell, penúltim president de Generalitat austriacista, va escollir Sant Jeroni, un cop condemnat a l’ostracisme pels borbònics per la seva participació a favor dels Habsburg durant la guerra de Successió. La primera raó per escollir Sant Jeroni va ser, sens dubte, la proximitat, però de ben segur que per acollir aquest abat per espai de més de deu anys, havia d’existir, entre ambdós monestirs, una bona relació que no era tan sols producte del veïnat.
Desconeixem hores d’ara, l’abast d’aquesta relació i la seva intensitat, però notícies esperses, d’aquí i d’allà ens fan saber que les relacions de la Vall d’Hebroni no es limitaven a Sant Jeroni de la Murtra o al monestir de Sant Cugat.
L’abat Garcia JIménez de Cisneros, germà del célebre cardenal Francisco Jiménez de Cisneros, va estar durant gairebé vint anys a Montserrat, primer com a prior a partir de l’any 1493 i després com abat, des de 1499 fins l’any de la seva mort el 1510.
Abat Garcia JIménez de Cisneros de Montserrat
García Jiménez de Cisneros, no era un abat qualsevol, ell fou el reformador de la congregació benedictina des de San Benito el Real de Valladolid, primer monestir on professà i fou l’impulsor de la reforma, posteriorment a la Corona d’Aragó, a partir de la seva designació com a prior de l’abadia de Montserrat.
Doncs bé, aquest il·lustre abat, autor d’una important obra espiritual i introductor també de la impremta dins el propi monestir, impulsà l’any 1510 un pacte de germanor espiritual amb el prior i els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Per aquest pacte, les dues comunitats religioses es feien partícips mútuament dels mèrits que guanyessin i es comprometien a fer sufragis per a les respectives ànimes dels monjos difunts de les dues cases. “ex-amicabili charitate et amicitia charitativa”.
Els sufragis dins l’àmbit de la religió catòlica són els actes pietosos que s’ofereixen per a les ànimes dels difunts, mitjançant la celebració del sacrifici eucarístic i també a través d’altres expressions religioses, com oracions, almoines, obres de misericòrdia i diverses indulgències en favor de les ànimes dels difunts
Lluís Jordà i Roselló