Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron va ser objecte d’un primer assalt poc dies després dels
greus desordres que es van producir a Barcelona el día 25 de juliol de 1835.
Els monjos conscients que tenien les
hores comptades es van dispersar rapidament abandonant el monestir, però no
abans d’endur-se les coses que van considerar de més valor i de més fàcil
transport.
La millor
descripció de com es va produir la marxa dels monjos i l’immediat incendi del
convent, la va fer Gaietà Barraquer, cinquanta anys després d’aquests fets,
recollint informació de diversos
testimonis presencials, però deixem que ens ho expliqui ell mateix:
“…muy
poco después de aquella huida se presentaron allí los exaltados de Sant Cugat
del Vallés capitaneados por uno de los majó de Valldoreix, soltaron dos o tres
toneles de vino de la bodega, de modo que esta quedo convertida en un lago de
vino, robaron la ropa blanca de un armario de la hospedería, y cometerían otras
tropelías. Colocaron después un montón de sillas en la celda prioral, y le
pusieron fuego, es decir incendiaron el monasterio”
El molt temps passat des dels fets abans explicats,
havia esborrat la memòria exacte de com s’havia produit el salvament dels
objectes de Sant Jeroni. Un dels testimonis presencials preguntat per
Barraquer, no recordava si el salvament d’objectes del monestir es va fer abans
o després d’aquest incendi, però si recordava que ho van fer terceres persones
a instàncies dels monjos. Seguim la narració de Barraquer per saber on van anar
a parar tots aquells objectes:
sillas del coro fueron depositadas en la capilla de la casa llamada ca’n Blay
de Horta (también llamado ca’n Fontanet), hoy (1885) fábrica de curtidos de
piel. Allá paró también el órgano. Los libros del coro y algunos colchones en casa del mismo alcalde de Horta,
llamada ca’n Mariner.
Mariner (Horta). Col·lecció Jordi Vila Traguany)
Aquesta descripció va ser feta molt temps després dels fets, cosa que
m’indueix a creure que hi ha serioses incongruències en relació als noms reals
de les cases on van anar a raure els
objectes esmentats. Can Blai, (que no Blay), era una
casa de pagès amb horts i bestiar que afrontava amb la finca de Can Fontanet
(o Fontaner).
(Col·lecció Jordi Vila Traguany)
d’objectes de Sant Jeroni (Jordi Vila Traguany)
Can Fontanet era una enorme torre palau, de caire senyorial,
d’estiueig, amb jardins extensos,
i un llac on hi havia barques per esbarjo dels senyors i visitants de la
noblesa. Fins
i tot, hi ha constància que l’Arxiduc Carles d’Àustria acompanyat de la seva
esposa hi va fer una llarga estada durant els mesos d’abril i
maig de 1709, en plena guerra de
successió,
i també en ocasions anteriors. Hi havía amistat personal, fins el punt que
l’arxiduc va anomenar “noble”.
El propietari d’aquesta finca, antigament anomenada mas Solans, era el “noble” senyor Ignasi Fontaner i Martell,
membre del Consell de Cent i fervent austriacista, qui després d’adquirir la finca, reedificà també l’antiga capella del
mas, convertint-la en una àmplia església de tres naus, dedicada a la Mare de Déu, sota l’advocació de la Inmaculada Concepció. Dissortadament, a dia d’avui, aquesta capella que
fins i tot va servir de panteó de la família
Fontaner (o Fontanet), ha desaparegut completament.
moment del seu definitiu enderroc. (Col·lecció Jordi
Vila Traguany)
Quan es van produir els fets
esmentats de l’any 1835, la mansió de Can
Fontaner ja era abandonada, tot i que la capella continuava
en peu, motiu pel que Barraquer l’atribuïa a Can
Blai, tot i que esmenta una certa dualitat (“también llamada can Fontanet”). Can
Blai era una casa de pagès humil i veïna de la finca de Can
Fontaner i mai va tenir capella pròpia.
Per acabar d’adobar la confusió, al
voltant de l’any 1860, en les terrenys
de la derruïda finca de Can Fontanet, es va construir la fàbrica de Can Zaragoza. Una
immensa factoria d’adob de pells, propietat d’una històrica família d’Horta. En definitiva doncs, Can Fontanet i Can
Zaragoza, no teníen res a veure, la factoria
només ocupava part de l’antiga
finca de Can Fontanter.
Can Saragossa, equivocadament dita de Can Fontanet (Col. Jordi Vila Traguany)
Barraquer no parla de Can Paronet, casa situada al camí d’Horta a Sant Genís, on segons sempre la veu popular
ha dit que es va amagar de bell antuvi gran part del “tresor” de Sant Jeroni, que després va anar cap a l’església vella de Sant Joan d’Horta. Actualment, només una minsa part de l’orfebreria religiosa que es va salvar roman custodiada a la nova
església d’Horta del carrer Campoamor.
cremada l’any 1909. (Col·lecció
Jordi Vila Traguany)
Gaietà Barraquer parla també d’altres cases on es van amagar efectes del monestir, però no
disposo de dades objectives hores d’ara per donar-ne major detall, amb l’excepció de Can Mariner, la casa de l’antic batlle d’Horta en el moment dels fets aquí narrats, actualment és destinada a Biblioteca Municipal d’Horta.
Text i fotografies. Jordi Vila Traguany