El monestir jerònim de San Bartolomé de
Lupiana va ser la casa  mare de tots  els monestirs jerònims que hi ha repartits
pel món, va ser  també la primera
fundació d’aquest orde. A la corona d’Aragó, aquest honor recau en el monestir
de Sant Jeroni de Cotalba, del que van partir els primers monjos que van fundar
el Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

El monestir jerònim de Lupiana té l’advocació
de San Bartolomé, justament perquè es va bastir damunt una ermita preexistent
que tenia aquesta denominació. La seva fundació es remunta a l’any 1374 i està
situat als afores de la població de Lupiana (Guadalajara).

De bon inici els monjos jerònims van mantenir
una estreta relació amb la casa fundacional, circumstància que explicaria l’existència
de ofrenes i donatius per part d’altres monestirs de l’orde al monestir de San
Bartolomé. Aquest seria el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Segons consta per notícia preexistent del
monestir de Sant Bartomeu de Lupiana, els monjos de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron van fer entrega al monestir germà d’un bust reliquiari de Sant
Bartomeu. Per les informacions
obtingudes aquest bust era antropomorf i 
guardaria l’estructura pròpia d’aquests tipus d’imatges, que representen
el sant o santa en concret de mig cos en amunt, incorporant a la part superior del
cos els braços. El costum  de crear els
argenters aquest tipus d’imatges per guardar relíquies es popularitzaria a
partir del segle XV i XVI per influència en origen de la cort papal d’Avinyó
que en fou molt impulsora.

                 Bust reliquiari de
Sant Sebastià. Segle XVI. Catedral de Solsona.

Com exemple, tenim noticia de l’arribada a
Barcelona, procedents de la cort papal d’Avinyó l’any 1405,  les escultures de plata i esmalts de Sant
Valeri, Llorenç i Vicenç d’on van partir per anar directament a la Seu
metropolitana de Saragossa.

Aquest tipus de reliquiaris elaborats per
artesans joiers i argenters es van fer molt populars i es van anar estenent per
tota la geografia de l’Antiga Corona d’Aragó, convertint-se en objectes molt
preuats i desitjats.

Crida l’atenció doncs, conèixer de manera
indirecte, que a principis del segle XVII, segurament objecte d’un preuat
donatiu, arribà a Sant Bartomeu de Lupiana des del nostre monestir de la Vall
d’Hebron, un bust reliquiari de bronze policromat, revestit parcialment de plata i destinat a guardar relíquies
del sant a qui el monestir tenia dedicada la seva advocació, Sant Bartomeu.
L’autor del bust fou Gaspar Ledesma i l’any de la seva elaboració, el 1616.

Consta que la recepció del bust fou
objecte  d’una cerimoniosa processó digna,
a l’alçada de la relíquia que el bust custodiava. A partir del segle XVIII se
li va incorporar una mena de templet d’un barroc recarregat  (Xurrigueresc) que amagava en part la imatge
del bust.

                            Fotografía que resta del bust de Sant Bartomeu

Arran de la desamortització del trienni liberal l’any 1820, el bust de Sant Bartomeu va ser traslladat per a la seva preservació a l’església parroquial de Lupiana, d’on el van robar l’any 1870. El bust va ser recuperat posteriorment però ja havia estat desposseït de tota mena de  pedres precioses i altres elements de vàlua, restant exclusivament la imatge i el templet. L’any 1900 fou novament robat, desconeixent completament el seu parador actual. Com a únic testimoni d’aquest bust reliquiari procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ens resta tan sols una antiga fotografia.

Lluís Jordà

BIBLIOGRAFIA

CRIADO MAINAR, Jesús. La tradición medieval
en los bustos relicarios zaragozanos al filo de 1500. Las esculturasde plata de San Gregorio
Ostiense y Santa Isabel de Bretaña. Zaragoza 2000.

MATEO, ISABEL y otras.
El arte de la Orden Jerónima, historia y mecenazgo. Editorial Encuentro.   Madrid, 1999

RAMOS GÓMEZ, Francisco Javier. Las artes plásticas en los conventos de la provincia de Guadalajara y
su odissea.  páginas 125 a 143  de “Celosías.
Arte y Piedad en los conventos de Castilla-La Mancha durante el siglo de El
Quijote”, Toledo 2006,