La nissaga Finestres i de Monsalvo
Difícilment podia suposar Pere Joan Finestres, advocat de Barcelona, originari d’Agramunt i membre del Consell de Cent de la ciutat durant la guerra dels nous anys (1688-1697), que els seus set fills barons convertirien el cognom Finestres en un dels més apreciats intel·lectualment de la Catalunya del segle XVIII.
A la mort del pare (1715), sis dels set fills van escollir un futur dins de la carrera eclesiàstica amb l’excepció del primogènit Josep Finestres i de Monsalvo.
Josep Finestres va ser un jurisconsult de gran renom a l’època dirigint com a rector la Universitat de Cervera en diferents moments de la seva trajectòria, sempre vinculada a la docència com catedràtic dins d’aquesta universitat. Excel·lí en l’estudi del dret romà, també en l’epigrafia i la història grega i romana. Poliglota, parlava diverses llengües, català, francès, alemany, italià, castellà així com el grec i el llatí, llengua aquesta última en la que escriví la major part de les seves obres.
El seu germà Francesc fou canonge de la catedral de Girona, d’igual manera que Pere, que obtingué el càrrec d’arxiver de la catedral de Lleida. Altres dos foren monjos de Poblet, Marià i Jaume.
Cal ressenyar aquest darrer, perquè és considerat un dels grans historiadors d’aquest cenobi cistercenc. Jaume Finestres, a instàncies de l’aleshores abat de Poblet Francesc Fornaguera escriví una història del monestir en cinc volums que van aparèixer entre 1753 i 1765. També feu una relació dels reis i magnats que hi eren enterrats, entre d’altres escrits.
Daniel Finestres, el gran historiador i creador de l’escola de Bellpuig de les Avellanes, ingressà de ben jove en aquest monestir premonstratenc, en el que va exercir d’abat entre 1728 i 1733. Foren deixebles seus Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí que continuaren la tasca d’investigació històrica iniciada per ell.
He deixat per al final per parlar del darrer germà, Ignasi Finestres, perquè justament aquest ingressà com a monjo dins de l’orde jerònima vivint una vida retirada en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on exercí els càrrecs d’arxiver i bibliotecari.
Dissortadament poques informacions més han arribat fins a dia d’avui del paper que Daniel Finestres va tenir dins la vida del nostre monestir.
Potser el senyal de propietat, manuscrita, que figura en un dels llibres procedents de la Biblioteca del convent i que actualment estan a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser escrit de la seva pròpia ma.
Lluís Jordà