Duran i Sanpere
parla de Fra Pere Balç, tot assenyalant que gràcies a la munificència de Lluís
Nicolau d’Olwer, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un preciós
manuscrit de la Vall d’Hebron atribuït a fra Pere Balç, remarcant que es tracta
d’un Diari relatiu a la vida del
monestir, iniciat justament per aquest frare i que abasta 25 anys de la seva
història diària, a partir del mes de novembre de l’any 1605.

La Biblioteca de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a diferència del seu arxiu, es dispersà
completament arran de la desamortització (cal dir també que durant l’incendi
perpetrat per les forces napoleòniques l’any 1808 aquesta ja va patir greus
pèrdues), perdent-se de manera gairebé íntegra. D’aquí ve la importància de
recuperar un document que ens acosta al dia a dia d’un monestir jerònim,
malgrat que només sigui per un espai limitat de la seva llarga vida.

Ens parla Duran i
Sanpere de fra Pere Balç, seguint el que Felix Torres Amat diu d’ell al seu
cèlebre llibre, Memorias para ayudar a
formar un Diccionario Crítico de los
Escritores catalanes y dar alguna idea de la Literatura de Cataluña, editat
l’any 1836, on refereix la gran capacitat d’aquest com a arxiver i historiador,
així com a persona molt competent pels diversos càrrecs que ocupà en el
monestir al llarg de la seva vida.

La figura de Pere
Balç adquireix major magnitud quan sabem per notícia de Torres Amat, qui potser
no va estar mai a la Biblioteca de Sant Jeroni, que  aquesta guardava de ma del nostre ara ja
conegut Pere Balç, un llibre manuscrit en tres volums relatiu a la història del
monestir que tenia per títol: Recopilación
històrica  de la antigüedad, relíquias
insignes, varones de gran santidad y reyes bienhechores del Real
Monasterio  de S. Gerónimo hasta el
presente año de 1600. Recopilado por mi fr. Pedro Bals de Barcelona, indigno
hijo de dicho monasterio, professo de dicha orden, y en el dicho año Vicario.

D’aquest llibre no
es té, a dia d’avui, cap mena de coneixement sobre el seu destí, havent-se
segurament perdut en dispersar-se la biblioteca. El seu contingut del que ens parla
Torres Amat, però resseguint gairebé en tot, el que Pere Serra Postius, apunta
en el seu llibre, Prodigios y Finezas de
los Stos.  Ángeles, hechas en el
Principado de Cataluña, imprès l’any 1726,  en el que es parla força del llibre escrit per
Pere Balç  i la seva importància per a la
història, no tan sols del monestir sinó també per a la història de Catalunya,
circumstància que fa encara més greu la seva pèrdua.

“Lo escribió”, en
paraules de Torres Amat, “sacándolo de los documentos del monasterio mismo” i
acaba indicant “se conserva MS en la biblioteca de su monasterio”, dona també
notícia de la seva mort, “murió  en 19 de
febrero de 1616” el que significa que si bé va iniciar el Diari conventual el
novembre de 1605 no fou ell qui l’acabà.

Serra Postius diu
de Pere Balç. “Varon a quien  debe mucho
dicha casa, por el trabajo, que tomo en mirar escrituras, y papeles antigues, y
en disponer, y escribir su antigüedad, fundación, bienhechores, Reyes,
Príncipes, que la han visitado, precioses relíquias, que athesora, hijos
ilustres en Santidad, letras, y puestos que ha tenido y otras cosas dignas de
historiarse; cuyas apreciables  notícias
estan repartidas en tres tomos de quarto” .

Serra Postius, acaba
fent un retrat de Pere Balç, “era tan cabales en todo, las partes del Padre
Bals que le dieron los puestos mas honrosos de su casa, pues fue cinco años
Maestro de Novicios, siete años y siete meses Vicario, y dos veces prior, la
una en 1601, y la otra en 1615 y en el siguiente murió a 29 de febrero, dexando
lleno de tristeza  y dolor aquel
monasterio, por la pérdida de tan ilustre Varon”.

Duran i Sanpere,
tot referint-se a aquest llibre, diu tot lamentant  la seva pèrdua, “Si l’obra del Pare Balç
s’hagués conservat, no ens caldria ara recompondre la història del monestir amb
les escasses engrunes recollides  ací i
allà”. Potser el Diari no fou res més que l’intent per part de Pere Balç de
seguir informant sobre la història del monestir 
a partit de la conclusió de la seva obra magna sobre sant Jeroni de la
Vall d’Hebron, sembla que el prior que el succeí a la seva mort, fou el
continuador del Diari.

Serra Postius
tingué coneixement de Pere Balç i la seva obra, a través de Joan Baptista
Carreras, monjo que fou arxiver durant catorze anys de Sant Jeroni de la Vall
d’Hebron, passant posteriorment a fer de rector de la parròquia de Sant Genís
del Agudells, entre d’altres càrrecs. Assenyala també en el seu escrit que  Joan Baptista Carreras “Vive aún  quando esto se escrive año 1726”.

El Pare Siguenza en
la seva obra Historia de la Orden Jerónima, fa un recull de monjos que viuen en
santedat en els diferents convents de l’orde, motiu pel que  quan fa referència a persones il·lustres de
Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, les valora exclusivament en l’aspecte
espiritual i les ignora  completament en
l’intel·lectual, per aquest motiu Pere Balç personatge coetani de Siguenza no
surt ni tan sols esmentat.

Aquesta breu
pinzellada sobre la vida i  l’obra de
Pere Balç, deixa entreveure què aquest fou un monjo molt important en la vida
monàstica de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant l’època moderna d’aquest
convent on deixà una profunda petja que el sobrevisqué molts anys.

BIBLIOGRAFIA

Duran i Sanpere,
Agustí. Barcelona i La seva Història. 3 Vols. Curial. Barcelona 1975

Serra Postius,
Pere. Prodigios y Finezas de los Stos. Ángeles, hechas en el Principado de
Cataluña, Imprenta  Jaime Suriá.
Barcelona 1726

Siguenza, José.
História de la Orden de San  Jerónimo Vol
II. 2ª edición  Madrid 1909

Torres Amat, Felix.
Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico  de los Escritores Catalanes y dar alguna idea
de la Literatura Catalana. Imprenta J. Verdaguer. Barcelona 1836

Lluís Jordà