Les mares de
Déu en actitud de plorar (plorants), ja
sigui en solitari, les anomenades Doloroses o amb el fill mort damunt les seves
cames, les pietats, van ser un tipologia d’imatges molt apreciades en el decurs
dels segles XVIII i principis del segle XIX.
Aquests tipus
de marededéus eren sovint només treballades en les parts vistes, és a dir
aquellles que no anaven ocultes per les vestimentes, tractant-se sovint d’un
maniquí de fusta, on només el cap i les mans i més excepcionalment els peus
eren treballats per l’escultor.
Aquest seria el cas de la Mare de Déu de Sant Genís dels Agudells, una marededéu de les anomenades doloroses.
Ramón Amadeu fou l’artífex de la Dolorosa de l’església de Sant Genís dels Agudells, per un encàrrec que li va fer la pròpia parròquia i pel que va percebre la xifra de 60 lliures el dia 9 d’abril de 1797.
L’escultura segons consta, fou portada al temple de Sant Genís dels Agudells per uns camàlics, en el decurs del mes de febrer d’aquell mateix any, possiblement després que un fuster hagués arranjat l’altar del Sant Crist per poder instal·lar la nova imatge.
En relació a la Dolorosa de Ramón Amadeu, també consten un altre seguit de despeses en les que va incórrer la Parròquia, com la dels vestits fets per a la imatge pel sastre Planas, pels que va percebre 61 lliures o les de l’argenter Joan Angeli que va cobrar 57 lliures per la corona i les espases de plata.
La Dolorosa de Sant Genís es caracteritzava per la gran expressivitat del seu rostre, mostrant una boca entreoberta ensenyant les dents amb els cabells recollits i ben pentinats, amb les celles arrufades i els ulls molt oberts.
Dolorosa de Sant GenísSegons
Josep Maria Marti Bonet, aquesta imatge fou destruïda en el decurs dels avalots
de juliol de 1936, però aquesta afirmació és posada en dubte pels records de
diversos vilatans de Sant Genís que en foren testimonis del seu salvament i
trasllat a una masia propera.
Al
mateix temps, cal assenyalar que el desaparegut periodista i escriptor Josep M.
Huertas Claveria en un article publicat a
el Periódico el dia 9 de març de 1997, parlant
de l’exposició feta en commemoració del sisè centenari de la fundació de Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron, manifestava “que una família de Sabadell ha prestado una
imagen de la Virgen de los Dolores que se venerava en él”.
Desgraciadament,
no he pogut trobar fotografies d’aquesta mare de déu dels Dolors quan era a
l’exposició del sisè centenari de la fundació de Sant Jeroni i de la que en
parlava Huertas, però no tinc cap constància de la seva existència dins aquest
monestir i si en canvi dins la parròquia immediata de Sant Genís dels Agudells,
parròquia que depenia de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Potser aquí rau la
confusió.
Sigui
com sigui, hores d’ara desconeixem amb seguretat si estem parlant de la mateixa
imatge, potser escorcollant en els diferents papers de l’arxiu de Mossèn
Bernadas que hi ha a la parròquia de Montbau, (molt actiu en la planificació de
l’exposició del sisè centenari), ens podria aportar alguna llum que permetés desentranyar
aquest enigma.